Alexander von Brill

Plantilla:Infotaula personaAlexander von Brill

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(de) Alexander von Brill
(de) Alexander Brill Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement20 setembre 1842 Modifica el valor a Wikidata
Darmstadt (Alemanya) Modifica el valor a Wikidata
Mort8 juny 1935 Modifica el valor a Wikidata (92 anys)
Tübingen (Alemanya) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaStadtfriedhof (Tubinga) 48° 31′ 35″ N, 9° 03′ 28″ E / 48.526379°N,9.057825°E / 48.526379; 9.057825
FormacióUniversitat de Giessen
Tesi acadèmicaUeber diejenigen Curven, deren Coordinaten sich als hyperelliptischen Functionen eines Parameters darstellen lassen (Sobre aquelles corbes les coordenades de les quals es poden representar com a funcions hiperel·lípiques d'un paràmetre) (1864)
Director de tesiAlfred Clebsch
Es coneix perGeometria de les corbes algebraiques
Activitat
Camp de treballMatemàtiques Modifica el valor a Wikidata
Lloc de treball Tübingen
Múnic Modifica el valor a Wikidata
OcupacióMatemàtiques
OrganitzacióUniversitat de Tubinga
Membre de
AlumnesViktor Lewe (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Obra
Estudiant doctoralSebastian Finsterwalder
Max Planck
Família
CònjugeAnna Johannette Christiane Schleiermacher Modifica el valor a Wikidata
FillsEduard Brill Modifica el valor a Wikidata
ParesHeinrich Konrad Brill i Julie Henriette Simonetta Wiener

Alexander von Brill (Darmstadt, 20 de setembre de 1842 - Tübingen, 8 de juny de 1935) va ser un matemàtic alemany especialitzat en l'estudi de les corbes algebraiques.

Vida i Obra

[modifica]

La mare de von Brill era germana del matemàtic, físic i filòsof Christian Wiener; i von Brill va estudiar a la universitat de Karlsruhe on eren professors el seu oncle i Alfred Clebsch. El 1863, en traslladar-se Clebsch a la universitat de Giessen, també ho va fer von Brill, que va obtenir el seu doctorat en aquesta universitat el 1864, sota la direcció de Clebsch.[1]

El 1867 va aconseguir l'habilitació docent a la universitat de Giessen en la que va ser professor fins al 1869. Del 1869 al 1875 ho va ser al Politècnic de Darmstadt i del 1875 al 1884 al Politècnic de Múnic on va coincidir amb Felix Klein amb qui establiria una relació molt productiva. Des de 1884 fins que es va retirar el 1918 va ser professor de la universitat de Tubinga.[2]

El seu treball es va centrar fonamentalment en la teoria de los funcions algebraiques utilitzant mètodes geomètrics. El estudi sistemàtic de les propietats d'aquestes funcions que son invariants sota transformacions biracionals està en la seva obra principal, Ueber die algebraischen Functionen und ihre Anwendung in der Geometrie (Sobre les funcions algebraiques i la seva aplicació en geometria), escrita conjuntament amb Max Noether i publicada als Mathematische Annalen de 1874.[3]

A partir dels seus anys a Múnic i amb col·laboració amb Felix Klein, va dedicar-se a desenvolupar models tridimensionals de les superfícies generades[4] per les funcions estudiades que van ser fabricats per Martin Shilling a partir de 1899[5] i es venien a totes les universitats alemanyes i europees com a eines d'estudi.[6]

Referències

[modifica]
  1. Finsterwalder, 1936, p. 654.
  2. Pogrebyssky, 2008, p. Dictionary of Scientific Biography.
  3. Kline, 1972, p. 940.
  4. Polo Blanco i van der Zalm, 2005, p. Models.
  5. Polo-Blanco, 2007, p. 2-3.
  6. Ludwig i Weber, 2013, p. 655.

Bibliografia

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]
  • O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Alexander von Brill» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland. (anglès)
  • Pogrebyssky, J.B. «Brill, Alexander Wilhelm von». Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 25 setembre 2017].
  • Polo Blanco, Irene; van der Zalm, Lotte. «Mathematical models of surfaces». Universitat de Groningen, 2005. [Consulta: 30 setembre 2017].