Nom original | (ru) Александр Александрович Васильев |
---|---|
Biografia | |
Naixement | 22 setembre 1867 (Julià) Sant Petersburg (Rússia) |
Mort | 30 maig 1953 (85 anys) Washington DC |
Formació | Facultat d'Història i Filologia de la Universitat Imperial de Sant Petersburg (1887–1892) |
Director de tesi | Vassili Vassilievski |
Activitat | |
Camp de treball | Estudis d'Àsia Oriental, estudis àrabs i estudis bizantins |
Ocupació | historiador, arabista, orientalista, professor d'universitat, bizantinista |
Ocupador | Seminari Kondakov (1935–1951) Universitat de Wisconsin-Madison (1925–1938) Biblioteca Nacional de Rússia (1924–1925) Universitat Estatal de Sant Petersburg (1912–1925) Universitat Imperial de Dorpat (1904–1912) Primer Institut de Sant Petersburg (1892–1897) Universitat Imperial de Sant Petersburg Association Internationale des Études Byzantines Acadèmia Medieval d'Amèrica Institut d'Arqueologia |
Membre de | |
Família | |
Germans | Vladímir Vassíliev |
Premis | |
Aleksandr Aleksàndrovitx Vassíliev (rus: Алекса́ндр Алекса́ндрович Васи́льев; 4 d'octubre del 1867 E. A.) - 30 de maig del 1953) fou la major eminència de mitjans del segle xx en l'estudi de la història i cultura de l'Imperi Romà d'Orient.[nota 1] La seva History of the Byzantine Empire és un dels pocs relats exhaustius de tota la història romana d'Orient, d'envergadura comparable a les que escrigueren Edward Gibbon i Fiódor Uspenski.
Nasqué a Sant Petersburg. Estudià sota la tutela d'un dels primers bizantinistes professionals, Vassili Vassilievski, de la Universitat de Sant Petersburg, i més tard hi donà classes d'àrab. Entre el 1897 i el 1900 prosseguí la seva educació a París. El 1902 acompanyà Nicholas Marr en el seu viatge al Monestir de Santa Caterina del Sinaí.
Durant la seva estada a la Universitat de Tartu (1904-1912), elaborà i publicà una monografia molt influent, Byzantium and the Arabs (1907). Així mateix, treballà a l'Institut Arqueològic Rus, fundat per Fiódor Uspenski a Constantinoble. El 1912 esdevingué catedràtic de la Universitat de Sant Petersburg. El 1919 fou elegit membre de l'Acadèmia Russa de les Ciències.
El 1925, durant una visita a París, Mikhaïl Rostóvtsev el convencé d'emigrar a Occident. El mateix Rostóvtsev li trobà una feina a la Universitat de Wisconsin-Madison.[1] Unes dècades més tard, Vassíliev se n'anà a treballar a Dumbarton Oaks. Ja en el crepuscle de la seva vida, fou elegit president de l'Institut Nikodim Kondakov de Praga i de l'Association Internationale des Études Byzantines.