Aleix Espargaró i Villà

Aleix Espargaró

Aleix Espargaró (2022)
Biografia
Naixement	(ca) Aleix Espargaró i Villà 30 juliol 1989 (35 anys) Granollers (Vallès Oriental)
Activitat
Ocupació	pilot de motociclisme, empresari, pilot de proves
Esport	motociclisme de velocitat
Núm. esportiu	41
Trajectòria   Equip Vehicle utilitzat 2009-2010 Pramac Racing 2011-2011 Pons Racing 2012-2013 Aspar Racing Team 2014-2014 Forward Racing 2015-2016 Suzuki MotoGP 2017-2021 Gresini Racing 2022-2024 Aprilia Racing Factory Team 2025- Honda
Família
Germans	Pol Espargaró i Villà

Aleix Espargaró i Villà (Granollers, 30 de juliol de 1989) és un pilot de motociclisme català de renom internacional.^[1] Va ser campió d'Espanya de 125cc el 2004 i més tard va competir al mundial de MotoGP. La seva millor temporada fou la del 2022, en què va acabar quart al mundial i va aconseguir-hi la seva primera victòria al Gran Premi de l'Argentina. Després de competir amb l'equip de fàbrica de Suzuki dues temporades (2015-2016), el 2017 va entrar a l'Aprilia Racing Team Gresini (ART) i va competir amb aquesta marca fins al 2024, en què va anunciar la seva retirada dels Grans Premis un cop acabada la temporada.^[2]

Al llarg de la seva carrera, Espargaró va guanyar tres vegades consecutives el campionat del món CRT/Open (2012-2014),^[3][4] una subcategoria especial de MotoGP. Aleix és el germà gran de Pol Espargaró, un altre destacat pilot de motociclisme que fou campió del món de Moto2 el 2013.

Carrera esportiva

Primers anys

Tal com va fer el seu germà Pol, Aleix Espargaró va començar a competir de ben petit, inicialment en modalitats de fora d'asfalt. El 1999, a 10 anys, va guanyar el campionat de Catalunya d'enduro de 60cc i fou tercer al de motocròs, també de 60cc. El 2001 va guanyar el campionat de Supermotard Rieju de Catalunya i el d'Espanya.^[5] Un cop passat a la velocitat, el 2003 en guanyà el campionat de Catalunya de 125cc, el qual revalidà l'any següent. Aquell any, 2004, va guanyar també el campionat d'Espanya FIM CEV de 125cc després d'obtenir-hi una victòria i dos podis^[6] i esdevingué així el pilot més jove a proclamar-se Campió d'Espanya de velocitat.^[5]

125cc

Aleix Espargaró va debutar al mundial de motociclisme de 125cc a 15 anys tot disputant el Gran Premi de la Comunitat Valenciana de 2004. El 2005 va disputar la seva primera temporada completa en aquest campionat amb l'equip Seedorf Racing, pilotant una Honda.^[5]

250cc

A mitjan temporada del 2006, Espargaró va passar dels 125cc als 250cc amb l'equip Wurth Honda BQR, aprofitant que Sebastian Porto es retirà de la competició i Martín Cárdenas ocupà la seva vacant a l'equip. Espargaró va competir en aquesta categoria amb diversos equips fins al 2008.

De cara al 2009, l'equip italià Campetella Racing li havia ofert un acord, però acabaren desdint-se'n i Espargaró restà sense moto. Tot i així, feu sengles aparicions a Assen i a Sachsenring com a suplent per a l'equip Balatonring. També aprofità per a fer de pilot de desenvolupament de la futura categoria de Moto2.^[7]

MotoGP

Pramac Racing (2009-2010)

Al GP de Gran Bretanya del 2010

Carrera esportiva
Nacionalitat	Catalunya
Temporades	2004 - 2024
Palmarès en velocitat
C. del Món CRT	2 (2012-2013)
C. del Món Open	1 (2014)
GPs Vict. Podis Poles V.Ràp. Pts. 326 3 12 6 4 1.639
C. Esp. 125cc	1 (2004)

