Aliança Lliure Europea

Aliança Lliure Europea

(en) European Free Alliance
Dades
Nom curt	EFA
Tipus	partit polític europeu (1981–)
Ideologia	progressisme nacionalisme independentisme autonomisme regional regionalisme europeisme
Alineació política	centreesquerra
Forma jurídica	partit polític europeu
Història
Creació	9 juliol 1981, Brussel·les
Localització dels arxius	Archief en Documentatiecentrum voor het Vlaams-nationalisme
Activitat
Membres	3 (2022, 2020)
Membres	0 (2021)
Membres	9 (2019)
Membres	4 (2023)
Governança corporativa
Seu	Rue de la Pépinière - Boomkwekerijstraat, 1 Brussel·les (Bèlgica)
Presidència	Lorena López de Lacalle Arizti (2019–)
Secretari general	Jordi Solé i Ferrando (2019–)
Joventuts	Aliança Lliure Europea de Joves
Parlament Europeu (2024)	8 / 720
Altres
Color
Lloc web	e-f-a.org

L'Aliança Lliure Europea (EFA per les seves sigles en anglès) és un partit polític europeu de caràcter progressista i proeuropeu que agrupa a diverses formacions polítiques autonomistes, regionalistes i nacionalistes que defensen el dret a l'autodeterminació dels pobles i el respecte a les minories, els drets humans, civils i polítics així com la diversitat cultural i lingüística.^[1][2] En 2019 van escollir com a presidenta a la Lorena López de Lacalle (Solidaritat Basca) i com a secretari general en Jordi Solé (Esquerra Republicana).^[3]

L'EFA és un dels 10 partits reconeguts per la Unió Europea (UE) i té 9 diputats en el Parlament Europeu, la majoria presents al Grup d'Els Verds/Aliança Lliure Europea amb l'excepció dels 3 diputats de la Nova Aliança Flamenca que formen part dels Conservadors i Reformistes Europeus. Al Grup Greens-EFA, que compta amb 71 diputats, comparteixen grup amb els partits membres del Partit Verd Europeu, del Partit Pirata Europeu i de Volt Europa entre d'altres.^[4][5]

Amb 43 partits repartits en 19 països d'Europa, formen part del Grup de l'Aliança Europea a l'Assemblea Parlamentària del Consell d'Europa amb 29 membres titulars i suplents, al costat d'altres partits com el Partit Nacionalista Basc, que forma part del Partit Demòcrata Europeu, i independents d'Irlanda, entre d'altres.^[6]

L'Aliança Lliure Europea inclou partits importants als seus estats com la Nova Aliança Flamenca, Esquerra Republicana de Catalunya, Solidaritat Basca, que forma part d'EH Bildu, o el Partit de la Nació Corsa junt amb d'altres de molt desconeguts com el Partit de Jutlàndia, Futur d'Åland o diversos partits autonomistes i independentistes d'Itàlia com Comitè de Llibertat de la Toscana o Llibertat Sudtirolesa.^[7]

Història

Els regionalistes han estat representats durant molt de temps en el Parlament Europeu. A les eleccions de 1979 quatre partits regionalistes van obtenir escons: el Partit Nacional Escocès, la Unió del Poble flamenc, el Front Democràtic dels Francòfons de Brussel·les i el Partit Popular del Tirol del Sud. Si bé, els partits van decidir sumar-se a grups diferents, des del Grup del Partit Popular Europeu al Grup Tècnic d'Independents.^[8]

El 1981, la Unió del Poble flamenc, el Partit Nacional Frisó, el Fianna Fáil Independent, el Partit dels belgues de parla alemanya, el Partit per l'Organització d'una Bretanya Lliure i l'Associació Nacional d'Alsàcia-Lorena, més Convergència Democràtica de Catalunya, el Partit Occità i la Unió del Poble Cors com a observadors, van decidir sumar forces i fundar l'Aliança Lliure Europea com una associació de partits polítics.^[9][10] En aquella declaració a Brussel·les, el partit va declarar que la millor manera d'accedir a la dimensió europea és construint una Europa basada en els pobles. Els diputats escollits al Parlament Europeu, però van continuar formant part de diferents grups.^[11]

