Il·lustració de C.J. Rollinus idel llibre de Haller Icones anatomicae de 1756
Va néixer a Berna. Va tenir una intel·ligència precoç, als quatre anys ja sabia llegir. Als setze anys començà a estudiar medicina a la Universitat de Tubinga però insatisfet amb aquesta universitat passà a la Universitat de Leiden on Boerhaave estava al zenit de la seva fama allí es graduà l'any 1727. Haller visità Londres, Oxford i París on continuà els seus estudis i el 1728 estava a Basilea on estudià matemàtiques sota John Bernoulli. Allí es va interessar per la botànica fent una col·lecció de plantes suïsses. Escriví el poema Die Alpen (els Alps) acabat el 1729.
El 1729 tornà a Berna i començà a practicar la medicina però es dedicava principalment a la botànica i l'anatomia va ser escollit membre de la Royal Society el 1743 i va ser fet noble el 1749. Va ser professor a la universitat de Göttingen durant disset anys.
Albrecht von Haller és mencionat en l'obra Organon de Medicina, del fundador de l'homeopatia, Samuel Hahnemann a qui qualifica de “gran i immortal”, sobre la necessitat que els remeis homeopàtics es provin primer en persones sanes.
↑Asimov, Isaac. «Haller, Albrecht von». A: Enciclopedia biográfica de ciencia y tecnología : la vida y la obra de 1197 grandes científicos desde la antigüedad hasta nuestros dias (en castellà). Nueva edición revisada. Madrid: Ediciones de la Revista de Occidente, 1973, p. 149. ISBN 8429270043.
Sakuta, Manabu «[One hundred books which built up neurology (13)--Albrecht von Haller "Elementa physiologiae corporis humani" (1757–1766)]». Brain and nerve = Shinkei kenkyū no shinpo, 60, 1, gener 2008, pàg. 104–5. PMID: 18232340.
Staffelbach, U P «[Illness as metaphor. New thoughts on an old dispute: Julien Offray de la Mettrie and Albrecht von Haller]». Clio medica (Amsterdam, Netherlands), 31, 1995, pàg. 141–56. PMID: 7774155.
Boschung, U «[Albrecht von Haller and the medical practitioner of his era]». Gesnerus, 42, 3–4, 1985, pàg. 253–64. PMID: 3912268.
Breuning, M «[Alexander von Humboldt's opinion of Albrecht von Haller]». Gesnerus, 35, 1–2, 1978, pàg. 132–9. PMID: 352815.
Lindskog, G E «Albrecht von Haller. A Bicentennial Memoir». Connecticut medicine, 42, 1, gener 1978, pàg. 49–57. PMID: 340128.
Portmann, M L «[Variolation as reflected in the correspondence between Albrecht von Haller (1708–1777) and Achilles Mieg (1731–1799)]». Gesnerus, 34, 3–4, 1977, pàg. 294–303. PMID: 340348.
Boschung, U «[Albrecht von Haller as physician. History of the elixir acidum Halleri]». Gesnerus, 34, 3–4, 1977, pàg. 267–93. PMID: 340347.
Premuda, L «[Albrecht von Haller and Padua. The effect of his medical thoughts at the end of the 18th century]». Gesnerus, 33, 1–2, 1976, pàg. 65–78. PMID: 773779.
Buess, H «William Harvey and the foundation of modern haemodynamics by Albrecht von Haller». Medical history, 14, 2, abril 1970, pàg. 175–82. PMC: 1034038. PMID: 4914686.
BUESS, H «Albrecht von Haller and his Elementa Physiologiae as the beginning of pathological physiology». Medical history, 3, 2, abril 1959, pàg. 123–31. PMC: 1034463. PMID: 13643146.
WEGELIN, C «[Letters of Peter Giller, municipal physician of Saint Gallen, to Albrecht von Haller.]». Gesnerus, 7, 1–2, 1950, pàg. 1–26. PMID: 14773782.