Aliko Dangote

Plantilla:Infotaula personaAliko Dangote
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement10 abril 1957 Modifica el valor a Wikidata (67 anys)
Kano (Colònia i Protectorat de Nigèria) Modifica el valor a Wikidata
ReligióIslam Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat al-Azhar
Government College, Birnin Kudu (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Color de cabellsNegre Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióempresari, emprenedor, magnat dels negocis, filantrop, industrial, executiu en cap Modifica el valor a Wikidata
Activitat1977 Modifica el valor a Wikidata -
OcupadorDangote Group (en) Tradueix, executiu en cap Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Patrimoni net estimat13.500 M$ (febrer 2023)
10.400 M$ (2019) Modifica el valor a Wikidata
Participà en
23 gener 2018Trobada Anual del Fòrum Econòmic Mundial de 2018
17 gener 2017Trobada Anual del Fòrum Econòmic Mundial de 2017
20 gener 2016Trobada Anual del Fòrum Econòmic Mundial de 2016
21 gener 2015Trobada Anual del Fòrum Econòmic Mundial de 2015
22 gener 2014Trobada Anual del Fòrum Econòmic Mundial de 2014
23 gener 2013Trobada Anual del Fòrum Econòmic Mundial de 2013 Modifica el valor a Wikidata
Família
FillsIcham nafion Dagonte, Nafion icham Dangote, Fatima Dangote Modifica el valor a Wikidata
GermansSani Dangote Modifica el valor a Wikidata
Premis
Lloc webdangote-group.com Modifica el valor a Wikidata
X: alikodangote Instagram: aliko_dangotegcon Modifica el valor a Wikidata

Aliko Dangote (Kano, 10 d'abril de 1957) és un empresari i industrial nigerià. És conegut per ser el fundador, president i conseller delegat de Dangote Group, el conglomerat industrial més gran de l'Àfrica Occidental. El Bloomberg Billionaires Index va estimar el seu patrimoni net en 16.100 milions de dòlars el novembre de 2023, convertint-lo en la persona més rica d'Àfrica i la 107a persona més rica del món.[1][2][3]

Dangote es va convertir en el primer multimilionari de Nigèria el 2007.[4] L'any 2015, Swiss Leaks va revelar que Dangote era client d'HSBC i que tenia actius en un paradís fiscal a les Illes Verges Britàniques.[5][6] Viu a Lagos i té dos avions privats.[4]

Trajectòria

[modifica]

Dangote va néixer en el si d'una família musulmana rica el 10 d'abril de 1957 a Kano, que aleshores formava part de la Nigèria britànica.[7][8] La seva mare, Mariya Sanusi Dantata, era filla de l'empresari Sanusi Dantata.[9] El seu pare, Mohammed Dangote, era soci comercial de Dantata.[10] És el besnet per part de mare d'Alhassan Dantata, la persona més rica de l'Àfrica Occidental en el moment de la seva mort el 1955. Va obtenir la llicenciatura en estudis empresarials i administració a la Universitat d'al-Azhar del Caire.[11][12]

Dangote Group es va establir com a empresa comercial el 1977, el mateix any que Dangote es va traslladar a Lagos. Va rebre un préstec de 500.000 ₦ del seu oncle per a començar a comerciar amb productes com ciment i béns agrícoles com l'arròs i el sucre.[13][14]

Dangote Group domina el mercat del sucre a Nigèria i és el principal proveïdor (70% del mercat) de les empreses de refrescs i pastisseries del país. La companyia dona feina a més d'11.000 persones a l'Àfrica Occidental. És la refineria de sucre més gran d'Àfrica i la tercera més gran del món, amb una producció anual de 800.000 tones mètriques. L'empresa també exporta cotó, anacards, cacau, llavors de sèsam i gingebre a diversos països. A més, té importants inversions en el sector immobiliari, banca, transport, tèxtil, petroli i gas.

El febrer de 2022, Dangote va anunciar la finalització de la fàbrica de muntatge de Peugeot a Nigèria després de la seva associació amb Stellantis i els governs dels estats de Kano i Kaduna. La nova empresa d'automòbils, la fàbrica Dangote Peugeot Automobiles Nigeria Limited (DPAN), amb seu a Kaduna, va començar a operar amb el llançament dels Peugeot 301, 508, 3008, 5008 i Landtrek.[15]

Política

[modifica]

Dangote va tenir un paper destacat en el finançament de la candidatura per a la reelecció del president Olusegun Obasanjo el 2003, a la qual va donar més de 200 milions de naires. Les constants aportacions al Partit Democràtic dels Pobles de Nigèria han generat preocupacions notables malgrat les accions anticorrupció publicitades durant el segon mandat d'Obasanjo.[16] El 2011, Dangote va ser nomenat pel president Goodluck Jonathan per ser membre del seu equip de gestió econòmica. El 2017 va formar part d'un comitè assessor especial per a la campanya de reelecció de Muhammadu Buhari.[17]