Només després de les eleccions al Parlament Europeu de 1989 els membres de l'EFA formaren un grup parlamentari propi anomenat Arc de Sant Martí com el seu predecessor verd. Consistia en tres diputats italians (dos de la Lliga Llombarda i un del Partit Sard d'Acció), dos diputats espanyols (un del Partit Nacionalista Basc i un del Partit Andalusista), un diputat belga per la Unió del Poble, un de francès per la Unió del Poble Cors, un diputat del Regne Unit pel Partit Nacional Escocès i un d'irlandès independent. A ells es van sumar els quatre diputats danesos de l'euroescèptic Moviment Popular contra la UE, mentre que la resta de partits regionalistes, com el Partit Popular del Tirol del Sud, Batasuna i Convergència i Unió van decidir no adherir-se.^[12]

A les eleccions al Parlament Europeu de 1994 els regionalistes van perdre molts escons. A més, l'EFA havia suspès un dels seus principals partits, la Lliga Nord d'Itàlia, per haver unit forces en el govern amb l'Aliança Nacional postfeixista. A més, el PNV va optar per canviar al Grup del Partit Popular Europeu. Els tres eurodiputats de l'EFA restants (representants del Partit Nacional Escocès, la Unió del Poble i Coalició Canària) van formar el Grup de l'Aliança Radical Europea amb la llista francesa Energia Radical i Llista Marco Pannella d'Itàlia.^[13] Aquell mateix any, l'EFA es va constituir oficialment en federació de partits, d'acord amb les disposicions de l'article 138A del Tractat de la Unió Europea.

Després de les eleccions al Parlament Europeu de 1999, en les quals els partits de l'EFA van augmentar la seva representació, van formar un grup conjunt amb el Partit Verd Europeu sota el nom d'Els Verds/Aliança Lliure Europea, on el partit va sumar deu diputats: dos del Partit Nacional Escocès i un del Partit Gal·lès, de la Unió del Poble flamenc, del Partit Nacionalista Basc, de Solidaritat Basca, del Partit Andalusista i del Bloc Nacionalista Gallec.^[14] L'any següent es va crear l'Aliança Lliure Europea de Joves (EFAy per les seves sigles en anglès) com a ala juvenil de l'EFA, agrupant a les diverses organitzacions polítiques juvenils lligades als partits de l'Aliança.

El 26 de març de 2004, a Barcelona, l'Aliança Lliure Europea es va refundar com a partit polític europeu, segons la nova reglamentació europea (EC 2004/2003; decisió del Consell Europeu i del Parlament Europeu del 4/11/2003), sent reconeguda oficialment el 13 d'octubre d'aquell mateix any.^[15] El 2007, i després de la revisió del Reglament de la Unió Europea que regulava els partits polítics, l'EFA va constituir la seva Fundació sota el nom de Centre Maurits Coppieters.^[16]

La col·laboració entre l'Aliança Lliure Europea i el Partit Verd Europeu va continuar en els següents anys, amb la presència de tots els partits de l'EFA amb l'excepció de la Nova Aliança Flamenca, que va decidir passar al Grup dels Conservadors i Reformistes Europeus després de la seva creació. L'aportació d'eurodiputats de l'Aliança Lliure Europea al grup parlamentari va ser de quatre al 2004, de sis al 2009, de quatre al 2014 i de vuit al 2019, si bé, una vegada consumada la sortida del Regne Unit de la Unió Europea, la presència de l'EFA al Grup d'Els Verds/Aliança Lliure Europea es va reduir a sis eurodiputats.

Prioritats polítiques

L'Aliança Lliure Europea aposta, des de la seva fundació, per una Unió Europea de pobles lliures i solidaris, basada d'acord amb el principi de subsidiarietat. Les seves prioritats polítiques, fixades en el programa de les eleccions europees de 2019, són les següents:^[17]