El 19 d'agost del 2009 s'anuncià l'entrada d'Espargaró a l'equip Pramac Racing per tal de córrer en la categoria de MotoGP al Gran Premi d'Indianàpolis i al Gran Premi de San Marino com a substitut de Mika Kallio, qui al seu torn substituïa Casey Stoner a l'equip oficial de Ducati.^[8] El 6 d'octubre d'aquell mateix any es feu públic que Espargaró correria amb l'equip Pramac Ducati tot el mundial de MotoGP del 2010^[9] com a substitut de Niccolò Canepa. També va reemplaçar el lesionat Canepa a les dues darreres curses del mundial del 2009, a Sepang i a Xest.^[10]

El 2010 va romandre al mateix equip amb Mika Kallio com a company. Durant el Gran Premi d'Alemanya, Espargaró es va veure involucrat en un incident amb Álvaro Bautista i Randy de Puniet en què es va fracturar una vèrtebra i es va fer un petit tall al genoll. El seu millor resultat van ser dos vuitens llocs a Itàlia i Austràlia. Va acabar la temporada en catorzè lloc.

Moto2: Pons HP40 (2011)

A la cursa de Moto2 del GP d'Alemanya del 2011

El 2011, Aleix va passar a córrer a Moto2 amb l'equip Pons HP40, amb Axel Pons de company. Va aconseguir un podi al Gran Premi de Catalunya i va acabar la temporada en dotzena posició final.

Power Electronics Aspar (2012–2013)

La temporada de 2012 tornà a pujar a la categoria de MotoGP, on ja havia competit un parell d'anys, com a company de Randy De Puniet a l'equip Power Electronics Aspar. El seu millor resultat va ser un vuitè lloc al Gran Premi de Malàisia i va acabar la temporada en dotzena posició final. El 2013 va romandre al mateix equip i va acabar la temporada en l'onzena posició final. Tant el 2012 com el 2013, Aleix Espargaró fou el millor dels pilots que participaven al mundial de MotoGP amb motos CRT (Claiming Rule Teams), fet que atorgava el títol honorífic de «Campió del Món de CRT».^[4][11]

NGM Forward Racing (2014)

A Sachsenring el 2014

El 2014, Aleix Espargaró va passar a l'equip Forward Racing, on pilotà una Yamaha amb especificacions CRT (aleshores anomenades "Open"). El seu company d'equip era Colin Edwards. Aquella temporada, Espargaró va aconseguir el seu primer podi a MotoGP en quedar segon al Gran Premi d'Aragó i la seva primera pole position al Dutch TT d'Assen, casualment el seu 150è Gran Premi. Va acabar la temporada en setena posició final i tornà a ser el millor dels pilots equipats amb motos CRT (ara, "Open") per tercera vegada consecutiva.

Suzuki Ecstar (2015-2016)

Espargaró el 2015, durant la seva etapa a Suzuki

Després d'haver dominat la classe Open la temporada del 2014, Aleix va fitxar per l'equip de fàbrica de Suzuki per a pilotar la seva nova GSX-RR a partir del 2015.^[12] El seu company d'equip seria Maverick Viñales. Aquella temporada va aconseguir la seva segona pole position al Gran Premi de Catalunya, cosa que representà la primera pole de Suzuki des del 2007. Va acabar la temporada en l'onzena posició final.

El 2016 va romandre en el mateix equip i aconseguí la quarta posició al Gran Premi del Japó com a millor resultat de la temporada. Tornà a acabar la temporada en l'onzena posició final.

Aprilia Racing (2017–2024)

El 2017 va passar a l'Aprilia Racing Team Gresini (ART) com a company d'equip de Sam Lowes. Va aconseguir dos sisens llocs (Gran Premi de Qatar i Aragó) com a millor resultat i acabà la temporada al quinzè lloc. Es va perdre el Gran Premi de Malàisia a causa d'una fractura del braç esquerre al Gran Premi anterior, el d'Austràlia.

