Alfred Baring Garrod

Plantilla:Infotaula personaSir Modifica el valor a Wikidata
Alfred Baring Garrod
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement13 maig 1819 Modifica el valor a Wikidata
Ipswich (Anglaterra) Modifica el valor a Wikidata
Mort28 desembre 1907 Modifica el valor a Wikidata (88 anys)
Londres Modifica el valor a Wikidata
SepulturaGreat Northern Cemetery Modifica el valor a Wikidata
FormacióEscola de Medicina de l'University College de Londres Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciómetge, professor d'universitat Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversity College de Londres Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Família
FillsAlfred Henry Garrod, Archibald Edward Garrod Modifica el valor a Wikidata
Premis

Alfred Baring Garrod (Ipswich, 13 de maig de 1819 - Londres, 28 de desembre de 1907) va ser un metge anglès.[1]

Biografia

[modifica]

Garrod va néixer a Ipswich, fill de Robert i Sarah (née Ennew) Garrod. Inicialment va ser aprenent a l'Hospital d'Ipswich, i més tard es va traslladar a la University College Hospital, on es va doctorar en medicina el 1843. Després va ser assistent a l'Hospital de West London i metge a l'Aldersgate Dispensary. El 1849, va ser nomenat metge titular de l'University College Hospital, i el 1863 es va convertir en professor de matèria mèdica i terapèutica al King's College Hospital. El 1874, va deixar l'hospital per convertir-se en membre honorari i metge consultor de la universitat.

El 1848, Garrod havia descobert un augment anormal de l'àcid úric a la sang dels pacients amb gota, i va ser el primer a proposar el liti com a remei per al trastorn. Va recomanar el liti com a tractament per a les malalties mentals i va plantejar la hipòtesi que la gota podria ser una causa de trastorns de l'estat d'ànim com la mania i la depressió. També se li atribueix l'encunyació del terme " artritis reumatoide ".[2][3]

El 1857 Garrod va pronunciar les Conferències Goulstonianes al Royal College of Physicians.[4] El 1858, va ser elegit membre de la Royal Society.[5]

El 1860, va ser elegit president de la Medical Society of London. El 1883 va donar les Conferències Lumleianes. El 1887 va ser nomenat cavaller com a "Sir Alfred Baring Garrod", i el 1890 va ser nomenat "Metge extraordinari" de la reina Victòria.[6]

A la seva mort l'any 1907 va ser enterrat al cementiri Great Northern, Southgate, Middlesex. S'havia casat amb Elizabeth Ann Colchester d'Ipswich; van tenir sis fills. Dos dels seus fills van ser el zoòleg Alfred Henry Garrod (1846–1879) i el metge Archibald Edward Garrod (1857–1936).

Obra

[modifica]
  • "Observations on the blood and urine of gout, rheumatism and Bright's disease"; Medical Chirurgical Transactions 1848;31:83.[7]
  • "The nature and treatment of gout and rheumatic gout"; London: Walton and Maberly, 1859.
  • "A treatise on gout and rheumatic gout (rheumatoid arthritis)"; 3rd edn. London: Longman Green, 1876.

Referències

[modifica]
  1. ↑ Sir Alfred Baring Garrod Arxivat 5 June 2014[Date mismatch] a Wayback Machine.. munksroll.rcplondon.ac.uk
  2. ↑ Keitel, W Z Rheumatol, 68, 10, 2009, pàg. 851–6. DOI: 10.1007/s00393-009-0541-4. PMID: 19937040.
  3. ↑ Storey, G D Rheumatology (Oxford), 40, 10, 2001, pàg. 1189–90. DOI: 10.1093/rheumatology/40.10.1189. PMID: 11600751 [Consulta: free].
  4. ↑ «Alfred Baring (Sir) Garrod». Lives of the Fellows, Royal College of Physicians, Munk's Roll. Arxivat de l'original el 2014-06-05. [Consulta: 7 abril 2022].
  5. ↑ «Library and Archive Catalogue». Royal Society. Arxivat de l'original el 13 d’abril 2020. [Consulta: 20 gener 2011].
  6. ↑ «Alfred Baring (Sir) Garrod». Lives of the Fellows, Royal College of Physicians, Munk's Roll. Arxivat de l'original el 2014-06-05. [Consulta: 7 abril 2022].
  7. ↑ "The nature and treatment of gout and rheumatic gout", published in 1859, by Garrod, Alfred Baring, Sir, 1819-1907 . archive.org (Digitized by the Internet Archive, 2011).

Bibliografia

[modifica]