• Autodeterminació: aposten per no acontentar-se amb el fet que la Unió Europea sigui una unió d'Estats nacionals que promoguin els seus propis interessos, defensant una visió més àmplia i integradora, basada en el desig de reconèixer i fomentar la seva diversitat. Volen reforçar el paper dels pobles i nacions a escala subestatal i proposen una alternativa a l'actual Comitè de les Regions.
• Una Europa de tots els pobles: proposta per una Europa diferent, que reconegui la universalitat i el benestar de totes les persones i les seves diferents identitats. Una Europa que accepti i inclogui a tots els pobles en el procés de presa de decisions, per a construir una Unió democràtica de pau, respecte i solidaritat.
• Pau i llibertat per Europa: construcció d'una Unió Europea per ajudar a totes les minories, nacions, nacionals sense estat i regions que aspirin pacíficament a un reconeixement polític, cultural i lingüístic i de les seves institucions, tant a la Unió com a la resta de món.
• Construcció d'un món sostenible: aposta per una major protecció del medi ambient, limitant l'impacte de les activitats humanes sobre la natura i la protecció de les persones davant qualsevol risc mediambiental per la salut, com la prohibició d'organismes modificats genèticament o el glifosat. També aposten per les energies netes davant les fòssils.
• Justícia lingüística: aposta per defendre i fomentar la diversitat lingüística d'Europa, davant el foment de l'ús de les llengües oficials. Exigeixen el reconeixement oficial de totes les llengües minoritàries i plans per la seva protecció.
• Promoció de la igualtat de gènere: propostes per garantir la lluita contra el sistema estructural de dominació masculina i de les tradicions patriarcals i heteronormatives en suport a les dones i les persones LGBTI, tant en l'esfera pública com la privada. També hi ha propostes per garantir la paritat a tots els àmbits de la vida.
• Justícia social: l'EFA aposta perquè totes les persones, en tota la seva diversitat, gaudeixen de la mateixa dignitat, lluitant per tant contra tota mena de discriminació i pel foment d'una distribució mes igualitària de la riquesa. És fonamental, diuen, la igualtat entre pobles per enfortir econòmica, social, cultural i políticament les regions i nacions sense estat.
• Totes les persones decideixen: defensa de la revisió del projecte europeu per compensar el seu dèficit democràtic, especialment en qüestions com la democràcia participativa i la implicació dels pobles en el seu procés de presa de decisions. Asseguren que només la democratització de les institucions europees garantirà la confiança i la implicació públiques en el projecte europeu.
• Solidaritat entre pobles: aposta per una Europa inclusiva, que respecti la diversitat i basteixi ponts entre els pobles de tot el món en comptes de reforçar les fronteres que els separen, començant pel reconeixement de totes les nacions com iguals i el respecte a la seva identitat. Aposta clara pel reforç de totes les minories a Europa i el món sencer.
• Per l'ocupació juvenil: junt amb EFAy, foment de l'autodeterminació perquè els joves puguin actuar per si mateix. Garantir la igualtat d'oportunitats per tothom per fomentar polítiques que abordin l'ocupació juvenil, la fuga de talents o la pobresa, especialment a les regions més desfavorides i perifèriques d'Europa.

Governança

L'EFA opera com una associació internacional sense ànim de lucre segons la llei belga. Els estatuts de l'Aliança Lliure Europea s'han modificat diverses vegades, sent la darrera versió l'aprovada el 31 de març de 2017 a la ciutat de Katowice.

L'organització interna de l'Aliança Lliure Europea es compon de dos estaments estatutaris: la Presidència i l'Assemblea General.^[18]

Presidència

L'Aliança Lliure Europea té una presidència que s'encarrega de la gestió del dia a dia de l'EFA entre assemblees i que està formada per un mínim de 3 persones (o de 2 en cas de necessitat) i sempre amb un president, un secretari general i un tresorer. Els càrrecs s'escullen per l'Assemblea General per un període de tres anys.^[18]

Actualment la direcció electa es compon de les següents persones:^[19]

• Lorena Lopez de Lacalle (presidenta)
• Jordi Solé i Ferrando (secretari general)
• Anke Spoorendonk (tresorera)
• Marta Bainka
• Olrik Bouma
• Peggy Eriksson
• Jill Evans
• Fernando Fuente Cortina
• Victor Gallou
• David Grosclaude
• Wouter Patho
• Nelida Pogačić
• Anne Tomasi

Assemblea General

A l'Assemblea General participen tots els membres del partit, amb dret a veu i vot els plens i només amb dret a veu els observadors, associats i individuals, així com el president i l'Aliança Lliure Europea de Joves. Són competències de l'Assemblea General, que es convoca com a mínim una vegada a l'any, el canvi d'estatuts i presidència, fixar les línies polítiques i els programes electorals, aprovar els comptes, etc.^[18]

Presència a les institucions

L'Aliança Lliure Europea té presència en algunes de les principals institucions europees, si bé no té cap representant ni al Consell Europeu ni a la Comissió Europea, però si grup propi al Parlament Europeu i presència a les cambres del Comitè Europeu de les Regions i del Consell d'Europa.