El 2018 va tenir de company d'equip a Scott Redding. El seu millor resultat va ser un sisè lloc a l'Aragó i va acabar la temporada al dissetè lloc final. Es va perdre el Gran Premi d'Alemanya a causa d'una lesió patida a l'escalfament. El 2019, el seu company d'equip va ser Andrea Iannone i el seu millor resultat va ser un setè lloc a l'Aragó. Va acabar la temporada en catorzè lloc. El 2020 va seguir amb Aprilia. El seu millor resultat va ser un vuitè lloc al Gran Premi de Portugal i va acabar la temporada en dissetè lloc.

Amb l'Aprilia davant de Marc Márquez a Sachsenring el 2021

De cara a la temporada del 2021, Espargaró va seguir a Aprilia, ara amb Lorenzo Savadori de company d'equip. Aquell any, l'Aprilia va demostrar ser molt més competitiva de seguida, tant que Espargaró va poder acabar amb freqüència entre els deu primers. En concret, a Silverstone, després de sortir des de la segona fila, va acabar la cursa en tercera posició i va donar així a Aprilia el seu primer podi a MotoGP.^[13] Aquest va ser el segon podi de la carrera d'Espargaró a MotoGP després del d'Aragó del 2014, quasi set anys abans. A partir del Gran Premi d'Aragó, el seu company d'equip va ser Maverick Viñales, provinent de Yamaha.^[14]

El 2022, a la tercera ronda de la temporada, el Gran Premi de l'Argentina, Espargaró va guanyar la cursa després de sortir de la pole position. Aquesta va ser la seva primera victòria en Gran Premi, i també la d'Aprilia en MotoGP. Durant la resta de la temporada, Espargaró continuà sent un aspirant al títol fins al Gran Premi de Malàisia, tot i que finalment acabà la temporada en quarta posició (el seu millor resultat a la classe reina). El 26 de maig de 2022, Espargaró va signar una pròrroga del seu contracte amb l'equip per als anys 2023 i 2024, tot fent equip amb Maverick Viñales.^[15]

Al llarg del 2023, Espargaró va anar millorant i va aconseguir victòries a Silverstone i Montmeló. En aquest darrer Gran Premi, juntament amb Maverick Viñales va obtenir el primer resultat 1-2 de l'equip de fàbrica d'Aprilia a MotoGP. Aquests resultats van situar Espargaró a la cinquena posició provisional de la classificació de pilots. Malgrat tot, durant les últimes rondes del campionat, tant ell com l'Aprilia van decaure força i, a més a més, va patir una fractura de peroné esquerre durant la cursa Sprint del Gran Premi de Qatar després de topar amb Miguel Oliveira. Espargaró va acabar l'any en sisena posició, amb 2 punts d'avantatge sobre Viñales.

Retirada

El 23 de maig de 2024, Espargaró va oferir una roda de premsa prèvia al Gran Premi de Catalunya en què va anunciar que es retiraria oficialment del campionat de MotoGP en acabar la temporada.^[16] El 2 de juliol, Espargaró i Honda van anunciar que el català s'incorporaria a l'estructura del fabricant japonès com a pilot de proves a partir de la temporada del 2025.^[17][18]

Aleix Espargaró ha corregut la major part de la seva carrera amb el número 41, el qual va triar en homenatge a Youichi Ui, un pilot que fou dues vegades subcampió del món 125cc amb qui va coincidir durant els seus primers anys al mundial.^[3]

Els campionats del món CRT i Open

Espargaró al GP d'Austràlia del 2012 amb l'Aprilia "CRT"

