Alegria Bendayán de Bendelac és la quarta de cinc germans, filla d'immigrants marroquins provinents de Tetuan que van arribar a Vila de Cura, Veneçuela. Els seus pares van ser Abraham Bendayan i Rachel Cohen de Bendayan.[2][3] Aviat els seus pares es van establir com a comerciants i després es van establir a Caracas.[1] Es va casar amb Rafael Bendelac el 24 de juny de 1953.[4] La parella va tenir dues filles, Mercedes i Lisita.[2]
El 1963 va emigrar a Nova York, on va començar a treballar com a professora de francès en escoles. Posteriorment, es va llicenciar en francès a la Universitat de Colúmbia i després va obtenir un doctorat en literatura francesa a la mateixa casa d'estudis.[1][5] Després de titular va començar a fer classes a la Universitat de Fordham i després va ingressar a la Universitat de Pennsilvània, on ha exercit més recentment.[1][6][7] Entre les seves obres destaquen diccionaris i investigacions històriques de les llengües i tradicions sefardites. També s'ha dedicat a l'escriptura de poesia.
Typical Sephardic weddings in Tangier, Morocco (c.1930-c.1950) (1986)
Los Nuestros. Sejiná, Letuarios, Jaquetía y Fraja. Un retrato de los sefardíes del Norte de Marruecos a través de sus recuerdos y su lengua (1860-1984) (1987)[9][10]
Structures du rêve et de la realité dans Sylvie (1975)[11]