Alonso de Fonseca y Quijada
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1422  Toro (província de Zamora) |
| Mort | 1505 (82/83 anys) Abadia de Santa Maria Real de Párraces (província de Segòvia) |
| Bisbe d'Osma | |
| 24 maig 1493 – ← Rafaele Galeotto Riario – Alfonso Enríquez → Diòcesi: bisbat d'Osma | |
| Bisbe de Conca | |
| 26 agost 1485 – ← Alonso de Burgos Diòcesi: bisbat de Conca | |
 Bisbe d'Àvila | |
| 29 gener 1469 – ← Martín Fernández de Vilches – Hernando de Talavera → Diòcesi: bisbat d'Àvila | |
| Dades personals | |
| Religió | Església Catòlica |
| Activitat | |
| Ocupació | bisbe catòlic (1470 (Gregorià)–), sacerdot catòlic |
| Consagració | Giacopo Antonio Venier |
Alonso de Fonseca y Quijada (Toro, 1422- Osma?, 1505)[1] va ser un religiós castellà, bisbe d'Àvila (1469-1485) de Conca (1485-1493) i d'Osma (1493-1505).[2]
Nascut a Toro,[3] fill de Pedro de Fonseca y Ulloa i d'Isabel de Quijada,[4] fou també net de l'arquebisbe de Sevilla, Alonso de Fonseca el Vell, del qual va rebre part de l'herència a la seva mort el 1483.[5] Va ser capellà del rei Joan II de Castella. Nomenat bisbe d'Àvila el 1469, del seu mandat destaca la donació del santuari de la Mare de Déu de Sonsoles als patrons de la germandat homònima.[6] Fou ben considerat pels Reis Catòlics, que van comptar amb ell pels assumptes públics i també en batalla; en el primer àmbit destaquen els seus acompanyaments, per exemple el 1500 el de la infanta Maria per casar-se amb Manuel I de Portugal, i de l'altre va lluitant al costat dels reis a la batalla de Toro (1476) contra Alfons V de Portugal.[3]
El 1485 fou promogut a la seu de Conca i des d'allà passà a Osma, el 1493. Sembla que el segon d'any de ser bisbe d'aquesta ciutat va interposar un plet a la ciutat i al seu senyor, Juan Pacheco, marquès de Villena, al·legant que tenien que tenia usurpada a l'església a la dignitat de la senyoria de la ciutat, i Pacheco impedia tallar llenya i pescar en el terme a ell i els seus ministres. La cosa va anar fins a la Cancelleria de Valladolid, on es van presentar documents i testimonis, incloent-se una butlla d'Honori III expedida el 1216, i guanyà la sentència el 1503. Dos anys després, el 1505, va morir, es desconeix el dia exacte i el lloc, probablement a Osma.[7]
Es coneix que el bisbe va tenir un fill, Gutierre de Fonseca, que va heretar els seus béns i llur mayorazgo.[8]
Referències
[modifica]- ↑ «Alonso de Fonseca, registre d'autors» (en castellà). Biblioteca de Galícia. [Consulta: 21 abril 2015].
- ↑ Nieto Soria, 2006, p. 201.
- ↑ 3,0 3,1 Loperraez Corvalán, 1788, p. 388.
- ↑ Franco Silva, 1999, p. 48.
- ↑ Franco Silva, 1999, p. 73.
- ↑ González Dávila, 1647, p. 72-73.
- ↑ Loperraez Corvalán, 1788, p. 390-391.
- ↑ Mártir-Rizo, 1629, p. 177.
Bibliografia
[modifica]- Franco Silva, Alfonso «El arzobispo de Sevilla Alonso de Fonseca el Viejo» (en castellà). Boletín de la Real Academia de la Historia, Tom 196, 1999, pàg. 43-92. ISSN: 0034-0626.
- González Dávila, Gil. Teatro eclesiastico de las iglesias metropolitanas y catedrales de los reynos de las dos Castillas (en castellà). Tom II. Madrid: Imprenta de Pedro Horna y Villanueva, 1647.
- Loperraez Corvalán, Juan. Descripción histórica del Obispado de Osma, con el catálogo de sus prelados (en castellà). Madrid: Imprenta Real, 1788.
- Mártir-Rizo, Juan Pablo. Historia de la muy noble y leal ciudad de Cuenca (en castellà). Madrid: Herederos de la Viuda de Pedro de Madrigal, 1629.
- Nieto Soria, José Manuel (Dir.). La monarquía como conflicto en la corona castellano-leonesa (c. 1230-1504) (en castellà). Madrid: Ediciones Sílex, 2006.
| Precedit per: Martín Fernández de Vilches |
Bisbe d'Àvila 1469-1485 |
Succeït per: Hernando de Talavera |
| Precedit per: Alonso de Burgos |
Bisbe de Conca 1485-1493 |
Succeït per: Rafaele Galeotto Riario |
| Precedit per: Rafaele Galeotto Riario |
Bisbe d'Osma 1493-1505 |
Succeït per: Alfonso Enríquez |