Alfons VI de Ribagorça

Plantilla:Infotaula personaAlfons VI de Ribagorça

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1417 Modifica el valor a Wikidata
Olmedo (Corona de Castella) Modifica el valor a Wikidata
Mort1485 Modifica el valor a Wikidata (67/68 anys)
Linares (Corona de Castella) Modifica el valor a Wikidata
Comte de Ribagorça
1469 – 1485 Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciómilitar Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolDuc de Vilafermosa (1476–1485)
Comte de Ribagorça (1469 (Gregorià)–1485 (Gregorià)) Modifica el valor a Wikidata
FamíliaTrastámara d'Aragona (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
FillsAlfons d'Aragó, Joan II de Ribagorça, Alfons II de Vilafermosa, Ferran d'Aragó i Conejo Modifica el valor a Wikidata
ParesJoan el Sense Fe Modifica el valor a Wikidata  i valor desconegut Modifica el valor a Wikidata
GermansJoana d'Aragó i d'Enríquez
Elionor I de Navarra
Blanca II de Navarra
Ferran el Catòlic
Carles de Viana
Joan d'Aragó Modifica el valor a Wikidata
Modifica el valor a Wikidata

Alfons VI de Ribagorça o Alfons d'Aragó i d'Escobar (1417[1] - 1495). Primer duc de Vilafermosa i comte de Ribagorça (1469-1485).

Biografia

[modifica]

Fill morganàtic del rei Joan el sense fe i la seva, aparentment, primera esposa Leonor d'Escobar.

Entre 1443[2] i 1454 fou Mestre de l'Orde de Calatrava, el 1449 participà en la primera batalla que se li coneix, a Castella, contra els seus parents els Trastàmara castellans. Durant la guerra Civil navarresa va comandar les tropes de Joan el Sense Fe, vencent en 1451 en la batalla d'Oibar.[3] El 1464 el seu pare creà per a ell el ducat de Vilafermosa, del País Valencià ((castellà) Villahermosa) Entre 1460 i 1470 va lluitar al costat del seu pare, primer a la Guerra civil catalana, lluitant en 1465 a Igualada, Barcelona i l'Empordà,[3] i després contra els remences.

Després de la derrota reialista a la batalla de Viladamat, Joan el Sense Fe va perdre les esperances d'aconseguir una victòria ràpida a la guerra, i amb la caiguda de Sant Martí d'Empuries i poc després el castell de Begur, Girona, defensada per Alfons d'Aragó era l'últim bastió realista a la zona.[4] Joan d'Anjou reforçava la seva autoritat davant les institucions catalanes i va reduir considerablement la intranquil·litat a la ciutat a causa de la crisi econòmica i financera. A mitjans de juny de 1468, Joan d'Anjou va creuar els Pirineus per reclutar un exèrcit de reforç que li permetés apoderar-se de, qui el 23 de maig de 1468 vencé l'host de Ferri II de Lorena, el comte de Vaudemont, que avançava cap a Sant Joan de les Abadesses.[5] Finalment, els reforços del duc de Lorena van portar a la capitulació de Girona l'1 de juny de 1469.

El 1469 és nomenat comte de Ribagorça, succeint al seu germanastre, Ferran el Catòlic.

Família

[modifica]

Es va casar amb Leonor de Sotomayor en 1477 i tingué tres fills:

Va tenir fills il·legítims:


Precedit per:
Nova creació 		Duc de Vilafermosa
1464-1485 		Succeït per:
Alfons II de Vilafermosa
Precedit per:
Ferran el Catòlic 		Comte de Ribagorça
1469-1485 		Succeït per:
Joan II

Referències

[modifica]
  1. ↑ És poc probable que el primer fill el tingués als 40 anys i es casés amb 60 anys, pel que alguns historiadors pensen que la data de naixement és posterior
  2. ↑ de Gurrea y Aragón, 1902, p. VI.
  3. ↑ 3,0 3,1 de Gurrea y Aragón, 1902, p. VII.
  4. ↑ Vicens Vives, 2003, p. 319-320.
  5. ↑ Menache, Sophia «Una personificación del ideal caballeresco en el medievo tardío: Don Alonso de Aragón» (en castellà). Historia Medieval. Anales de la Universidad de Alicante, 6, 1987. ISSN: 2695-9747.

Bibliografia

[modifica]