Al-Mazra'a ash-Sharqiya

Al-Mazra'a ash-Sharqiya

المزرعه الشرقيّه
Tipus	vila
Localització
32° 00′ 12″ N, 35° 16′ 23″ E / 32.0033°N,35.2731°E / 32.0033; 35.2731
Municipi
Graella palestina	175/156
Població humana
Població	4.063 (2017)
Geografia
Altitud	956 m
Organització política
Governació	Ramal·lah i al-Bireh
Identificador descriptiu
Codi postal	652
Fus horari	UTC+02:00 UTC+03:00

Al-Mazra'a ash-Sharqiya (àrab: المزرعه الشرقيّه, al-Mazraʿa ax-Xarqiyya) és un municipi palestí de la governació de Ramal·lah i al-Bireh, al centre de Cisjordània, situat 15 kilòmetres al nord-oest de Ramal·lah. Segons l'Oficina Central d'Estadístiques de Palestina (PCBS), tenia 5.752 habitants en 2016.^[1] Es troba 950 metres per sobre el nivell del mar, al sud-est del Mont Aasor. Limita al nord amb la vila de Turmus Ayya, al sud amb Silwad i les viles de Kafr Malik, Deir Jarir i Abu Falah.

La ciutat té moltes mansions grans i elaborades, per la qual raó és coneguda com el "Miami de Cisjordània", segons la BBC.^[2][3]

Història

Al-Mazra'a ash-Sharqiya ha estat habitada des de mitjans i finals de l'edat del bronze (2000 aC -1000 abans de Crist). S'han trobat descobriments arqueològics al poble i als voltants que es remunten a aquest període. Les persones que han viscut a al-Mazra'a ash-Sharqiya s'han dedicat a l'agricultura, especialment d'oliveres, vinyes, figueres i ametllers, moltes de les quals van ser plantades al segle VII aC.

Al-Mazra'a ash-Sharqiya ha estat identificada com la vila craoda anomenada Mezera, i la possible ubicació d'una església croada.^[4] En 1112, Arnulf, el patriarca llatí de Jerusalem va concedir els delmes de Mezera a l'abadia de Santa Maria.^[5] En 1183 el Patriarca Heracli de Jerusalem va establir una disputa pel que fa als delmes del poble.^[6]

Època otomana

En 1517 la vila fou incorporada a l'Imperi Otomà amb la resta de Palestina, i en els registres fiscals de 1596 apareix com a Mazra'at Abu Tasa, situada a la nàhiya de Jabal Quds del liwà d'al-Quds. La població tenia 29 llars, totes musulmanes. Pagaven un impost fix del 33,3% en productes agrícoles inclosos el blat, ordi, oliveres, vinyes i fruiters, ingressos ocasionals, cabres i ruscs; un total de 3.500 akçe.^[7][8]

In 1838 el-Mezra'ah fou registrada com una vila musulmana, part de l'àrea de Beni Murrah, situada al nord de Jerusalem.^[9]

Una llista de viles otomanes del 1870 mostra que “el-Mezraa” tenia 177 cases i una població de 641 encara que només hi comptava els homes. També registra que estava situada al sud de Turmus Ayya.^[10][11]

En 1882 el Survey of Western Palestine del Fons per a l'Exploració de Palestina descrivia Al-Mazra'a ash-Sharqiya com: «un gran llogaret al cim d'una muntanya, els vessants de la muntanya cobertes de vinyes; també hi ha olives i figues. Les cases són de pedra i adob.»^[12]

En 1896 la població de Mezraa, situada a la regió de Beni Murra, fou estimada en unes 801 persones.^[13]

Època del Mandat Britànic

En el cens de Palestina de 1922, organitzat per les autoritats del Mandat Britànic, al-Mazra'a ash-Sharqiya tenia 824,tots musulmans,^[14] que augmentaren en el cens de 1931 a 1.191 musulmans, en un total de 247 cases.^[15]

En el cens de 1945 la població era de 1.400, musulmans,^[16] mentre que l'àrea total era de 16,333 dúnams, segons una enquesta oficial de terra i població.^[17] D'aquests, 7.082 eren reservats per a plantacions i terra de rec, 3.831 per a cereals,^[18] mentre que 91 dúnams eren classificats com a sòl edificat.^[19]

Després de 1948

En la vespra de guerra araboisraeliana de 1948, i després dels acords d'armistici araboisraelians de 1949, Al-Mazra'a ash-Sharqiya fou ocupada pel regne haixemita de Jordània. Després de la Guerra dels Sis Dies de 1967 va romandre sota l'ocupació israeliana.