Per tal de propiciar la participació de nous equips en un campionat de MotoGP cada cop més complicat tècnicament, el 2012 es va crear la categoria de motocicletes CRT (acrònim de Claiming Rule Teams). Els motors havien de ser derivats dels que s'empraven a Superbikes (els quals, alhora, derivaven dels de producció) i els equips havien de ser totalment privats, sense cap suport de fàbrica.^[4] La diferència de rendiment entre les motos CRT i les pròpies de MotoGP era, però, excessiva i l'experiència només va durar dos anys. A partir del 2014, les CRT van desaparèixer i es va introduir la nova subcategoria "Open" per a motocicletes semblants a les oficials (que s'anomenaven "Factory"), però amb una normativa menys restrictiva: podien muntar fins a dotze unitats de motor a l'any i dur dipòsits de combustible amb més capacitat. A més, havien de dur una centraleta electrònica unificada. Les motos Open van formar part del campionat fins al 2015, ja que el 2016 va entrar en vigor la centraleta única i la limitació dels dipòsits a 22 litres per a tots els participants.^[4]

Al llarg de l'existència de les subcategories CRT i Open (2012-2015), es va atorgar el títol simbòlic de Campió del Món d'aquesta categoria. Aleix Espargaró va guanyar els dos campionats CRT amb l'Aprilia ART (2012-2013) i el primer Open amb la Forward Yamaha (2014) . El darrer campionat Open el va guanyar Héctor Barberá amb la Ducati.^[4]

Vida personal

Aleix Espargaró està casat amb Laura Montero, amb qui va sortir vuit anys abans de casar-s'hi el 23 d'agost de 2014, a Barcelona. La parella va tenir bessons el 2018: una nena, Mia, i un nen, Max.^[19]

És seguidor del FC Barcelona i del seu exjugador Bojan Krkić, a qui finalment va conèixer al Gran Premi de Catalunya del 2012. Aficionat a les cuines japonesa i italiana, és propietari de tres restaurants japonesos i dues pizzeries situats a Andorra.^[20][21]

Resultats al Mundial de motociclisme

Per temporada

Any	Categoria	Moto	Equip	Curses	Victòries	Podis	Poles	FLaps	Punts	Posició
2004	125cc	Honda	Racc Caja Madrid	1	0	0	0	0	0	NC
2005	125cc	Honda	Seedorf RC3 – Tiempo Holidays	16	0	0	0	0	36	16è
2006	125cc	Honda	Wurth Honda BQR	6	0	0	0	0	0	NC
	250cc			9	0	0	0	0	20	19è
2007	250cc	Aprilia	Blusens Aprilia	17	0	0	0	0	47	15è
2008	250cc	Aprilia	Lotus Aprilia	16	0	0	0	0	92	12è
2009	250cc	Aprilia	Balatonring Team	2	0	0	0	0	22	20è
	MotoGP	Ducati	Pramac Racing	4	0	0	0	0	16	18è
2010	MotoGP	Ducati	Pramac Racing	18	0	0	0	0	65	14è
2011	Moto2	Pons Kalex	Pons HP40	17	0	1	0	0	76	12è
2012	MotoGP	ART	Power Electronics Aspar	18	0	0	0	0	74	12è
2013	MotoGP	ART	Power Electronics Aspar	18	0	0	0	0	93	11è
2014	MotoGP	Forward Yamaha	NGM Forward Racing	18	0	1	1	0	126	7è
2015	MotoGP	Suzuki	Team Suzuki Ecstar	18	0	0	1	0	105	11è
2016	MotoGP	Suzuki	Team Suzuki Ecstar	18	0	0	0	0	93	11è
2017	MotoGP	Aprilia	Aprilia Racing Team Gresini	17	0	0	0	0	62	15è
2018	MotoGP	Aprilia	Aprilia Racing Team Gresini	17	0	0	0	0	44	17è
2019	MotoGP	Aprilia	Aprilia Racing Team Gresini	19	0	0	0	0	63	14è
2020	MotoGP	Aprilia	Aprilia Racing Team Gresini	14	0	0	0	0	42	17è
2021	MotoGP	Aprilia	Aprilia Racing Team Gresini	18	0	1	0	0	120	8è
2022	MotoGP	Aprilia	Aprilia Racing	20	1	6	2	2	212	4t
2023	MotoGP	Aprilia	Aprilia Racing	20	2	3	1	2	206	6è
Total				326	3	12	6	4	1.639