Parlament Europeu

L'Aliança Lliure Europea forma part del Grup d'Els Verds/Aliança Lliure Europea junt amb els diputats del Partit Verd Europeu, del Partit Pirata Europeu i de Volt Europa entre d'altres. Greens/EFA té 71 diputats i és el quart més gran de la cambra. Al grup estan adscrits 5 dels 9 diputats de l'EFA, ja que els 3 diputats de la Nova Aliança Flamenca estan adscrits al Grup dels Conservadors i Reformistes Europeus i la diputada de la Unió Russa de Letònia està al grup dels no inscrits.^[4][5]

El Grup d'Els Verds/Aliança Lliure Europea està liderat per Ska Keller i Philippe Lamberts, ambdós del Partit Verd Europeu. El subgrup de l'EFA està liderat per Jordi Solé i Ferrando, que a la vegada és el primer vicepresident del Grup.

Comitè de les Regions

L'Aliança Lliure Europea no té grup propi al Comitè de les Regions de la Unió Europea, però els representants dels seus membres participen, majoritàriament, al Grup de l'Aliança Europea al costat d'altres partits com el Partit Nacionalista Basc, que forma part del Partit Demòcrata Europeu, i independents d'Irlanda, entre d'altres. El grup té 29 membres i suplents.^[6]

Consell d'Europa

A l'Assemblea Parlamentària del Consell d'Europa, els representants dels partits membre de l'EFA no pertanyen a cap grup polític, menys els dos representants d'Esquerra Republicana de Catalunya, que forma part del Grup de l'Esquerra Unitària Europea

Membres

L'Aliança Lliure Europea defineix als seus estatuts quatre tipus de filiació: efectius, observadors, individuals i honoraris. La pertinença o no de l'estat dels membres a la Unió Europea no afecta els drets dels partits. També existeixen els membres individuals, que poden accedir a la militància al partit si els accepta l'Assemblea General.^[18]

Partits polítics

L'EFA compta amb 37 partits de 16 països de la Unió Europea, així com els partits independentistes del Regne Unit, com són el Partit Nacional Escocès o el Partit Gal·lès, la Lliga de Socialdemòcrates de Voivodina de Sèrbia i el Partit Democràtic d'Artsakh d'Azerbaidjan.^[7]

