Biografia | |
---|---|
Naixement | 5 juliol 1859 Mangiennes (França) |
Mort | 1953 (93/94 anys) Sent Joan le Vièlh (França) |
Formació | École pratique des hautes études École Normale Supérieure |
Activitat | |
Camp de treball | Filologia romànica, literatura medieval, occità antic, trobador, literatura llatina, literatura occitana i chansonnier |
Ocupació | professor d'universitat (1909–), filòleg, romanista, professor d'universitat, lingüista |
Ocupador | Universitat de Poitiers École pratique des hautes études Universitat de París Universitat de Tolosa |
Membre de | Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans (membre corresponent de l'IEC) (1945–) Acadèmia de les Ciències de Torí (1937–) Acadèmia Medieval d'Amèrica (membre corresponent de l'Acadèmia Medieval d'Amèrica) (1927–) Acadèmia de les Inscripcions i Llengües Antigues (membre ordinari) (1922–1953) Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona Comité des travaux historiques et scientifiques Consistori de Tolosa |
Família | |
Fills | Thérèse Labande-Jeanroy |
Premis | |
Alfred Jeanroy (Mangiennes, Mosa, Lorena, 5 de juliol de 1859 - Saint-Jean, Haute-Garonne, 13 de març de 1953) fou un romanista i occitanista francès.
Jeanroy va estudiar a l'École pratique des hautes études amb Gaston Paris i Paul Meyer. Va fer les proves d'agregació i va ser professor d'institut en diverses localitats (Troyes, Besançon, París). El 1889 va obtenir l'habilitació a la Universitat de Poitiers amb dues tesis intitulades Les origines de la poésie lyrique en France au Moyen âge. Etudes de littérature française et comparée suivies de textes inédits (Paris 1889; reeditada els anys 1904, 1927, 1969) i De nostratibus Medii Aevi poetis qui primum lyrica Aquitaniae carmina imitati sint (Paris 1889), sobre l'adaptació de la poesia trobadoresca pels trouvères. Aquest mateix any fou professor a la Universitat de Poitiers i de 1889 fins a 1909 a la Universitat de Tolosa, com a successor d'Antoine Thomas. De 1909 a 1934 va ser professor de "llengües i literatures del sud d'Europa" a la Sorbona, on succeí Claude Fouriel, i també fou director d'estudis a l'École pratique des hautes études.
Des de 1922 fou membre de l'Académie des inscriptions et belles-lettres. Des de 1945 fou membre corresponent de l'Institut d'Estudis Catalans i des de 1948 de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona.
Fou president del consell de redacció de la revista Annales du Midi.
La seva recerca, de més de 600 títols,[1] se centrà en la poesia trobadoresca, fent tant estudis com edicions de diversos autors (Guilhem de Peitieu, Cercamon, Jaufré Rudel, Uc de Saint-Circ). També es dedicà a la literatura francesa medieval i al teatre medieval. Es pot destacar l'obra clàssica La poésie lyrique des troubadours.
Aquest article té bibliografia, però no se sap quina referència verifica cada part. Podeu millorar aquest article assignant cadascuna d'aquestes obres a frases o paràgrafs concrets. |