Per categoria

Categoria	Anys	1r GP	1r Podi	1a victòria	Curses	Victòries	Podis	Poles	FLaps	Punts	Títols
125cc	2004–2006	2004 Comunitat Valenciana			23	0	0	0	0	36	0
250cc	2006–2009	2006 Països Baixos			44	0	0	0	0	181	0
Moto2	2011	2011 Qatar	2011 Catalunya		17	0	1	0	0	76	0
MotoGP	2009–2010, 2012–actualitat	2009 Indianàpolis	2014 Aragó	2022 Argentina	242	3	11	6	4	1.372	0
Total	2004–actualitat				326	3	12	6	4	1.665	0

Curses per any

Barem de puntuació de 1993 ençà:

Posició	1	2	3	4	5	6	7	8	9	10	11	12	13	14	15
Cursa	25	20	16	13	11	10	9	8	7	6	5	4	3	2	1
Sprint	12	9	7	6	5	4	3	2	1	[Nota Sprint 1]

1. La cursa Sprint va ser introduïda la temporada del 2023

(Ids. Grans Premis | Llegenda) (Curses en negreta indiquen pole; curses en itàlica indiquen volta ràpida; les posicions en superíndex són les de la cursa Sprint)

Any	Categoria	Moto	1	2	3	4	5	6	7	8	9	10	11	12	13	14	15	16	17	18	19	20	Pos	Pts
2004	125cc	Honda	RSA	ESP	FRA	ITA	CAT	NED	RIO	GER	GBR	CZE	POR	JPN	QAT	MAL	AUS	VAL 24					NC	0
2005	125cc	Honda	ESP 14	POR 16	CHN 7	FRA 12	ITA 17	CAT 15	NED Ret	GBR Ret	GER 9	CZE 13	JPN 12	MAL 15	QAT 18	AUS 17	TUR 17	VAL 11					16è	36
2006	125cc	Honda	ESP Ret	QAT 17	TUR 21	CHN 16	FRA DNQ	ITA Ret	CAT Ret														NC	0
	250cc	Honda									NED 15	GBR 12	GER 15	CZE Ret	MAL 9	AUS 15	JPN Ret	POR 13	VAL 13				19è	20
2007	250cc	Aprilia	QAT 11	ESP Ret	TUR 11	CHN 11	FRA 18	ITA 12	CAT 20	GBR Ret	NED 17	GER 11	CZE 13	SM 12	POR 12	JPN 17	AUS 14	MAL 10	VAL 12				15è	47
2008	250cc	Aprilia	QAT 9	ESP 9	POR 11	CHN 9	FRA 9	ITA 9	CAT Ret	GBR 10	NED 17	GER 13	CZE 10	SM Ret	INP C	JPN 7	AUS 8	MAL 5	VAL 7				12è	92
2009	250cc	Aprilia	QAT	JPN	ESP	FRA	ITA	CAT	NED 4	GER 7	GBR	CZE											20è	22
	MotoGP	Ducati												INP 13	SM 11	POR	AUS	MAL 11	VAL 13				18è	16
2010	MotoGP	Ducati	QAT Ret	ESP 15	FRA 9	ITA 8	GBR 10	NED 10	CAT Ret	GER Ret	USA Ret	CZE 12	INP 9	SM 11	ARA 10	JPN 14	MAL Ret	AUS 8	POR Ret	VAL 11			14è	65