Estat	Nació / minoria ètnica	Nom (català)	Nom (llengua del país)	abr.	Eurodiputats
Albània	Macedònics ètnics	Aliança Macedònia per a la Integració Europea	Македонска Алијанса за Европска Интеграција		Fora de l'UE
Alemanya	Baviera	Partit de Baviera	Bayernpartei	BP	0 / 96
	Danesos d'Alemanya Frisis	Associació de Votants de Schleswig Meridional	Sydslesvigsk Vælgerforening Südschleswigscher Wählerverband	SSW	0 / 96
Azerbaidjan	República d'Artsakh / Comunitat armenia	Partit Democràtic d'Artsakh	Արցախի ժողովրդավարական կուսակցություն	ԱԺԿ	Fora de l'UE
Àustria	Comunitat eslovena	Llista Unitat	Enotna lista Einheitsliste	EL	0 / 20
Bèlgica	Flandes	Nova Aliança Flamenca	Nieuw-Vlaamse Alliantie	N-VA	3 / 21
Bulgària	Comunitat macedònia	Organització Macedònia Unida Ilinden–Pirin	Обединена македонска организация: Илинден–Пирин	OMO	0 / 17
Dinamarca	Comunitat germànica	Partit de Jutlàndia	Slesvigsk Parti Schleswigsche Partei		0 / 15
Eslovènia	Ístria eslovena	Partit de l'Olivera - Partit de l'Ístria Eslovena	Oljka Party - Stranka Slovenske Istre		0 / 9
Espanya	Andalusia	Andalusia per Si	Andalucía por Sí	AxSi	0 / 61
	Euskadi	Solidaritat Basca	Eusko Alkartasuna	EA	0 / 61
	Galícia	Bloc Nacionalista Gallec	Bloque Nacionalista Galego	BNG	0 / 61
	Illes Canàries	Nova Canàries	Nueva Canarias	NCa	0 / 61
	Països Catalans	Esquerra Republicana de Catalunya		ERC	1 / 61
		Més Compromís			1 / 61
		Més per Menorca			0 / 61
		Partit Socialista de Mallorca-Entesa		PSM	0 / 61
Finlàndia	Illes Åland	Futur d'Åland	Ålands Framtid		0 / 15
França	Alsàcia	La Nostra Terra	Unser Land		0 / 79
	Bretanya	Unió Democràtica de Bretanya	Unvaniezh Demokratel Breizh Union Démocratique Bretonne	UDB	0 / 79
	Còrsega	Partit de la Nació Corsa	Partitu di a Nazione Corsa	PNC	0 / 79
		Fem Còrsega	Femu a Corsica		0 / 79
	Euskadi	Solidaritat Basca	Eusko Alkartasuna	EA	0 / 79
	Occitània	Partit Occità	Partit Occitan	POC	0 / 79
	Països Catalans	Unitat Catalana i Esquerra Republicana de Catalunya		UC/ERC	0 / 79
	Savoia	Moviment Regió Savoia	Mouvement Région Savoie	MRS	0 / 79
	Vall d'Aosta	Unió Valldostana	Union Valdôtaine	UV	0 / 79
Grècia	Comunitat turca	Partit de l'Amistat, la Igualtat i la Pau	Dostluk-Eşitlik-Barış Partisi Κόμμα Ισότητας, Ειρήνης και Φιλίας	ΚΙΕΦ	0 / 21
Itàlia	Friül	Pacte per l'Autonomia	Pat pe Autonomie Pakt za Avtonomijo Pakt für die Autonomie Patto per l'Autonomia	PpA	0 / 76
	Sicília	Sicilians Lliures	Siciliani Libbiri Siciliani Liberi	SL	0 / 76
	Tirol del Sud	Llibertat Sudtirolesa	Süd-Tiroler Freiheit	STF	0 / 76
	Toscana	Comitè de Llibertat de la Toscana	Comitato Libertà Toscana		0 / 76
	Vall d'Aosta	Aliança Vall d'Aosta	Alliance Valdôtaine		0 / 76
Països Baixos	Frísia	Partit Nacional Frisó	Fryske Nasjonale Partij	FNP	0 / 31
Regne Unit	Cornualla	Fills de Cornualla	Mebyon Kernow		Fora de l'UE
	Escòcia	Partit Nacional Escocès	Pàrtaidh Nàiseanta na h-Alba Scottish National Party	SNP	Fora de l'UE
	Gal·les	Partit Gal·lès	Plaid Cymru Party of Wales		Fora de l'UE
	Yorkshire	Partit de Yorkshire	Yorkshire Party		Fora de l'UE
Sèrbia	Voivodina	Lliga de Socialdemòcrates de Voivodina	Лига социјалдемократа Војводине Liga socijaldemokrata Vojvodine	ЛСВ LSV	Fora de l'UE
Txèquia	Moràvia	Moviment de la Terra de Moràvia	Moravské Zemské Hnutí	MZH	0 / 21

Membres individuals

Actualment formen part com a membres individuals l'eurodiputat italià Piernicola Pedicini, escollit a les llistes del Moviment 5 Estrelles però actualment declarat independent,^[20] i l'eurodiputada alemanya, del Partit Ecològic Democràtic, Manuela Ripa.^[21]

