Alberto Giacometti

Alberto Giacometti

Biografia
Naixement	10 octubre 1901 Borgonovo (Suïssa) ^(en)
Mort	11 agost 1966 (64 anys) Coira (Suïssa)
Causa de mort	malaltia pulmonar obstructiva crònica
Sepultura	Borgonovo ^(en)
Formació	Académie de la Grande Chaumière
Activitat
Camp de treball	Escultura
Lloc de treball	París Venècia Roma Ginebra
Ocupació	escultor, litògraf, dibuixant, joier, pintor, escriptor, il·lustrador
Activitat	1913 - 1966
Gènere	Art abstracte, figureta, pintura d'animals, pintura de gènere, paisatge, retrat i natura morta
Moviment	Surrealisme
Professors	Antoine Bourdelle
Participà en
13 juny 1992	Documenta IX
28 juny 1964	documenta 3
11 juliol 1959	documenta 2
	Jewelry by Contemporary Painters and Sculptors
	De Calder à Koons, Bijoux d'Artistes, La Collection Idéale de Diane Venet
Obra
Obres destacables (segle XX) Le Nez ^(fr) (1955) Grande tête mince ^(en) (1956) L'Homme qui marche I ^(en) (1959) Grande Femme II ^(en)
Família
Cònjuge	Annette Giacometti (1949–)
Pares	Giovanni Giacometti   i Annetta Giacometti
Germans	Diego Giacometti Bruno Giacometti Ottilia Giacometti

Alberto Giacometti (Borgonovo, Suïssa, 10 d'octubre de 1901 - Coira, Suïssa, 11 de gener de 1966) va ser un escultor i pintor suís.^[1]

Biografia

Giacometti va néixer a Borgonovo, a Suïssa, prop de la frontera italiana, on va créixer en un ambient d'artistes. El seu pare, Giovanni Giacometti, havia estat pintor impressionista,^[2] mentre que el seu padrí, Cuno Amiet, va ser fauvista.

Després d'acabar l'ensenyament secundari, es va traslladar a Ginebra per a cursar estudis de pintura, dibuix i escultura en l'Escola de Belles Arts i a París, el 1922, per a estudiar en la Académie de la Gran Chaumière a Montparnasse sota la tutela d'un associat de Rodin, l'escultor Antoine Bourdelle.^[3] Va ser allí on Giacometti va experimentar amb el cubisme. No obstant això, li va atreure més el moviment surrealista i cap a 1927, després que el seu germà Diego es convertís en el seu ajudant, Alberto havia començat a mostrar les seves primeres escultures surrealistes al Saló de les Teuleries.^[4]

L'artista treballant al seu estudi

Poc temps després, ja era considerat un dels escultors surrealistes més importants de l'època. Vivint en una zona tan creativa com Montparnasse, va començar a associar-se amb artistes com Joan Miró, Max Ernst i Pablo Picasso, a més d'escriptors com Samuel Beckett, Jean-Paul Sartre, Paul Éluard i André Breton, per al qual va escriure i va dibuixar en la seva publicació Le surréalisme au Service de la Révolution. Entre 1935 i 1940, Giacometti va concentrar la seva escultura en el cap humà, centrant-se principalment en la mirada. Això va ser seguit per una nova i exclusiva fase artística en la qual les seves estàtues van començar a estirar-se, allargant les seves extremitats. Giacometti és conegut, sobretot, per les seves figures antropomorfes de proporcions allargades que caminen. Si bé té figures en grup, la major part solen ser persones en solitari.^[5]

Durant la Segona Guerra Mundial va viure a Ginebra, on va conèixer Annette Arm. El 1946 ambdós van tornar a París, on van contreure matrimoni el 1949. El matrimoni va semblar tenir un bon efecte en ell, ja que li va seguir el període probablement més productiu de la seva carrera. Va ser la seva dona la qual li va brindar l'oportunitat d'estar constantment en contacte amb un altre cos humà. Altres models havien trobat que el posar per a ell no era un treball fàcil, però Annette el va ajudar enormement, suportant pacientment sessions que durarien hores fins que Giacometti assolís el que buscava. Poc més tard es va organitzar una exposició del seu treball a la Galeria Maeght de París i en la galeria Pierre Matisse de Nova York, per al catàleg de la qual el seu amic Jean-Paul Sartre va escriure la introducció. A principis dels anys 50, l'ús del bronze s'havia fet econòmicament accessible i Giacometti va començar a realitzar els seus treballs en bronze. Perfeccionista, Giacometti estava obsessionat amb crear les seves escultures exactament com les veia a través del seu exclusiu punt de vista de la realitat.^[6][7]

El 1954 va rebre l'encàrrec de dissenyar un medalló amb la imatge de Henri Matisse, pel que va crear nombrosos dibuixos durant els últims mesos de vida del pintor. El 1962 va rebre el gran premi d'escultura en la Biennal de Venècia, el que li va dur a convertir-se en una celebritat internacional.^[6]

Galeria

• 
  Composició. Home i dona (Tate Modern)
• 
  Cap (Museo Nacional de Arte Reina Sofía)
• 
  Dona que camina (Tate Modern)
• 
  Hour of the traces (Tate Modern)
• 
  Bust de Diego

Referències

1. «Alberto Giacometti» (en castellà). [Consulta: 3 març 2019].
2. «Alberto Giacometti | La Exposición | Museo Guggenheim Bilbao» (en castellà). [Consulta: 3 març 2019].
3. «Biografia de Alberto Giacometti». [Consulta: 3 març 2019].
4. Fondation Beyeler - the collection: with works and texts by the artists. Berlin: Hatje Cantz, 2017. ISBN 978-3-7757-4333-4. 
5. Sidelnikova, Anna. «Alberto Giacometti Walking Man II» (en castellà). Arthive. [Consulta: 22 maig 2024].
6. Feigel, Lara «On the edge of madness: the terrors and genius of Alberto Giacometti» (en anglès). The Guardian, 21-04-2017. ISSN: 0261-3077.
7. Jones, Jonathan «Giacometti: Pure Presence review – the most profound, universal art of the past 75 years» (en anglès). The Guardian, 13-10-2015. ISSN: 0261-3077.

Vegeu també

• Final Portrait: L'art de l'amistat
• Fundació Alberto i Annette Giacometti