Substància | grup o classe de proteïnes |
---|
L'albúmina és la proteïna més abundant (de major concentració: 50-65%) al plasma sanguini i és produïda exclusivament pel fetge. Aquesta molècula està composta d'hidrogen, oxigen, nitrogen i un petit percentatge de sofre. Les albúmines són, en general, riques en àcid glutàmic i aspàrtic, lisina i leucina, contenen asparagina i glutamina i solen ser pobres en triptòfan.
A grans trets es pot dir que és un 'transportador' de la sang i el conté el plasma. Així i tot, també té usos cosmètics i culinaris, entre d'altres; per exemple, per unir els objectes de fang trencats s'utilitza una massa feta d'albúmina amb hidròxid de calci, que és molt dura i semblant al ciment.
Es tracta d'una proteïna globular amb estructura esfèrica constituïda per 585 aminoàcids amb 17 ponts disulfur entrecreuats a la seva molècula i que té un pes molecular de 67.000 dalton.
L'electroforesi és una tècnica de separació de diferents molècules segons la seva mobilitat quan estan en contacte amb un camp elèctric. Depenent de la tècnica usada, la separació obeeix a la càrrega elèctrica i a la massa de les molècules.
Si efectuéssim una electroforesi de les proteïnes d'una mostra del sèrum a un pH fisiològic, l'albúmina seria la més avançada, ja que té una elevada concentració de càrregues negatives.
Hi ha tres tipus principals d'albúmina:
Menys habituals:
Entre les moltes funcions de l'albúmina s'hi troben:
A l'organisme hi ha aproximadament 500 g d'albúmina, amb una producció diària de 15 g, que pot augmentar al doble quan hi ha pèrdues i el fetge funciona normalment.
La vida mitjana de l'albúmina és de 20 dies i el seu nivell plasmàtic és de 3,5 a 5 g/dL (quan en condicions normals la concentració de proteïnes totals del plasma varia entre 6,2 i 7,9 g/dL). Es consideren valors anormals aquells que estiguin fora d'aquests, i els que estan per sota es coneixen com a hipoalbuminèmia.
Per cada 500 ml de sang que es perden, només es perden 12 g d'albúmina (4% de l'albúmina corporal total) i aquesta és substituïda per síntesi normal en 3 dies.
L'albúmina és soluble en l'aigua i en dissolucions de sal. Quan es combina amb aigua forma una dissolució que sembla homogènia, però que en realitat està formada per moltes substàncies. També és coagulable per la calor, els àcids minerals i l'èter. Pel fet de coagular-se quan s'escalfa a 71 °C és molt útil per separar precipitats que enterbolir dissolucions (així s'aclareixen dissolucions en el refinament del sucre i altres processos).
En total absència de sals es produeix tanmateix una desnaturalització irreversible. L'albúmina forma compostos insolubles amb moltes sals metàl·liques com el clorur de mercuri, el sulfat de coure i el nitrat d'argent, i per tant, s'utilitza com antídot contra aquests verins.
La mesura de l'albúmina a la sang és un bon indicador de la funció sintètica del fetge, és a dir, de la capacitat del fetge de formar les proteïnes que normalment crea. L'albúmina se sintetitza al fetge, on també se sintetitzen altres proteïnes plasmàtiques; per tant, si l'albúmina se sintetitza correctament, les altres probablement també.
Algunes d'aquestes proteïnes plasmàtiques són la transferrina, ceruloplasmina, haptoglobina, alfa 1 glicoproteïna àcida, factors de coagulació i alguns factors del complement.
Els nivells d'albúmina en la sang poden estar per sota o per sobre del que es considera normal: als nivells disminuïts d'albúmina se'ls anomena hipoalbuminèmia, i als nivells elevats (sense interès clínic) hiperalbuminèmia.
Aquest article té bibliografia, però no se sap quina referència verifica cada part. Podeu millorar aquest article assignant cadascuna d'aquestes obres a frases o paràgrafs concrets. |