Antics membres i observadors

Estat	Nació / minoria ètnica	Nom (català)	Nom (llengua del país)	abr.	Notes
Alemanya	Lusàcia / Sòrabs	Aliança Lusaciana	Łužiska Alianca		No són membres des de 2023
	Frisis	Els Frisis	Do Fräisen		No són membres des de 2018
Bèlgica	Comunitat germanòfona	Partit dels belgues germanòfons	Deutschsprachige Gemeinschaft Belgiens		Fusionat a ProDG al 2008
		ProDG	Pro Deutschsprachige Gemeinschaft	ProDG	No són membres des de 2018
	Flandes	Unió Del Poble	Volksunie	VU	Dissolts al 2001, integrats en N-VA i a Spirit
		Partit Socioliberal	Sociaal-Liberale Partij	SLP	Integrats a Groen al 2009
	Valònia	Reagrupament Popular Való	Rassemblement populaire wallon	RPW	Dissolts al 2011, integrats al PS
Croàcia	Rijeka	Llista per Rijeka	Lista za Rijeku - Lista per Fiume		No són membres des de 2023
Eslovàquia	Hongaresos d'Eslovàquia	Unió Democristiana Hongaresa	Magyar Kereszténydemokrata Szövetség	MKDSZ	No són membres des de 2023
		Partit Federalista Hongarès	Magyar Föderalista Párt		Dissolts al 2005
Letònia	Comunitat russa	Unió Russa de Letònia	Latvijas Krievu savienība Русский союз Латвии	LKS	Expulsats al 2022
Espanya	País Basc	Aralar	Aralar		Dissolts al 2017, integrats a EH Bildu
		Partit Nacionalista Basc	Euzko Alderdi Jeltzalea	EAJ/PNB	Passen al PDE al 2004
	Andalusia	Partit Andalusista	Partido Andalucista	PA	Dissolts al 2015
	Aragó	Unió Aragonesista	Chunta Aragonesista	CHA	No són membres des de 2018
	Illes Canàries	Coalició Canària	Coalición Canaria	CC	Surten al 1999, actualment a PDE
	Catalunya	Convergència Democràtica de Catalunya		CDC	Surten al 1987, de l'ALDE fins a dissolució
França	Savoia	Lliga Savoiana	Ligue savoisienne	LS	Dissolts al 2012
	Bretanya	Partit per l'Organització d'una Bretanya Lliure	Parti pour l'organisation de la Bretagne libre	POBL	Dissolts al 2000
	Còrsega	Unió del Poble Cors	Unione di u Populu Corsu	UPC	Dissolts al 2002, integrats a PNC
	Alsàcia / Lorena	Associació Nacional d'Alsàcia-Lorena			Dissolts
Grècia	Macedònics ètnics	Arc de Sant Martí	Виножито		No són membres des de 2023
Hongria	Poble Gitano	Partit de la Unitat dels Gitana	Roma Összefogás Párt	MCF	Dissolts al 2012
Irlanda	Irlanda Unida	Fianna Fáil Independent			Dissolts al 2006, reintegrats al FF
Itàlia	Vall d'Aosta	Autonomia Llibertat Participació Ecologia	Autonomie Liberté Participation Écologie	ALPE	Fusionats a l'AV al 2019
	Tirol del Sud	Unió de Tirol del Sud	Union für Südtirol	UfS	Expulsats al 2008
	Emília	Aliança LLiure d'Emília			Dissolts al 2010
	Friül	Pàtria Friül			No són membres des de 2022
	Sicília	Moviment per la Independència de Sicília (2004)	Movimento per l'Indipendenza della Sicilia	MIS	No són membres des de 2022
	Padània	Lliga Nord	Lega Nord	LN	Suspesos al 1994, marxen al 1996
	Sardenya	Partit Sard d'Acció	Partidu Sardu	PSd'Az	Expulsats al 2020 per aliar-se amb LN
	Minoria eslovena	Unió Eslovena	Slovenska Skupnost	SSK	No són membres des de 2023
	Mezzogiorno	L'Altre Sud	L'Altro Sud		No són membres des de 2022
	Vèneto	Lliga Vèneta	Łiga Vèneta	LV	S'integra a LN al 1991
		Lliga Vèneta República	Łiga Vèneta Republica	LVR	No són membres des de 2022
	Llombardia	Lliga Llombarda	Liga Lombarda	LL	S'integra a LN al 1991
		Pro LLombardia Independència	Pro Lombardia Indipendenza	pLI	No són membres des de 2022
Lituània	Polonesos de Lituània	Partit Popular dels Polonesos a Lituània	Lietuvos lenkų liaudies partija	LLLP	Dissolts al 2010
Polònia	Caixubis	Associació Caixubia	Kaszëbskô Jednota	KA	No són membres des de 2023
	Alta Silèsia	Assemblea Autonomista de Silèsia	Ruch Autōnōmije Ślōnska	RAŚ	No són membres des de 2023
Romania	Transsilvània	Lliga Transsilvània-Banat	Liga Transilvania-Banat		Dissolts al 2004
Txèquia	Moràvia	Moravané			No són membres des de 2018

