(2009) | |
Nom original | (en) Alan Anthony Silvestri |
---|---|
Biografia | |
Naixement | 26 març 1950 (74 anys) Nova York |
Formació | Berklee College of Music Teaneck High School |
Activitat | |
Camp de treball | Música per a cinema |
Lloc de treball | Carmel-by-the-Sea |
Ocupació | compositor, actor de veu, director d'orquestra, compositor de bandes sonores |
Activitat | 1972 - |
Gènere | Jazz i blues |
Instrument | Guitarra i piano |
Segell discogràfic | Varèse Sarabande |
Família | |
Cònjuge | Sandra Silvestri (1978–) |
Fills | Alexandra Silvestri, Joey Silvestri |
Premis | |
Lloc web | alansilvestri.com |
|
Alan Silvestri (Nova York, 26 de març de 1950) és un conegut compositor musical de bandes sonores estatunidenc. Silvestri és conegut per les seves nombroses col·laboracions amb Robert Zemeckis, especialment en Forrest Gump (1994), la trilogia de Retorn al futur (1985, 1989 i 1990), Depredador (1987), Depredador 2 (1990), Contact (1997) o Polar Express (2004). Ha rebut dues nominacions als Oscar i dos als Grammy.
Novaiorquès de naixement, Silvestri es va criar en Teaneck (Nova Jersey).[1] Encara que la seva família no tenia tradició musical, Alan va mostrar un viu interès per la música i va formar part de l'orquestra del seu institut tocant diferents instruments de vent i després la guitarra. El 1965, va acudir a classes de jazz al Berklee College of Music a Boston. Però tan sols va romandre-hi dos anys fins a traslladar-se a Las Vegas i començar una gira com a guitarrista i arranjador amb la coneguda banda de rhythm & blues Cochran and the CC Riders. Poc després coneixeria Bradford Craig, lletrista d'alguns projectes de Quincy Jones, perquè treballessin braç a braç per a l'orquestració d'una pel·lícula anomenada The Doberman Gang (1972). Aquesta seria el primer treball de Silvestri en el món del cinema, sense cap mena de coneixement de composició. Poc després, arribarien els seus següents treballs en pel·lícules de baix pressupost com Las Vegas Lady (1975) o The Amazing Dobermans (1976).
El 1977, se li obriria el món de la composició per a la televisió. Gràcies a l'actor Paul Michael Glaser, compondria la música per a un capítol de la sèrie Starsky & Hutch i poc després, la Metro Goldwyn Meyer li encarregaria la música central de "Chips", un treball que duraria des del 1978 fins al 1983. Amb Mark Snow, Alan va estar a punt de tornar a treballar per a una altra sèrie policíaca, "T. J. Hooker", però finalment els productors no van quedar satisfets amb el seu treball.
1983 s'assabenta per mitjà del seu amic Tom Carlin que un jove director anomenat Robert Zemeckis estava buscant un compositor que pogués ambientar la seva pel·lícula Darrere el cor verd. El compositor va cridar a Zemeckis i li va demanar 24 hores per oferir-li una peça. L'endemà, el director va estar encantat amb la proposta de Silvestri, cosa que seria l'inici d'una gran col·laboració durant més de 20 anys amb projectes com la trilogia de Retorn al futur, Forrest Gump, Nàufrag, Qui ha enredat en Roger Rabbit?, Contact o El que la veritat amaga, totes grans èxits de taquilla. Però és evident que després de Darrere el Cor Verd, a Silvestri li van ploure les ofertes. Entre aquestes destaquen Depredador de John McTiernan, Depredador 2 de Stephen Hopkins o El guardaespatlles. En totes es demostra la gran versatilitat musical de Silvestri.
El 1994, Forrest Gump li va valer sengles nominacions als Globus d'Or i als Oscar.[2] El 1995 Silvestri va rebre el Premi Richard Kirk; el 2002 li van concedir el Premi Henry Mancini pels seus treballs, i més recentment, el 23 de setembre de 2011 va ser guardonat amb el Max Steiner Film Music Achievement Award, lliurat per la ciutat de Viena, amb motiu del concert de música fílmica anual que s'hi realitza, i que es coneix amb el nom de Hollywood in Vienna.