Alfa de l'Altar |
---|
|
Tipus | estrella Be, estrella variable eruptiva, font d'infrarojos, font astrofísica de rajos X, estrella doble, font propera a infrarrojos i font d'emissió de raigs UV |
---|
Tipus espectral (estel) | B2Vne[1] |
---|
Constel·lació | Altar |
---|
Època | J2000.0 |
---|
|
Radi | 4,5 R☉ |
---|
Magnitud absoluta | −1,72 |
---|
Magnitud aparent (V) | 2,95 (banda V)[2] |
---|
Massa | 9,6 M☉ |
---|
Temperatura efectiva | 18.110 K[3] |
---|
Paral·laxi | 4,1865 mas[4] |
---|
Moviment propi (declinació) | −68,425 mas/a [4] |
---|
Moviment propi (ascensió recta) | −39,162 mas/a [4] |
---|
Velocitat de rotació estel·lar | 285 km/s[3] |
---|
Velocitat radial | 0 km/s[5] |
---|
Gravetat superficial equatorial | 6.300 cm/s²[3] |
---|
Ascensió recta (α) | 17h 31m 50.4915s[6] |
---|
Declinació (δ) | -50° 7' 25.878''[6] |
---|
Lluminositat | 5.800 lluminositats solars |
---|
|
|
Alfa de l'Altar (α Arae) és una estrella de la constel·lació de l'Altar.
Alfa de l'Altar és una estrella calenta blava, 34 vegades més lluminosa que el Sol, però només 6 vegades més gran.
Forma part d'una categoria especial d'estrella de classe B, les estrelles «Be»—la «e» significa aquí «emissió». Les estrelles d'aquesta categoria emeten línies d'emissió dins espectre de l'hidrogen car estan envoltades per un disc dens format per àtoms d'aquest element. Aquest disc és causat per la rotació molt ràpida de l'estrella, cada 3,8 hores a l'equador, a la velocitat de 315 km/s. De fet, el seu espectre d'absorció se superposa al de Choo i obscureix certes parts d'aquest darrer.
Alfa de l'Altar és una estrella variable eruptiva, que evoluciona entre les magnituds 2,79 i 3,13, un comportament típic de les estrelles Be.
Alfa de l'Altar és una estrella doble. La seva companya no és més que de l'11a magnitud i a la distància de 4.100 ua, necessita almenys 94.000 anys per complir la serva òrbita.
Probablement a causa de la seva posició en el cel, α Arae no té un nom donat per una civilització mediterrània. La civilització xinesa per contra l'anomenà Choo, que significa el Bastó.
Si bé anomenada α Arae, no és pas&mdahs;salvant les erupcions—l'estrella més brillant de la constel·lació, sobrepassada per Beta de l'Altar per 1% de magnitud.
- ↑ «Spectroscopic analysis of southern B and Be stars» (en anglès). Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, 1, 1r agost 2006, pàg. 252–262. DOI: 10.1111/J.1365-2966.2006.10655.X.
- ↑ Afirmat a: Catalogue of Stellar Photometry in Johnson's 11-color system. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 2002.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Michel Curé «Stellar parameters and H α line profile variability of Be stars in the BeSOS survey» (en anglès). Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, 4, 03-01-2018, pàg. 5287-5299. DOI: 10.1093/MNRAS/STX3075.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 Afirmat a: Gaia Data Release 2. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 25 abril 2018.
- ↑ Ralf-Dieter Scholz «Astrophysical supplements to the ASCC-2.5: Ia. Radial velocities of ∼55000 stars and mean radial velocities of 516 Galactic open clusters and associations». Astronomische Nachrichten, 9, novembre 2007, pàg. 889-896. DOI: 10.1002/ASNA.200710776.
- ↑ 6,0 6,1 Floor van Leeuwen «Validation of the new Hipparcos reduction» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 2, 2007, pàg. 653–664. DOI: 10.1051/0004-6361:20078357.