Referències

1. «Qui som» (en anglès). Aliança Lliure Europea. [Consulta: 2 octubre 2019].
2. Nordsieck, Wolfram. «La base de dades sobre les eleccions parlamentàries i partits polítics a Europa» (en anglès). Parties and Elections in Europe. [Consulta: 12 juliol 2021].
3. «Lorena López de Lacalle (EA), designada presidenta de l'Aliança Lliure Europea» (en castellà). Europa Press, 10-03-2019. [Consulta: 11 juliol 2021].
4. «Eurodiputats del Grup d'Els Verds/Aliança Lliure Europea» (en castellà). Parlament Europeu. [Consulta: 12 juliol 2021].
5. «El nostre grup» (en anglès). Els Verds/Aliança Lliure Europea. [Consulta: 11 juliol 2021].
6. «Membres i suplents del Grup de l'Aliança Europea» (en anglès). Aliança Europea. [Consulta: 12 juliol 2021].
7. «Partits membres» (en anglès). Partit dels Conservadors i Reformistes Europeus. [Consulta: 23 gener 2021].
8. Nordsieck, Wolfram. «Partits i eleccions a Europa: grups de 1979» (en anglès), 10-05-2014. Arxivat de l'original el 2014-05-12. [Consulta: 12 juliol 2021].
9. «L'internacionalisme de l'EFA» (en anglès). Aliança Lliure Europea, 09-05-2014. Arxivat de l'original el 2016-03-04. [Consulta: 12 juliol 2021].
10. Gould, Andrew C.; Messina, Anthony M. Les identitats d'Europa: supranacionalisme, etnoregionalisme, religió i nou nacionalisme (en anglès). Cambridge University Press, 2014-02-17, p. 132. ISBN 978-1-107-03633-8. 
11. Nordsieck, Wolfram. «Partits i eleccions a Europa: grups de 1984» (en anglès). Arxivat de l'original el 2021-07-12. [Consulta: 12 juliol 2021].
12. Nordsieck, Wolfram. «Partits i eleccions a Europa: grups de 1989» (en anglès). Arxivat de l'original el 2014-05-12. [Consulta: 12 juliol 2021].
13. Nordsieck, Wolfram. «Partits i eleccions a Europa: grups de 1994» (en anglès). Arxivat de l'original el 2014-05-12. [Consulta: 12 juliol 2021].
14. Nordsieck, Wolfram. «Partits i eleccions a Europa: grups de 1999» (en anglès). Arxivat de l'original el 2014-05-12. [Consulta: 12 juliol 2021].
15. «L’Aliança Lliure Europea celebra l’assemblea a Barcelona i es constitueix en Partit Polític Europeu». Esquerra Republicana de Catalunya, 24-03-2004. [Consulta: 12 juliol 2021].
16. «Presentació» (en anglès). Coppieters Foundation. [Consulta: 12 juliol 2021].
17. «Manifest 2019» (en anglès). Aliança Lliure Europea. [Consulta: 12 juliol 2021].
18. «Estatuts de l'Aliança Lliure Europea» (PDF) (en francès). Autoritat per als partits polítics europeus i fundacions polítiques europees, 31-03-2017. [Consulta: 12 juliol 2021].
19. «Membres de la presidència» (en anglès). Aliança Lliure Europea. [Consulta: 12 juliol 2021].
20. «Historial de la novena legislatura de Piernicola Pedicini» (en castellà). Parlament Europeu. [Consulta: 11 juliol 2021].
21. «Membres del Parlament Europeu» (en anglès). Aliança Lliure Europea. [Consulta: 11 juliol 2021].

Vegeu també

• Unió Europea
• Partit polític europeu
• Els Verds/Aliança Lliure Europea
• Organització de Nacions i Pobles No Representats
• Unió Federalista de les Comunitats Ètniques Europees
• Conferència de Nacions Sense Estat d'Europa Occidental
• Unió de Nacions

Enllaços externs

• Aliança Lliure Europea
• Aliança Lliure Europea de Joves