2011	Moto2	Pons Kalex	QAT 11	ESP 24	POR Ret	FRA 6	CAT 3	GBR 18	NED 16	ITA 9	GER Ret	CZE 6	INP 10	SM Ret	ARA 5	JPN 31	AUS 13	MAL 8	VAL 21				12è	76
2012	MotoGP	ART	QAT 15	ESP 12	POR 12	FRA 13	CAT 13	GBR 11	NED Ret	GER 13	ITA 13	USA 9	INP 10	CZE 10	SM Ret	ARA 10	JPN 12	MAL 8	AUS 10	VAL 11			12è	74
2013	MotoGP	ART	QAT 11	AME 11	ESP 9	FRA 13	ITA 8	CAT 8	NED 8	GER 8	USA Ret	INP 12	CZE 10	GBR 10	SM 13	ARA 11	MAL 9	AUS 11	JPN Ret	VAL 11			11è	93
2014	MotoGP	Forward Yamaha	QAT 4	AME 9	ARG 15	ESP 7	FRA 9	ITA 9	CAT 6	NED 4	GER 6	INP Ret	CZE 8	GBR 9	SM Ret	ARA 2	JPN 11	AUS Ret	MAL Ret	VAL 7			7è	126
2015	MotoGP	Suzuki	QAT 11	AME 8	ARG 7	ESP 7	FRA Ret	ITA Ret	CAT Ret	NED 9	GER 10	INP 14	CZE 9	GBR 9	SM 10	ARA 6	JPN 11	AUS 9	MAL 7	VAL 8			11è	105
2016	MotoGP	Suzuki	QAT 11	ARG 11	AME 5	ESP 5	FRA 6	ITA 9	CAT Ret	NED Ret	GER 14	AUT Ret	CZE Ret	GBR 7	SM Ret	ARA 7	JPN 4	AUS Ret	MAL 13	VAL 8			11è	93
2017	MotoGP	Aprilia	QAT 6	ARG Ret	AME 17	ESP 9	FRA Ret	ITA Ret	CAT Ret	NED 10	GER 7	CZE 8	AUT 13	GBR Ret	SM Ret	ARA 6	JPN 7	AUS Ret	MAL	VAL Ret			15è	62
2018	MotoGP	Aprilia	QAT 19	ARG Ret	AME 10	ESP Ret	FRA 9	ITA Ret	CAT Ret	NED 13	GER DNS	CZE 15	AUT 17	GBR C	SM 14	ARA 6	THA 13	JPN Ret	AUS 9	MAL 11	VAL Ret		17è	44
2019	MotoGP	Aprilia	QAT 10	ARG 9	AME Ret	ESP 11	FRA 12	ITA 11	CAT Ret	NED 12	GER Ret	CZE 18	AUT 14	GBR Ret	SM 12	ARA 7	THA Ret	JPN 15	AUS 10	MAL 13	VAL 9		14è	63
2020	MotoGP	Aprilia	ESP Ret	ANC Ret	CZE 10	AUT 11	STY 12	SM 13	EMI Ret	CAT 12	FRA 14	ARA 13	TER Ret	EUR Ret	VAL 9	POR 8							17è	42
2021	MotoGP	Aprilia	QAT 7	DOH 10	POR 6	ESP 6	FRA Ret	ITA 7	CAT Ret	GER 7	NED 8	STY Ret	AUT 10	GBR 3	ARA 4	SM 8	AME Ret	EMI 7	ALR Ret	VAL 9			8è	120
2022	MotoGP	Aprilia	QAT 4	INA 9	ARG 1	AME 11	POR 3	ESP 3	FRA 3	ITA 3	CAT 5	GER 4	NED 4	GBR 9	AUT 6	SM 6	ARA 3	JPN 16	THA 11	AUS 9	MAL 10	VAL Ret	4t	212
2023	MotoGP	Aprilia	POR 9^6	ARG 15	AME Ret^4	ESP 5	FRA 5^8	ITA 6^8	GER 16^9	NED 3^4	GBR 1^5	AUT 9^7	CAT 1^1	SM 12^8	IND Ret	JPN 5	INA 10	AUS 8	THA 8^5	MAL Ret	QAT Ret	VAL 8	6è	206

