Aquest article tracta sobre el grup humà. Vegeu-ne altres significats a «Altai». |
Tipus | ètnia i poble |
---|---|
Població total | 78.125 (2021) |
Llengua | altaic meridional i rus |
Religió | Burkhanism (en) , Xamanisme siberià, tengrianisme, cristianisme ortodox i budisme tibetà |
Part de | pobles turquesos i ethnic groups in Russia (en) |
Epònim | massís de l'Altai |
Geografia | |
Originari de | República de l'Altai (Rússia) |
Estat | Rússia |
Els altais, també els altaians (Altay: Алтайлар, romanitzat: Altaylar), són un grup ètnic turc de pobles indígenes de Sibèria que viuen principalment a la República d'Altai, Rússia.[1][2] Diversos milers d'altaians també viuen a Mongòlia (muntanyes d'Altai) i a la Xina (prefectura d'Altay, Xinjiang), però no estan reconeguts oficialment com a grup diferent [3] i apareixen sota el nom "Oirats" com a part dels mongols, així com a Kazakhstan, on són al voltant de 200.[4] Per a etnònims alternatius, vegeu també Tele, Black Tatar i Oirats. Durant la dinastia Yuan del Nord, van ser governats a l'àrea administrativa coneguda com a província de Telengid.
L'evidència lingüística, genètica i arqueològica recent suggereix que els primers pobles turquesos descendien de comunitats agrícoles del nord-est de la Xina que es van traslladar cap a l'oest a Mongòlia a finals del III mil·lenni aC, on van adoptar un estil de vida pastoral.[5][6][7][8][9] A principis del I mil·lenni aC, aquests pobles s'havien convertit en nòmades eqüestres.[5] En els segles posteriors, les poblacions de l'estepa de l'Àsia central sembla que van ser progressivament substituïdes i turcificades pels turcs nòmades d'Àsia oriental, que van marxar de Mongòlia.[10][11]
Hi va haver assentaments ètnics heterogenis durant l'Edat del Bronze i del Ferro a la regió on viuen avui els Altai. A partir del segle V aC els pobles turcs es van establir a la zona i aviat van començar a barrejar-se amb les poblacions anteriors. Aleshores, la regió va ser conquerida o es va convertir en l'esfera d'influència dels xiongnu, el khaganat de Rouran, el khaganat turc, l'imperi uigur i el kirguiz de Yenisei. Durant aquests períodes de temps, la població local de la zona es va turcitzar culturalment i lingüísticament.[12]
Segons un estudi del 2016, els altaians, precisament alguns altaians del sud, van assimilar els yeniseians locals que estaven estretament relacionats amb els grups paleoesquimals.[13]
Del segle XIII al XVIII el poble d'Altai va ser dominat políticament i culturalment pels mongols. L'origen dels altaians del sud es pot rastrejar durant aquest període a partir del resultat de la barreja de tribus kipchak i mongoles. Mentrestant, els altaians del nord van ser el resultat de la fusió de tribus turques amb samoiedes, kets i altres grups siberians.[13]
Després del 1874, però sobretot al segle xx, es va començar a fer servir el nom altaic per designar al grup humà dels turcomongols. La proposta fou de M. A. Castrén. El seu nom antic era turanis o turanians que havia inventat F. Max Müller. Un nou concepte més ampli fou el d'uraloaltaics, que comprenia als pobles turcomongols i altres com els nenets, els finougrians i els tungusos.
Avui, els interessos especials dels altaians estan articulats i defensats per l'Associació d'Ètnosis del Nord d'Altai.[14]