Parabuteo unicinctus | |
---|---|
Enregistrament | |
Dades | |
Pes | 50 g 689,7 g 997,7 g |
Envergadura | 1,1 m |
Estat de conservació | |
Risc mínim | |
UICN | 22695838 |
Taxonomia | |
Superregne | Holozoa |
Regne | Animalia |
Fílum | Chordata |
Classe | Aves |
Ordre | Accipitriformes |
Família | Accipitridae |
Gènere | Parabuteo |
Espècie | Parabuteo unicinctus (Temminck, 1824) |
Nomenclatura | |
Protònim | Falco unicinctus |
Subespècies | |
| |
Distribució | |
L'aligot de Harris[1] (Parabuteo unicinctus)[2] és un ocell rapinyaire de la família dels accipítrids (Accipitridae).[3][4] Es troba en zones semiàrides o amb pocs arbres del continent americà. El seu estat de conservació es considera de risc mínim.[5]
De mida mitjana, anteriorment se'l considerava l'únic membre del gènere Parabuteo, que literalment significa "semblant a Buteo".
El seu plomatge és d'un color marró fosc menys al final de la cua, que és blanca. Tot i així, exhibeixen una gran varietat de fases de color i les aus immadures són força diferents a les adultes. Té una longitud de 60 cm i una envergadura alar d'1,2 metres. Pesa al voltant dels 900 gr.
L'aligot de Harris habita en zones poc arbrades i semi-desèrtiques, així com en pantans (amb alguns arbres), incloent-hi els manglars de l'Amèrica del Sud. Se'l pot trobar des del sud-oest dels Estats Units fins al sud de Xile i al centre de l'Argentina.
Tot i que la majoria de rapinyaires són solitaris, aquest és sociable. Viu en grups familiars i fins i tot cacen junts en grups d'entre 2 i 6 individus. La cria dels polls també es duu a terme en grup. En estat salvatge s'alimenta principalment de petits rosegadors i rèptils, però dins la pràctica de la falconeria pot caçar fins a conills i faisans.
Actualment, l'aligot de Harris gaudeix d'una gran popularitat dins la falconeria gràcies al seu caràcter sociable i a la seua intel·ligència. La seva perfecta adaptabilitat als nous entorns ha fet que sigui criada en captivitat en diversos centres d'arreu del món. En moltes ciutats europees s'utilitza per a espantar coloms i estornells, i en molts aeroports per espantar els ocells que posen en perill els avions (i la seva tripulació) durant els aterratges i els enlairaments.
Es reconeixen dues subespècies de Parabuteo unicinctus :[6]