Referències

1. «Aleix Espargaro» (en anglès). motogp.com. Arxivat de l'original el 27 de setembre 2013. [Consulta: 6 juny 2011].
2. «#GrazieCapitano: Aleix Espargaro announces retirement in Barcelona» (en anglès). MotoGP, 23-05-2024. [Consulta: 25 maig 2024].
3. Saavedra, María. «Aleix Espargaró, el piloto de Moto GP campeón histórico de CRT y que lleva su dorsal en honor a Youichi Ui» (en castellà). nfobae.com, 23-05-2024. [Consulta: 22 juliol 2024].
4. Quintiá, Antón. «Las CRT y las Open: ¿Qué fue de aquellas subcategorías de MotoGP?» (en castellà). es.motorsport.com, 29-12-2022. [Consulta: 22 juliol 2024].
5. «Aleix Espargaró Villà». Barcelona: Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 21 juliol 2024].
6. «FIM JuniorGP™» (en anglès).
7. «Espargaró to make MotoGP debut at Indy» (en anglès). MotoGP.com, 19-08-2009. Arxivat 17 de desembre 2014 a Wayback Machine.
8. «Espargaro named in Pramac squad» (en anglès). Autosport.com, 19-08-2009.
9. «Espargaro signs with Pramac» (en anglès). Insidebikes, 06-10-2009 [Consulta: 6 octubre 2009].
10. «Espargaró to replace Canepa again at season finale» (en anglès). MotoGP.com, 03-11-2009 [Consulta: 6 novembre 2009]. Arxivat 13 de setembre 2012 a Wayback Machine.
11. «Aleix Espargaró, campeón del mundo de CRT» (en castellà). planetadeporte.net, 20-10-2013. Arxivat de l'original el 10 de novembre 2013. [Consulta: 20 octubre 2013].
12. «Suzuki makes great progress at Valencia test» (en anglès). Suzuki MotoGP. Suzuki, 12-11-2014. Arxivat de l'original el 26/12/2014 [Consulta: 17 desembre 2014].
13. «Aleix Espargaró gives Aprilia the first podium; Quartararo with a overwhelming victory at Silverstone - Motorcycle Sports» (en anglès). motorcyclesports.net. Arxivat de l'original el 2021-08-30.
14. Close, Josh. «MotoGP: Maverick Vinales to race for Aprilia for remainder of 2021 season» (en anglès). motorcyclenews.com. Motorcycle News, 02-09-2021.
15. «A. Espargaro and Viñales sign two-year Aprilia deals» (en anglès). MotoGP.com. Dorna Sports, 26-05-2022. [Consulta: 26 maig 2022].
16. «"One of sport's finest underdogs" - Social media on A. Espargaro's retirement» (en anglès). MotoGP.com. Dorna Sports, 23-05-2024. [Consulta: 23 maig 2024].
17. López, Laura; Narbona, Laura. «Aleix Espargaró se retira a final de temporada» (en castellà). sport.es. Sport, 23-05-2024. [Consulta: 22 juliol 2024].
18. Thukral, Rachit. «Honda signs retiring Espargaro to expand MotoGP test team» (en anglès). Autosport.com, 02-07-2024. [Consulta: 2 juliol 2024].
19. «News, The Espargarò family grows: Max and Mia are born» (en anglès). GPone.com, 06-06-2018. [Consulta: 16 febrer 2024].
20. «Aleix Espargaró inaugura en Andorra un restaurante japonés» (en castellà). Revista Digital Vallés, 09-12-2017. [Consulta: 29 desembre 2021].
21. Bakero, Lorea. «Los 5 restaurantes de Aleix Espargaró que son un éxito rotundo» (en castellà). mundodeportivo.com. El Mundo Deportivo, 15-01-2024. [Consulta: 15 gener 2024].

Enllaços externs

• Article sobre la seva retirada el 2024 a Motociclismo.es (castellà)