Alfred North Whitehead
Alfred North Whitehead (Ramsgate, 15 de febrer de 1861 - Cambridge, 30 de desembre de 1947) va ser un matemàtic i filòsof anglès. Va publicar treballs sobre àlgebra, lògica, fonaments de les matemàtiques, filosofia de la ciència, física, metafísica, epistemologia i educació. El treball més conegut, del qual és coautor amb Bertrand Russell, és Principia Mathematica. També és conegut per la seva frase, fent referència a Plató: Tota la Filosofia occidental són notes a peu de pàgina dels llibres de Plató.
Vida i Obra
[modifica]Whitehead, fill d'un pastor anglicà, va ser educat pels seus pares fins als catorze anys. A aquesta edat va començar la seva escolarització a la Sherborne Independent School (Dorset) en la qual era professor el seu germà més gran. El 1880 va ingressar amb una beca al Trinity College (Cambridge) per estudiar matemàtiques.[1] Es va graduar el 1885, havent estudiat pel seu compte altres temes, com la filosofia, la literatura o la religió. El mateix any va ser nomenat fellow del Trinity College i es va incorporar al seu departament de matemàtiques.
El 1890 es va casar amb Evelyn Wide i el 1898 va publicar el seu primer llibre, el primer volum de A Treatise on universal algebra, tot i que el segon volum no va arribar a ser acabat mai.[2] En aquesta època, Whitehead havia tingut com estudiant el jove Bertrand Russell qui el 1903 havia publicat la seva primera obra sobre els principis de las matemàtiques i també estava treballant en un segon volum sobre el tema. Es van posar d'acord en fer un llibre conjuntament: d'aquesta iniciativa van sorgir els tres volums dels Principia Mathematica publicats successivament els anys 1910, 1912 i 1913.
El 1910 es va traslladar a Londres on, després d'un any, va començar a donar diverses classes al University College de Londres. El 1914 va ser nomenat professor titular del Imperial College London, en el qual, a part de la docència, va desenvolupar diferents càrrecs administratius,[3] que el van ajudar en les seves reflexions sobre l'ensenyament en les modernes societats industrials.
El 1924, amb 63 anys, va rebre una invitació de la Universitat Harvard per fer-se càrrec d'una càtedra de filosofia.[4] Va passar els següents tretze anys de la seva vida a Harvard, fins al 1937 en que es va retirar.[5] En morir el 1947, i d'acord amb els seus desitjos, va ser incinerat, no es va celebrar funeral i tots els seus manuscrits i correspondència van ser destruïts. Les seves cendres reposen a la capella del Trinity College de Cambridge (Anglaterra).
Com diu la placa commemorativa que hi ha a la capella del Trinity College, Es podria dir que va viure tres vides en dos països; la primera dedicada a les matemàtiques, la segona a la física i la tercera a la metafísica. La seva evolució cap a la metafísica podria ser explicada per un fet important a la seva vida personal: la mort d'un fill seu a la Primera Guerra Mundial.[6]
Va ser durant l'època de Cambridge (1890-1910) en que es va dedicar intensivament a la recerca en matemàtiques, assumint que la lògica era a la seva base. En aquest punt coincidia amb Bertrand Russell, amb qui va escriure conjuntament els Principia Mathematica. A part de les seves obres ja citades en la biografia, també va publicar The Axioms of Projective Geometry (1906), The Axioms of Descriptive Geometry (1907) i An Introduction to Mathematics (1911), a més d'alguns articles de contingut més específic.
En finalitzar la publicació dels Principia (1913), Russell i Whitehead, tot i mantenir una relació cordial, van anar separant les seves carreres acadèmiques: les activitats anti bèl·liques de Russell i la mort del fill de Whitehead a la guerra, potser en van ser un factor.
Referències
[modifica]- ↑ Hartshorne i Peden, 2010, p. 1.
- ↑ Hartshorne i Peden, 2010, p. 2.
- ↑ Hartshorne i Peden, 2010, p. 3.
- ↑ Kline, 1989, p. 10.
- ↑ Hartshorne i Peden, 2010, p. 5.
- ↑ García Raffi, 2003, p. 9.
Bibliografia
[modifica]- Enjuto Bernal, Jorge. La filosofía de Alfred North Whitehead (en castellà). Editorial Tecnos, 1967.
- García Raffi, Xavier. Alfred North Whitehead: un metafísico atípico (en castellà). Universitat de València, 2003. ISBN 978-84-370-8545-6.
- Hampe, Michael. Alfred North Whitehead (en alemany). Verlag C.H. Beck, 1998. ISBN 3-406-41947-X.
- Hartshorne, Charles; Peden, W. Creighton. Whitehead's View of Reality (en anglès). Cambridge Scholars Publishing, 2010. ISBN 978-1-4438-2076-9.
- Johnson, A.H. «Alfred North Whitehead» (en anglès). University of Toronto Quarterly, Vol. 15, Num. 4, 1946, pàg. 373-383. DOI: 10.3138/utq.15.4.373. ISSN: 0042-0247.
- Kline, George L. Alfred North Whitehead: Essays on His Philosophy (en anglès). University Press of America, 1989. ISBN 0-8191-7283-9.
- Rhinelander, Philip H. «Alfred North Whitehead» (en anglès). The American Scholar, Vol. 48, Num. 4, 1979, pàg. 573-576. ISSN: 0003-0937.
Enllaços externs
[modifica]
- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Alfred North Whitehead» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland. (anglès)
- Barker, William A.; et al. «Whitehead, Alfred North». Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 16 setembre 2018]. (anglès)
- Lowe, Victor. «Alfred North Whitehead». Encyclopædia Britannica, 1998. [Consulta: 16 agost 2018]. (anglès)
- Biografia de Whitehead (castellà)
- Desmet, Ronald; Irvine, Andrew David. «Alfred North Whitehead». Stanford Encyclopedia of Philosophy. [Consulta: 16 setembre 2018]. (anglès)