Biografia | |
---|---|
Naixement | 9 gener 1850 Estrasburg (França) |
Mort | 10 octubre 1924 (74 anys) Versalles (França) |
Formació | École des chartes |
Tesi acadèmica | Recherches sur le texte et les sources du Libro de Alexandre (en) |
Activitat | |
Camp de treball | Filologia, paleografia, filologia romànica, hispanisme, arqueologia, història de la literatura i traducció del castellà |
Ocupació | lingüista, romanista, bibliotecari, filòleg, arqueòleg, hispanista, biògraf, historiador, traductor, catedràtic, historiador de la literatura |
Ocupador | Collège de France, catedràtic (1907–1924) École pratique des hautes études |
Membre de | |
Alumnes | Amadeu Pagès |
Família | |
Parents | Arnold Morel-Fatio, oncle Antoine Léon Morel-Fatio, oncle |
Premis | |
Alfred Paul Victor Morel-Fatio (Estrasburg, 9 de gener de 1850 - Versalles, 10 d'octubre de 1924) fou un hispanista, catalanista i romanista francès.
De 1869 a 1874 va estudiar a París a l'École Nationale des Chartes, on va rebre el mestratge de Paul Meyer i va fer amistat amb Gaston Paris, amistat que duraria tota la vida. Després de lluitar en la Guerra francoprussiana, va concloure els estudis a l'École des Chartes amb la tesi Recherches sur le texte et les sources du «Libro de Alexandre» 1875 (Publicada a Romania 4, 1875).
Com a arxiver va treballar a la secció de manuscrits de la Bibliothèque Nationale de France de 1875 a 1880, on va elaborar el catàleg de manuscrits espanyols i portuguesos; ja aleshores viatjà a Barcelona on estudià documents del rei Jaume I a l'Arxiu de la Corona d'Aragó.[1] De 1880 a 1885 va fer classes a l'École Supérieure des Lettres d'Alger, des d'on feu viatges de recerca a Catalunya, les illes Balears i València, on estudià Jaume Roig.[2] A partir de 1885 fou professor a l'École Pratique des Hautes Études, càrrec que també combinà amb el de secretari de l'École des Chartes.
Va substituir Paul Meyer en el Collège de France com a professor de «Langues et littératures de l'Europe méridionale», particularment iberoromàniques.
El 1899, amb Ernest Mérimée (1846-1924) i Georges Cirot (1870-1946), fou un dels fundadors de la revista Bulletin Hispanique. Fou el primer president, el 1900, de l'aleshores acabada de crear «agregació» d'espanyol i italià.
Des de 1902 fou membre de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona. El 1910 va ser fet membre de l'Académie des inscriptions et belles-lettres. Fou també membre corresponent de la Real Academia Española, cavaller de l'orde de Carles III i oficial de la Legió d'Honor francesa.
Pel que fa a la catalanística, cal assenyalar que fou responsable dels capítols de català del Grundriss de Gustav Gröber. Fou també un dels participats al I Congrés Internacional de la Llengua Catalana.