Al-Qubeiba (Jerusalem)

Plantilla:Infotaula geografia políticaAl-Qubeiba
Imatge
Tipuspoble, depopulated Palestinian village (en) Tradueix i assentament humà Modifica el valor a Wikidata
Localització
Map
 31° 50′ 24″ N, 35° 08′ 13″ E / 31.8399°N,35.1369°E / 31.8399; 35.1369
EstatEstat de Palestina
Territori ocupatCisjordània
GovernacionsGovernació de Jerusalem Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població3.321 (2010) Modifica el valor a Wikidata

Al-Qubeiba (àrab: القبيبة, al-Qubayba) és una vila palestina de la governació de Jerusalem, a Cisjordània, situada 11 kilòmetres al nord-oest de Jerusalem. Segons l'Oficina Central Palestina d'Estadístiques tenia 3.708 habitants el 2016.[1] Al-Qubeiba es troba a una altitud de 783m a 795m sobre el nivell del mar, a 5 kilòmetres al sud-est de l'assentament de Giv'on HaHadashah. Limita amb Biddu (est), Beit 'Anan (nord-oest), Qatanna (sud-oest), i Kharayib Umm al-Lahim (oest). Té grans àrees cobertes de pinedes i oliveres.

Història

[modifica]

Durant les croades es va erigir una nova ciutat franca al llarg de la tranquil·la via romana existent i va rebre el nom de Parva Mahomeria.[2] En 1159 fou esmenada en un document definint els seus límits amb Beit 'Anan.[2][3]

Després de l'expulsió dels croats de Terra Santa, els següents cristians que van establir una presència a Palestina van ser els custodis franciscans dels llocs sagrats. Durant el segle xiii Qubeibeh ha estat adoptada gradualment pels pelegrins com la ubicació d'Emmaús, el poble esmentat a Lluc 24: 13-35, substituïda en el futur per Abu Ghosh en aquest funció. A partir de 1335 els franciscans ho van adoptar també i van començar a pelegrinatge anual a aquest lloc.[4]

Època otomana

[modifica]

En 1838 el-Kubeibeh era conegut com un poble musulmà, que formava part de l'àrea Beni Malik, que es troba a l'oest de Jerusalem.[5]

L'explorador francès Victor Guérin la va descriure el 1863 com una vila d'un centenar de persones que vivien en cases antigues, cadascuna consistent en una única habitació amb volta.[6] Una llista de viles otomanes del 1870 deia que el-kubebe tenia 79 habitants en 12 cases, encara que el recompte de la població només incloïa els homes.[7][8]

En 1883 el Survey of Western Palestine (SWP) de la Palestine Exploration Fund la va descriure com "una vila de grandària moderada dalt d'una cresta plana amb unes poques oliveres a l'oest. [...] A l'oest hi ha un monestir de monjos llatins, establert el 1862."[9] També assenyala les ruïnes d'una església croada.[10]

al-Qubeiba durant el Mandat Britànic

Mandat Britànic de Palestina

[modifica]

En el cens de Palestina de 1922, dut a terme per les autoritats del Mandat Britànic, Al-Qubeiba tenia 236 habitants, 26 cristians i 210 musulmans,[11] els cristians tots catòlics romans.[12] Es van incrementar en el cens de 1931 a 316, 55 cristians i 261 musulmans en 83 cases.[13]

En el cens de 1945 Al-Qubeiba tenia 420; 340 musulmans i 80 cristians,[14] amb 3,184 dúnams de terra, segons una enquesta oficial de terra i població.[15] D'aquests, 534 dúnams eren plantacions i regadiu, 1,032 usades per a cereals,[16] mentre 22 dúnams eren sòl edificat.[17]

Després de 1948

[modifica]

Després de la Guerra araboisraeliana de 1948 i els acords d'armistici de 1949, Al-Qubeiba va quedar sota un règim d'ocupació jordana. Des de la Guerra dels Sis Dies en 1967, Al-Qubeiba ha romàs sota ocupació israeliana.

Diaa' A-Din 'Abd al-Karim Ibrahim Abu 'Eid fou mort a trets durant una manifestació contra el mur el 18 d'abril de 2004.[18] Muhammad Fadel Hashem Rian i Zakaria Mahmoud 'Eid Salem foren morts a trets durant manifestacions contra el mur a Beit Ijaz (una vila satèl·lit de Biddu).[18]

Enclavament

[modifica]

al-Qubeiba amb unes altres nou viles palestines, Beit Duqqu, Beit 'Anan, Beit Surik, Qatanna, Biddu, Beit Ijza, Kharayib Umm al Lahimand i at Tira formen l'"enclavament de Biddu" que segons Tanya Reinhart, estan empresonats darrere del Mur, tallada dels seus horts i terres de conreu que s'estan confiscant per formar les reserves immobiliàries del Corredor de Jerusalem i per crear una continuïtat territorial amb Guiv'at Ze'ev.[19] L'enclavament estarà enllaçat amb Ramal·lah per passos inferiors i una carretera que es tanca a banda i banda. Des de l '"enclavament de Biddu", els palestins viatjaran per un camí tancat que passarà per un camí de circumval·lació fins a l'enclavament de Bir Nabala, després un segon pas subterrani sota la Carretera 443 a Ramal·lah.[20]

Referències

[modifica]
  1. ↑ 2007-2016 PCBS census Arxivat 2012-11-13 a Wayback Machine.. Palestinian Central Bureau of Statistics (PCBS). p. 107.
  2. ↑ 2,0 2,1 Pringle, 1998, pp. 167-9
  3. ↑ Röhricht, 1893, RHH, p. 88, no 338
  4. ↑ «Seetheholyland.net, editor: Pat McCarthy». Arxivat de l'original el 2016-05-26. [Consulta: 9 novembre 2017].
  5. ↑ Robinson and Smith, 1841, vol 3, Appendix 2, p. 124
  6. ↑ Guérin, 1868, pp. 348-61
  7. ↑ Socin, 1879, p. 157
  8. ↑ Hartmann, 1883, p. 118, també assenyala 12 cases
  9. ↑ Conder and Kitchener, 1883, SWP III, p. 17
  10. ↑ Conder and Kitchener, 1883, SWP III, pp. 130-131
  11. ↑ Barron, 1923, Table VII, Sub-district of Jerusalem, p. 15
  12. ↑ Barron, 1923, Table XIV, p. 45
  13. ↑ Mills, 1932, p. 42
  14. ↑ Gobierno de Palestina, Departamento de Estadística, 1945, p. 25
  15. ↑ Government of Palestine, Department of Statistics. Village Statistics, April, 1945. Quoted in Hadawi, 1970, p. 58
  16. ↑ Government of Palestine, Department of Statistics. Village Statistics, April, 1945. Quoted in Hadawi, 1970, p. 104
  17. ↑ Government of Palestine, Department of Statistics. Village Statistics, April, 1945. Quoted in Hadawi, 1970, p. 154
  18. ↑ 18,0 18,1 B'Tselem Arxivat 2011-06-05 a Wayback Machine. West Bank Statistics
  19. ↑ Reinhart, 2006, p. 202
  20. ↑ OCHA Arxivat 12-11-2005 a Wayback Machine.

Bibliografia

[modifica]