(de) Wolfgang Amadeus Mozarts Werke. Kritisch durchgesehene Gesammtausgabe. ![]() | |
---|---|
Tipus | catàleg de música clàssica ![]() |
Publicació | 1877 ![]() |
Editorial | Breitkopf & Härtel ![]() |
Dades i xifres | |
Tema | Wolfgang Amadeus Mozart i llista de composicions de Wolfgang Amadeus Mozart ![]() |
L'Alte Mozart-Ausgabe és el nom pel qual es coneix la primera edició completa de les obres de Wolfgang Amadeus Mozart, publicat per Breitkopf & Härtel des del mes de gener de 1877 al mes de desembre de 1883, amb suplements publicats fins a l'any 1910. El nom Alte Mozart-Ausgabe (abreujat "AMA") és en realitat una invenció moderna per distingir-la de la segona edició de les obres completes de Mozart, la Neue Mozart-Ausgabe; el títol de la publicació de Breitkopf & Härtel va ser Wolfgang Amadeus Mozart Werke. Kritisch durchgesehene Gesammtausgabe.[1] Per tant, a vegades es denomina com el "Mozart Gesammtausgabe".
Un dels impulsors de l'Alte Mozart-Ausgabe va ser Ludwig Ritter von Köchel, compilador de l'encara catàleg temàtic estàndard d'obres de Mozart, el Köchel-Verzeichnis. Discretament, Köchel va treballar fins a completar l'edició, donant els valuosos resultats a l'editorial amb el seu treball. Entre els participants de l'edició hi havia músics rellevants com Johannes Brahms, Joseph Joachim, Carl Reinecke, Julius Rietz i Philipp Spitta (el reconegut biògraf de Johann Sebastian Bach).[2]
Tot i arribar a ser un èxit notable per al seu temps, l'Alte Mozart-Ausgabe va patir de serioses limitacions. Frederick Neumann assenyala que "varia molt en la fiabilitat, amb algunes volums molt fiables, i d'altres menys fiables".[3] Alfred Einstein va expressar la seva insatisfacció amb la seva presentació del Concert de la "Coronació" i Les noces de Fígaro de Mozart,[4] i Friedrich Blume va ser particularment crític en el que ell anomena la "frivolitat sorprenent i sovint la irresponsabilitat completa" dels editors d'aquesta edició (específicament pel que fa a la manipulació dels concerts per a piano de Mozart), afirmant que "l'edició recopilada [és a dir, l'AMA] d'obres de Mozart i les edicions pràctiques basades en ella no ofereixen més que l'esquelet de les seves composicions."[5]
També hi ha autèntiques obres de Mozart que mai van ser publicades en aquesta edició, algunes perquè no van ser descobertes fins a una data posterior (per exemple, la Simfonia en fa, K. 19a, redescoberta el 1981), així com un nombre d'obres atribuïdes erròniament a Mozart, que ara se sap que són dubtosos o falses (per exemple, l'article publicat a l'AMA sobre la Simfonia núm. 2 en si bemoll, K. 17, que ara es considera que pertany a Leopold Mozart).[6]
Per tant, l'Alte Mozart-Ausgabe ja no es considera l'edició definitiva de les obres de Mozart, i ha estat suplantada en aquest sentit per la Neue Mozart-Ausgabe com el veritable estudi seriós de les obres del compositor. No obstant, les reimpressions de parts de l'Alte Mozart-Ausgabe segueixen sent àmpliament disponibles per l'editorial Dover i altres empreses que s'especialitzen en la reedició d'edicions antigues. Algunes parts d'aquesta edició també es troben de vegades en format electrònic en diversos llocs web que ofereixen partitures en línia.