Narcissus tazetta | |
---|---|
Narcissus tazetta a Israel | |
Taxonomia | |
Superregne | Eukaryota |
Regne | Plantae |
Ordre | Asparagales |
Família | Amaryllidaceae |
Tribu | Narcisseae |
Gènere | Narcissus |
Espècie | Narcissus tazetta L..[1][2] |
L'allassa groga, caldereta, espasa de sant, jonquillo, nadala, ninou, pixat de burro o santvicentets[3] és una planta herbàcia de flor blanca de la família de les amaril·lidàcies, classificat dins de la secció Tazetta DC del gènere Narcissus. Les espècies que formen el grup Tazetta són N. tazetta L., N. papyraceus, N. pachybolbus i N. dubius. Les plantes d'aquest grup presenten alguns caràcters morfològics semblants, com la secció de les fulles, que és amplament el·líptica, la corona és copuliforme, els filaments estaminals són rectes, en 2 nivells; les anteres no versàtils i les llavors no presenten estròfil (substància de reserva o eleosoma que es forma a partir del funicle i és extern a la llavor).[4] És un grup al qual agrada el clima mediterrani i agraeixen els dies de sol enfront dels més freds.
Planta herbàcia bulbosa d'uns 2-60 cm d'alçada, glabra. El bulb és subglobós amb túniques externes de tipus membranoses d'un color castany fosc, que es perllonga en una beina d'uns 11-98 mm. El peduncle florífer és llarg i sense fulles. L'escap és de secció estretament el·líptica, estriat i fistulós.
Són linears, de marge llis, de secció estretament el·líptica, amb dues quilles poc marcades a la cara dorsal, cobertes per la prolongació de les túniques externes del bulb.
Es pot trobar en clarianes de suredes o de matollar, prats humits i en esquerdes de roques calcàries. El seu abast és de 0 a 1000m d'altitud sobre el nivell del mar. Es distribueix des del nord-est de la península Ibèrica fins als Balcans i Anatòlia; i al nord d'Àfrica ha estat cultivat i s'ha naturalitzat a moltes zones.
La descripció de N. tazetta es basa únicament en plantes procedents de Girona i les Balears, on aquesta espècie és clarament autòctona. Narcissus tazetta és molt semblant a N. papyraceus tant per la mida de les peces florals com per la robustesa general de les plantes. Es diferencien entre ells per la coloració de la corona: groga a N. tazetta i blanca a N. papyraceus, així com per la major longitud del tub i filaments estaminals de N. tazetta.
Narcissus tazetta va ser descrita pel científic, naturalista, botànic i zoòleg suec Carl von Linné i publicat a Species Plantarum 1, 290, l'any 1753.[5]
Nombre de cromosomes de Narcissus tazetta (Fam. Amaryllidaceae) i taxons infraespecífics: n=5 2n=10.[6] 2n=20,21,30,31.[7] 2n=22.[8]
Narcissus, nom genèric que fa referència al jove narcisista de la mitologia grega Νάρκισσος (Narkissos), fill del déu riu Cephissus i de la nimfa Leiriope, que es distingia per la bellesa.
El nom deriva de la paraula grega ναρκὰο, narkào (= narcòtic) i es refereix a l'olor penetrant i embriagant de les flors d'algunes espècies (alguns sostenen que la paraula deriva de la paraula persa نرگس i que es pronuncia Nargis, que indica que aquesta planta es embriagadora).
tazetta: epítet llatí que significa "amb petita tassa".[9]