Altai (tribu)

Aquest article tracta sobre el grup humà. Vegeu-ne altres significats a «Altai».
Infotaula grup humàAltai
lang=
Modifica el valor a Wikidata
Tipusètnia i poble Modifica el valor a Wikidata
Població total78.125 (2021) Modifica el valor a Wikidata
Llenguaaltaic meridional i rus Modifica el valor a Wikidata
ReligióBurkhanism (en) Tradueix, Xamanisme siberià, tengrianisme, cristianisme ortodox i budisme tibetà Modifica el valor a Wikidata
Part depobles turquesos i ethnic groups in Russia (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Epònimmassís de l'Altai Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Originari deRepública de l'Altai (Rússia) Modifica el valor a Wikidata
EstatRússia Modifica el valor a Wikidata

Els altais, també els altaians (Altay: Алтайлар, romanitzat: Altaylar), són un grup ètnic turc de pobles indígenes de Sibèria que viuen principalment a la República d'Altai, Rússia.[1][2] Diversos milers d'altaians també viuen a Mongòlia (muntanyes d'Altai) i a la Xina (prefectura d'Altay, Xinjiang), però no estan reconeguts oficialment com a grup diferent [3] i apareixen sota el nom "Oirats" com a part dels mongols, així com a Kazakhstan, on són al voltant de 200.[4] Per a etnònims alternatius, vegeu també Tele, Black Tatar i Oirats. Durant la dinastia Yuan del Nord, van ser governats a l'àrea administrativa coneguda com a província de Telengid.

Història

[modifica]

L'evidència lingüística, genètica i arqueològica recent suggereix que els primers pobles turquesos descendien de comunitats agrícoles del nord-est de la Xina que es van traslladar cap a l'oest a Mongòlia a finals del III mil·lenni aC, on van adoptar un estil de vida pastoral.[5][6][7][8][9] A principis del I mil·lenni aC, aquests pobles s'havien convertit en nòmades eqüestres.[5] En els segles posteriors, les poblacions de l'estepa de l'Àsia central sembla que van ser progressivament substituïdes i turcificades pels turcs nòmades d'Àsia oriental, que van marxar de Mongòlia.[10][11]

Hi va haver assentaments ètnics heterogenis durant l'Edat del Bronze i del Ferro a la regió on viuen avui els Altai. A partir del segle V aC els pobles turcs es van establir a la zona i aviat van començar a barrejar-se amb les poblacions anteriors. Aleshores, la regió va ser conquerida o es va convertir en l'esfera d'influència dels xiongnu, el khaganat de Rouran, el khaganat turc, l'imperi uigur i el kirguiz de Yenisei. Durant aquests períodes de temps, la població local de la zona es va turcitzar culturalment i lingüísticament.[12]

Segons un estudi del 2016, els altaians, precisament alguns altaians del sud, van assimilar els yeniseians locals que estaven estretament relacionats amb els grups paleoesquimals.[13]

Del segle XIII al XVIII el poble d'Altai va ser dominat políticament i culturalment pels mongols. L'origen dels altaians del sud es pot rastrejar durant aquest període a partir del resultat de la barreja de tribus kipchak i mongoles. Mentrestant, els altaians del nord van ser el resultat de la fusió de tribus turques amb samoiedes, kets i altres grups siberians.[13]

Després del 1874, però sobretot al segle xx, es va començar a fer servir el nom altaic per designar al grup humà dels turcomongols. La proposta fou de M. A. Castrén. El seu nom antic era turanis o turanians que havia inventat F. Max Müller. Un nou concepte més ampli fou el d'uraloaltaics, que comprenia als pobles turcomongols i altres com els nenets, els finougrians i els tungusos.

Avui, els interessos especials dels altaians estan articulats i defensats per l'Associació d'Ètnosis del Nord d'Altai.[14]

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Алтайцы». A: Народы России: Энциклопедия [Peoples of Russia: an Encyclopedia] (en rus). Great Russian Encyclopedia Pub., 1994. ISBN 5-85270-082-7. 
  2. ↑ «Алтайцы». A: L.M. Mints. Народы мира: Энциклопедия [Peoples of the World: an Encyclopedia] (en rus). OLMA Media Group, 2007, p. 34–35. ISBN 978-5-373-01057-3. 
  3. ↑ «Altai». A: An Ethnohistorical Dictionary of China. Greenwood Press, 1998, p. 9–11. ISBN 0-313-28853-4. 
  4. ↑ Agency of the Republic of Kazakhstan on statistics. 2009 CensusArxivat 2012-04-24[Date mismatch] a Wayback Machine.
  5. ↑ 5,0 5,1 Robbeets, 2017, p. 216–218.
  6. ↑ Robbeets, 2020.
  7. ↑ Nelson et al., 2020.
  8. ↑ Li et al., 2020.
  9. ↑ Uchiyama et al., 2020.
  10. ↑ Damgaard et al. 2018, pàg. 4–5. "These results suggest that Turkic cultural customs were imposed by an East Asian minority elite onto central steppe nomad populations... The wide distribution of the Turkic languages from Northwest China, Mongolia and Siberia in the east to Turkey and Bulgaria in the west implies large-scale migrations out of the homeland in Mongolia.
  11. ↑ Damgaard et al. 2018, pàg. 4–5. "These results suggest that Turkic cultural customs were imposed by an East Asian minority elite onto central steppe nomad populations... The wide distribution of the Turkic languages from Northwest China, Mongolia and Siberia in the east to Turkey and Bulgaria in the west implies large-scale migrations out of the homeland in Mongolia.
  12. ↑ Encyclopedia of the World's Minorities. 1. New York: Routledge, 2005, p. 82. ISBN 1-57958-468-3. 
  13. ↑ 13,0 13,1 Flegontov, Pavel; Changmai, Piya; Zidkova, Anastassiya; Logacheva, Maria D.; Altınışık, N. Ezgi; Flegontova, Olga; Gelfand, Mikhail S.; Gerasimov, Evgeny S.; Khrameeva, Ekaterina E. «Genomic study of the Ket: a Paleo-Eskimo-related ethnic group with significant ancient North Eurasian ancestry». Scientific Reports, vol. 6, 11-02-2016, pàg. 20768. arXiv: 1508.03097. Bibcode: 2016NatSR...620768F. DOI: 10.1038/srep20768. ISSN: 2045-2322. PMC: 4750364. PMID: 26865217.
  14. ↑ Encyclopedia of the World's Minorities. New York: Routledge, 2005, p. 81–83. ISBN 1-57958-468-3.