Dangote ha treballat al costat de la Fundació Bill & Melinda Gates en temes de salut pública.[18] L'agost de 2014, va donar 150 milions de ₦ per ajudar el govern nigerià a aturar la propagació del Zaire ebolavirus.[19][20] El maig de 2016 va prometre 10 milions de dòlars per donar suport als nigerians afectats per la insurrecció de Boko Haram.[21] El març de 2020,va donar 200 milions de ₦ (500.000 dòlars) per lluitar contra la propagació de COVID-19 a Nigèria.[22]

El 2019 Dangote i l'empresari Femi Otedola es van comprometre a donar a la selecció de futbol de Nigèria 75.000 dòlars per cada gol marcat a la Copa d'Àfrica de Nacions.[23] També és un apassionat de l'equip de futbol anglès Arsenal FC i ha mostrat interès en comprar el club. El 2020, va donar diners al ministeri d'esports de Nigèria per a renovar l'estadi nacional del país Abuja.[24]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Bloomberg, Billionaires Index. «# 107, Aliko Dangote, $16.1B». www.bloomberg.com, 01-11-2023. [Consulta: 1r novembre 2023].
  2. ↑ «Dangote visits revamped Moshood Abiola Stadium -». thenationonlineng.net. [Consulta: 26 febrer 2022].
  3. ↑ «Bloomberg Billionaires Index». Bloomberg.com. [Consulta: 10 juny 2022].
  4. ↑ 4,0 4,1 «Aliko Dangote, Nigeria's first billionaire cements his fortune - CNN.com» (en anglès). edition.cnn.com. Arxivat de l'original el 2021-09-23. [Consulta: 12 maig 2022].
  5. ↑ «Exposed: The Africans named in the HSBC Swiss Leaks» (en anglès). The Mail & Guardian, 13-02-2015. [Consulta: 27 febrer 2022].
  6. ↑ «INVESTIGATION: David Mark's wife, Dangote, Adenuga, others named in #SwissLeaks as operators of secret foreign accounts | Premium Times Nigeria» (en anglès britànic), 19-02-2015. [Consulta: 27 febrer 2022].
  7. ↑ Ilan Bijaoui. Multinational Interest & Development in Africa: Establishing a People's Economy. Springer, 2017, p. 55. ISBN 978-3-319-48914-8. 
  8. ↑ Nweke, Ifeanyi. «What you should know about Dangote». [Consulta: 14 juliol 2015].
  9. ↑ admin. «Aliko Dangote: The African Icon at 60!» (en anglès americà). This Day Live, 10-04-2017. [Consulta: 6 març 2022].
  10. ↑ «What you should know about Dangote - The Nation Newspaper» (en anglès americà), 23-11-2012. [Consulta: 12 maig 2022].
  11. ↑ «The World's Billionaires: Aliko Dangote». [Consulta: 9 març 2018].
  12. ↑ «Aliko Dangote: Things You Never Knew About Him, His Wives and Children – Naija News». naijanews.com, 17-03-2017. Arxivat de l'original el 8 octubre 2017. [Consulta: 8 octubre 2017].
  13. ↑ Umoh, Ruth. «Billionaire Aliko Dangote is the world's richest black person—here's how he made his wealth» (en anglès). CNBC, 05-12-2018. [Consulta: 12 maig 2022].
  14. ↑ «Somalia orders top U.N. official to leave» (en anglès). Reuters, 02-01-2019 [Consulta: 2 gener 2019]. Arxivat 3 de gener 2019 a Wayback Machine.
  15. ↑ «Africa's Richest Man, Dangote Ventures Into Automobiles». Investors King, 04-02-2022 [Consulta: 7 febrer 2022].
  16. ↑ «Group wants Obasanjo prosecuted over Presidential Library donations, others» (en anglès britànic). Premium Times, 31-07-2013. [Consulta: 2 gener 2019].
  17. ↑ «2019: Presidency clarifies Dangote's role in Buhari's campaign as Nigerians, PDP react | Premium Times Nigeria» (en anglès britànic), 29-12-2018. [Consulta: 11 maig 2022].
  18. ↑ Falade, Faderera. «What I Admire Most About Dangote – Bill Gates» (en anglès americà). Nigeria News, 26-09-2019. [Consulta: 11 maig 2022].
  19. ↑ «Nigeria reports one more Ebola case, 11 in total». Reuters. Arxivat de l'original el 16 agost 2014. [Consulta: 20 juny 2015].
  20. ↑ «Africa's richest man gives N150m to fight Ebola – Corporate News». businessdailyafrica.com. Arxivat de l'original el 23 juliol 2015. [Consulta: 20 juny 2015].
  21. ↑ «Boko Haram crisis: Nigerian tycoon Dangote donates $10m in aid» (en anglès). , 10-05-2016 [Consulta: 11 maig 2022].
  22. ↑ «Dangote donate N200m to fight Coronavirus in Nigeria» (en anglès americà). CNBC Africa, 03-03-2020. Arxivat de l'original el 28 de març 2020. [Consulta: 28 març 2020].
  23. ↑ «AFCON: Dangote, Otedola To Splash $75,000 Per Goal On Super Eagles». Channels Television. [Consulta: 26 desembre 2021].
  24. ↑ «Dangote's $1m for renovation of MKO Abiola stadium excites Adelabu – Nigeria and World News». The Guardian Nigeria News – Nigeria and World News, 28-08-2020. [Consulta: 19 octubre 2020].