Alice Gulick

Plantilla:Infotaula personaAlice Gulick

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement8 agost 1847 Modifica el valor a Wikidata
Boston (Massachusetts) Modifica el valor a Wikidata
Mort14 setembre 1903 Modifica el valor a Wikidata (56 anys)
Londres Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortmalaltia cardiovascular Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCementiri Civil de Madrid 40° 25′ 18″ N, 3° 38′ 07″ O / 40.421625°N,3.635383°O / 40.421625; -3.635383 Modifica el valor a Wikidata
NacionalitatEstatunidenca
FormacióMount Holyoke College Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióPedagoga
OcupadorMount Holyoke College Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeAmherst College. William Hooker Gulick Modifica el valor a Wikidata

Alice Gordon Gulick (Boston (Massachusetts), 8 d'agost de 1847 - Londres (Anglaterra), 14 de setembre de 1903) va ser una missionera protestant i pedagoga, fundadora a Espanya de l'Institut Internacional.[1]

Biografia

[modifica]

Alice va ser la primera dels set fills d'una família protestant d'ascendència escocesa i anglesa, pertanyents a la més important secta de Nova Anglaterra, l'Església Congregacional. Nascuda a Boston es va traslladar amb vuit anys a Auburndale (Wisconsin), es va educar a l'escola pública, el Lasser Seminary i, a partir dels 16 anys en el prestigiós Mount Holyoke.[2]

Es va casar el 3 d'octubre de 1870 amb Alvah B. Kitt, professor en el Amherst College, que ja en un avançat estat de tuberculosi va morir l'endemà de les noces. Vídua amb tan sols 23 anys, es va casar el 12 de desembre de 1871 amb William Hooker Gulick fill d'una de les més actives i expertes famílies missioneres de Massachusetts, i expert home de negocis en Hawái i San Francisco.

El desembre de 1871 i havent rebut Luther, germà major de William Gulick, l'encàrrec de fundar a Espanya una missió, els dos matrimonis Gulick van viatjar a Espanya on es van instal·lar, en principi a Santander, i més tard a Sant Sebastià, on va obrir una escola elemental i un internat que llavors s'ocupava especialment de formar a les noies per ser mestres a les escoles protestants, ja que en aquella època, en general, amb cada església que s'establia, s'obria una escola.[1]

L'internat, a poc a poc, es va convertir en un prestigiós centre educatiu. El mètode d'ensenyament no era l'usual a Espanya. No es practicava la memorització del llibre de text i l'examen corresponent, sinó que s'utilitzava un ensenyament pràctic, amb sortides al camp, per estudiar ciències naturals, es feien pràctiques de laboratori a la classe de química, es llegien les principals obres de literatura en comptes de limitar-se a l'estudi de dades biogràfiques i llistes d'obres. A més d'estudiar-se la Bíblia de forma sistemàtica, es parava esment als ensenyaments d'anglès, música i dibuix i s'afavoria l'educació física, la qual cosa suposava una autèntica innovació pedagògica en aquella època, i més parlant de dones.[1]

Alice Gordon Gulick pertanyia a un grup de nord-americanes d'una profunda fe religiosa i una forta convicció que les dones havien de tenir accés a l'educació superior, fins llavors privilegi dels homes. Des del principi va comptar amb un professorat format per dones erudites, grans investigadores i innovadores en matèria educativa, que van convertir l'Institut en un centre modelo, a l'estil dels «colleges» nord-americans d'on procedien. El centre comptava, a més, amb algunes professores especialitzades a l'educació preescolar, sent una de les institucions pioneres en aquest tipus d'educació a Espanya. Al juny de 1897, dues alumnes de l'Institut, Esther Alonso i Juliana Camp, van rebre el títol de Llicenciades en Filosofia i Lletres d'un tribunal compost dels professors Salmerón, Miguel Morayta Sagrario i Francisco Giner dels Rius, sent les primeres a fer-ho preparades solament per dones, i a més dones protestants.

D'altra banda, fins llavors cap dona s'havia presentat com a lliure per aconseguir aquesta llicenciatura. Més endavant, Raquel Alonso i Marina Rodríguez, dues graduades de l'Institut es llicenciarien en Farmàcia, obrint un nou camp de treball per a la dona espanyola.[3]

Després d'un període d'estada en Biarritz (França), a causa de la guerra entre Cuba i Espanya, l'Institut es va establir a Madrid, on havien comprat uns terrenys, gràcies als esforços d'Alice Gulick que havia passat 32 anys de la seva vida ensenyant i al mateix temps buscant fons i suports a l'altre costat de l'Atlántic. No obstant això, ella no arribaria a veure compliment el seu somni madrileny, car va morir a causa d'una afecció cardíaca el 14 de setembre de l903, en un hospital londinenc, mentre es procedia al trasllat del centre a la capital d'Espanya.

Èxit pòstum

[modifica]

L'Institut Internacional de Madrid va arribar a convertir-se en un dels col·laboradors més generosos en el desenvolupament de la pedagogia espanyola en el primer terç del segle xx, servint de model i suport a la Junta per a Ampliació d'Estudis en dos projectes pioners de la renovació pedagògica a Espanya: la Residència de Senyoretes i l'Institut-Escola.[4]

Referències

[modifica]

Vegeu també

[modifica]