Alfredo Jahn
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 8 octubre 1867 Caracas (Veneçuela) |
| Mort | 12 juliol 1940 (72 anys) Caracas (Veneçuela) |
| Residència | Caracas |
| Formació | Universitat Central de Veneçuela |
| Activitat | |
| Camp de treball | Enginyeria, botànica i geografia |
| Ocupació | etnòleg, explorador, naturalista, enginyer, botànic |
| Obra | |
| Abrev. botànica | Al.Jahn |
 | |
Alfredo Jahn (Alfredo Jahn (Caracas, Veneçuela, 8 d'octubre de 1867-Ibídem, 12 de juny de 1940) va ser un enginyer, etnòleg, etnògraf, naturalista i explorador científic veneçolà. Va estudiar enginyeria militar en Alemanya i es va graduar en la Universitat Central de Veneçuela. Va participar en la construcció dels ferrocarrils Caracas-València i Caracas-La Guaira i en la carretera trasandina (1885-1925).
Educació formal, aportacions ingenieriles i científics
[modifica]Va cursar estudis de enginyeria militar a Alemanya. Es va graduar d'Enginyer en la Universitat Central de Veneçuela, institució on va ser alumne del doctor Adolf Ernst, qui el va induir a interessar-se en les Ciències Naturals. Jahn va participar en les obres de construcció dels ferrocarrils Caracas-València i Caracas-La Guaira i en la carretera trasandina (1885-1925).
Al llarg de la seva vida va reunir un herbari de més de 1.200 plantes. L'Herbari Nacional de Caracas conserva la seva col·lecció. A més va fundar i va presidir l'Acadèmia de Ciències Físiques, Matemàtiques i Naturals en 1933, i va ser membre de l'Acadèmia Nacional de la Història.
Expedicions científiques
[modifica]En 1887, juntament amb el químic i investigador Vicente Marcano, va realitzar una expedició etnogràfica i etnològica per l'Alt Orinoco. Va tenir al seu càrrec la part geogràfica i botànica, que va donar inici a la labor de mesura i triangulació de les cadenes muntanyenques i llocs i ciutats entre València i Caracas. També va realitzar l'aixecament topogràfic de la conca del llac de Valencia i diverses expedicions científiques a la regió occidental de Veneçuela.[1]
Un de les seves grans aportacions va ser l'aixecament geodèsic de tota la serralada dels Andes, sent el primer a ascendir al Pico El Cenizo,[2] a muntanya més alta del parc nacional Henri Pittier, al febrer de 1901 i després el Pico Humboldt el 18 de gener de 1911.[3]
Obres
[modifica]De la seva obra científica es destaquen:
- La cordillera venezolana de los Andes (1912);
- Los aborígenes del occidente de Venezuela (1927);
- Historia, etnografía y afinidades lingüísticas (2 v., 1927), un del seus treballs més importants;
- Una importante contribución a la hidrografía de la Guayana venezolana (1931);
- Los cráneos deformados de los aborígenes de los valles de Aragua (1932) y
- Aspectos físicos de Venezuela (1941) publicada a l'aniversari de la seva mort.
Vegeu també
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ Figuras de Venezuela, Editorial Globe, Caracas 2009. ISBN 978-84-7601-141-6
- ↑ Peakware: World Mountain Encyclopedia Pico La Ceniza Arxivat 2015-09-24 a Wayback Machine. Accesado el 6 de agosto de 2015.
- ↑ Los Picos Más altos del Estado Mérida, por Gustavo Adolfo Silva León
- ↑ Es poden consultar els tàxons descrits per aquest autor a International Plant Names Index (anglès)
- «Detall de l'autor» (HTML) (en anglès). Índex Internacional de Noms de Plantes. International Organization for Plant Information (IOPI).
- (2001). Enciclopedia Océano de Venezuela. Editorial Océano, Barcelona España. 947 pp. ISBN 84-494-1821-6