Referències

1. «Projecció de població pel Districte de Ramal·lah, ordenat per municipis, 2006- 2016». Arxivat de l'original el 2017-11-21. [Consulta: 27 agost 2017].
2. West Bank's own slice of America, 30 July 2007, BBC
3. ^{[enllaç sense format]} http://on.aol.com/video/the-miami-of-the-west-bank-517535068
4. Pringle, 1998, pp. 29-30
5. Delaborde, 1880, p. 21, No.1; Röhricht, 1893, RRH, pp. 14-15, No. 67; both cited in Pringle, 1998, p. 29
6. Delaborde, 1880, pp. 89-90, No. 42; Röhricht, 1893, RRH, p. 167, No. 631; both cited in Pringle, 1998, p. 30
7. Hütteroth and Abdulfattah, 1977, p. 118
8. Nota que Toledano, 1984, p. 296, no identifica Mazra'at Abu Tasa amb Al-Mazra'a ash-Sharqiya, però en canvi la situa a 35°08′35″E 31°57′15″N. També va assenyalar que el lloc no es va esmentar en els registres de 1525-6 o 1538 -1539.
9. Robinson and Smith, 1841, vol 3, Appendix 2, p. 125
10. Socin, 1879, p. 157
11. Hartmann, 1883, p. 115, also noted 177 houses
12. Conder and Kitchener, 1882, SWP II, p. 292
13. Schick, 1896, p. 122
14. Barron, 1923, Table VII, Sub-district of Ramallah, p. 17
15. Mills, 1932, p. 50.
16. Govern de Palestina, Departamento de Estadística, 1945, p. 26
17. Government of Palestine, Department of Statistics. Village Statistics, April, 1945. Quoted in Hadawi, 1970, p. 65
18. Government of Palestine, Department of Statistics. Village Statistics, April, 1945. Quoted in Hadawi, 1970, p. 112
19. Government of Palestine, Department of Statistics. Village Statistics, April, 1945. Quoted in Hadawi, 1970, p. 162

Bibliografia

• Barron, J.B.. Palestine: Report and General Abstracts of the Census of 1922. Government of Palestine, 1923. 
• Conder, C.R.; Kitchener, H.H.. The Survey of Western Palestine: Memoirs of the Topography, Orography, Hydrography, and Archaeology. 2. Londres: Comitè del Fons per a l'Exploració de Palestina, 1882. 
• Delaborde, H.-François (Henri-François). Chartes de Terre Sainte provenant de l'Abbaye de N. D. de Josaphat (en french, latin). París: E. Thorin, 1880. 
• Finkelstein, I.; Lederman, Zvi. Highlands of many cultures. Tel-Aviv: Institute of Archaeology of Tel Aviv University Publications Section, 1997. ISBN 965-440-007-3.  (p. 582)
• Govern de Jordan, Departamento de Estadística. First Census of Population and Housing. Volume I: Final Tables; General Characteristics of the Population, 1964. 
• Govern de Palestina, Departamento de Estadística. Village Statistics, April, 1945, 1945. 
• Hadawi, S. Village Statistics of 1945: A Classification of Land and Area ownership in Palestine. Palestine Liberation Organization Research Center, 1970. 
• Hartmann, M. «Die Ortschaftenliste des Liwa Jerusalem in dem türkischen Staatskalender für Syrien auf das Jahr 1288 der Flucht (1871)». Zeitschrift des Deutschen Palästina-Vereins, 6, 1883, pàg. 102–149.
• Hütteroth, Wolf-Dieter; Abdulfattah, Kamal. Historical Geography of Palestine, Transjordan and Southern Syria in the Late 16th Century. Erlanger Geographische Arbeiten, Sonderband 5. Erlangen, Germany: Vorstand der Fränkischen Geographischen Gesellschaft, 1977. ISBN 3-920405-41-2. 
• Mills, E.. Census of Palestine 1931. Population of Villages, Towns and Administrative Areas. Jerusalem: Government of Palestine, 1932. 
• Palmer, E.H.. The Survey of Western Palestine: Arabic and English Name Lists Collected During the Survey by Lieutenants Conder and Kitchener, R. E. Transliterated and Explained by E.H. Palmer. Comitè del Fons per a l'Exploració de Palestina, 1881. 
• Pringle, Denys. The Churches of the Crusader Kingdom of Jerusalem: L-Z (excluding Tyre). II. Cambridge University Press, 1998. ISBN 0 521 39037 0. 
• Robinson, E.; Smith, E. Biblical Researches in Palestine, Mount Sinai and Arabia Petraea: A Journal of Travels in the year 1838. 3. Boston: Crocker & Brewster, 1841. 
• Röhricht, R. «Studien zur mittelalterlichen Geographie und Topographie Syriens». Zeitschrift des Deutschen Palästina-Vereins, 10, 1887, pàg. 195–344. (pp. 213-214)
• Röhricht, R. (RRH) Regesta regni Hierosolymitani (MXCVII-MCCXCI) (en llatí). Berlín: Libraria Academica Wageriana, 1893. 
• Schick, C. «Zur Einwohnerzahl des Bezirks Jerusalem». Zeitschrift des Deutschen Palästina-Vereins, 19, 1896, pàg. 120–127.
• Socin, A. «Alphabetisches Verzeichniss von Ortschaften des Paschalik Jerusalem». Zeitschrift des Deutschen Palästina-Vereins, 2, 1879, pàg. 135–163.
• Toledano, E. «The Sanjaq of Jerusalem in the Sixteenth Century: Aspects of Topography and Population». Archivum Ottomanicum, 9, 1984, pàg. 279–319.