Alexander Schneider

Plantilla:Infotaula personaAlexander Schneider

(1961) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement21 octubre 1908 Modifica el valor a Wikidata
Vílnius (Lituània) Modifica el valor a Wikidata
Mort2 febrer 1993 Modifica el valor a Wikidata (84 anys)
Nova York Modifica el valor a Wikidata
FormacióConservatori Dr. Hoch Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióviolinista, director d'orquestra, pianista Modifica el valor a Wikidata
GènereMúsica clàssica Modifica el valor a Wikidata
InstrumentViolí Modifica el valor a Wikidata
Segell discogràficCBS Records Modifica el valor a Wikidata
Obra
Localització dels arxius
Família
CònjugeGeraldine Page (1954–1957) Modifica el valor a Wikidata
Premis
IMDB: nm1183173 TMDB.org: 1248665
Musicbrainz: 8f51dbf5-45c2-4361-a375-a7b876d13098 Discogs: 882784 Allmusic: mn0000685533 Modifica el valor a Wikidata

Alexander Schneider (Vílnius, 21 d'octubre de 1908 - Nova York, 2 de febrer de 1993) va ser un violinista, director i professor lituà. Nascut d'una família jueva a Vílnius, Lituània, més tard es va traslladar als Estats Units com a membre del Quartet de Cordes de Budapest.[1][2]

El seu nom de naixement era Abram Sznejder. El 1924, es va traslladar a Frankfurt amb el seu germà Mischa Schneider després d'obtenir una beca per a estudiar violí amb Adolf Rebner en el Conservatori Hoch. El 1927, va canviar el seu nom per un d'alemany, prenent Schneider com a cognom, igual que el seu germà Mischa que ja l'havia triat, i Alexander com a nom. El 1929 va ser nomenat director de l'Orquestra de la Norddeutscher Rundfunk a Hamburg fins al 1932.[3]

Després es va unir a Berlin al Quartet de Cordes de Budapest com a segon violinista, i on el seu germà mischa era el violoncel·lista.[3][4] El 1934, els nazis van amenaçar al quartet que es va traslladar a París. Quan va esclatar la guerra el 1939, el quartet es trobava de gira als Estats Units i va obtenir permís per a quedar-se.[3] El 1944 va abandonar el quartet. Va interpretar amb Ralph Kirkpatrick i va formar el Trio Albeneri amb Benar Heifetz i Erich Itor Kahn.[3] El 1949, va formar el quartet de Schneider per a interpretar i registrar els vuitanta-tres quartets d'Haydn. Això no es va completar perquè el seu patrocinador, la Societat Haydn, es va quedar sense fons.[3] El mateix any va registrar les sonates i partites per a violí sol de Bach (BWV 1001-1006) per a Mercury Rècords.

Va estudiar amb Pau Casals a Prada on el va convèncer per fer el primer Festival Pau Casals de Prades de 1950 i commemorar el segon centenari de l'aniversari de la mort de Bach.[3] Va fer costat a Pau Casals en altres festivals de Bach a Prada de Conflent i a Perpinyà.[3] Posteriorment va fer l'oratori de Casals El Pessebre a Guadalajara (Mèxic), durant el Festival Casals de Mèxic, gravant-lo el 1973 a Puerto Rico.[3]

El 1956, va tornar al Quartet de Cordes de Budapest fins la seva dissolució el 1967.[3] Va ser el director artístic dels Concerts Schneider a The New School de Nova York, des de 1957 fins a la seva mort.[5] Sota els auspicis de la Nova Escola i del seu gerent, Frank Salomon, el 1969 van fundar The New York String Orchestra.[6]

A més del Quartet de Cordes de Budapest, va interpretar amb altres grups de cambres, entre ells el seu propi grup de cordes, i el Conjunt de Brandenburg.[7] Va continuar treballant com a director, especialment acompanyant al pianista Arthur Rubinstein en el Concert per a piano núm. 5 de Beethoven amb l'Orquestra Simfònica de Jerusalem a Israel el 1975. El 1988 va rebre els Kennedy Center Honors. Va morir a Manhattan, Nova York, als 84 anys.[1]

Referències

[modifica]
En altres projectes de Wikimedia:
Commons
Commons
 Commons (Galeria) Modifica el valor a Wikidata
Commons
Commons
 Commons (Categoria) Modifica el valor a Wikidata
  1. ↑ 1,0 1,1 Kozinn, Allan «Alexander Schneider, Violon Virtuoso, Dies at 84» (en anglès). The New York Times, 04-02-1993. ISSN: 0362-4331.
  2. ↑ «Kennedy Center: Biographical information for Alexander Schneider», 25-12-2007. Arxivat de l'original el 2007-12-25. [Consulta: 12 gener 2022].
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 3,6 3,7 3,8 Brandt, Nat (1993). Con Brio: Four Russians Called the Budapest String Quartet. Oxford University Press.
  4. ↑ «Farewell to the Budapest» (en anglès). Time, 10-01-1969. Arxivat de l'original el 2008-12-14. [Consulta: 12 gener 2022].
  5. ↑ «New School history». Arxivat de l'original el 25 agost 2007. [Consulta: 28 novembre 2007].
  6. ↑ "A Yearly Flowering of the Young, Gifted and Unjaded". The New York Times. December 27, 2004.
  7. ↑ «Brief history of the Brandenberg Ensemble». Arxivat de l'original el 5 agost 2007. [Consulta: 29 novembre 2007].