Albéric Magnard

Plantilla:Infotaula personaAlbéric Magnard
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(fr) Lucien Denis Gabriel Albéric Magnard Modifica el valor a Wikidata
9 juny 1865 Modifica el valor a Wikidata
18è districte de París (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort3 setembre 1914 Modifica el valor a Wikidata (49 anys)
Baron (França) Modifica el valor a Wikidata
Sepulturacementiri de Passy, 1 48° 51′ 46″ N, 2° 17′ 04″ E / 48.862815°N,2.284498°E / 48.862815; 2.284498
Grave of Magnard (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
FormacióConservatoire de Paris Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciódirector d'orquestra, pedagog musical, compositor, crític musical Modifica el valor a Wikidata
GènereÒpera i simfonia Modifica el valor a Wikidata
MovimentMúsica clàssica Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsThéodore Dubois Modifica el valor a Wikidata
AlumnesDeodat de Severac i Gaston Carraud Modifica el valor a Wikidata
Família
FillsOndine Magnard-Vlach Modifica el valor a Wikidata
PareFrancis Magnard Modifica el valor a Wikidata
Signatura Modifica el valor a Wikidata
Musicbrainz: a80496e7-c1d8-4aa3-96c1-c56b1582d2b8 Lieder.net: 4935 Discogs: 1415555 IMSLP: Category:Magnard,_Albéric Allmusic: mn0001460276 Find a Grave: 9434449 Modifica el valor a Wikidata

Lucien Denis Gabriel Albéric Magnard (París, 9 de juny de 1865 - Baron (Oise), 3 de setembre de 1914) fou un compositor francès del Romanticisme.[1]

La casa de Magnard destruïda pels alemanys el 1914, i on el compositor va morir

Estudià en el Conservatori de París, on tingué per mestres a Massenet i Dubois, i fou deixeble particular de d'Indy. El 1888 publicà Trois pièces, per a piano, i des de llavors desenvolupà la seva personalitat artística amb una tasca no gaire abundant, però molt original. Magnard, com tots els compositors moderns, observava en les seves obres els principis fonamentals de l'estètica wagneriana, però per la forma i per l'esperit se'l pot considerar com un dels mantenidors de la música pura. També fou professor del conservatori de la capital francesa, on entre altres alumnes tingué a Amédée Gastoué.[2]

En esclatar la Primera Guerra Mundial, Magnard residia amb la seva família en les seves possessions de Baron (Oise) incendiades pels alemanys per haver disparat el mateix Magnard contra ells, ignorant-se si fou mort pels trets enemics, o es suïcidà, o bé si va morir entre les flames.

Obres

[modifica]
  • Trois pièces pour piano, Op. 1
  • Suite dans le style ancien, Op. 2, for orchestra
  • Six poèmes, Op. 3, for voice and piano
1. "À Elle"
2. "Invocation"
3. "Le Rhin allemand"
4. "Nocturne"
5. "Ad fontem"
6. "Au poète"
  • Symphony No. 1 in C minor, Op. 4
  • Yolande, opera (1888–1891), Op. 5
  • Symphony No. 2 in E, Op. 6
  • Promenades, Op. 7, for piano
  • Quintet for piano, flute, oboe, clarinet & bassoon in D minor, Op. 8
  • Chant funèbre, Op. 9
  • Overture, Op. 10
  • Symphony No. 3 in B-flat minor, Op. 11
  • Guercoeur, opera (1897–1900), Op. 12
  • Sonata for Violin and Piano in G, Op. 13
  • Hymne à la justice, Op. 14
  • Quatre poèmes, Op. 15, for baritone and piano
  • String Quartet in E minor, op. 16
  • Hymne a Venus, Op. 17
  • Trio for Piano and Strings in F minor, Op. 18
  • Bérénice, opera (1905–1909), Op. 19
  • Sonata for Cello in A, Op. 20
  • Symphony No. 4 in C-sharp minor, Op. 21
  • Douze poèmes, Op. 22
  • En Dieu mon esperance
  • À Henriette

Bibliografia

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Albéric Magnard
  1. ↑ Dictionnaire des compositeurs.. France: Encyclopædia Universalis, [2016]. ISBN 2-85229-559-8. 
  2. ↑ Edita SARPE Gran Enciclopedia de la Música Clásica, vol. II, pàg. 491 (ISBN 84-7291-226-4)