Alícia de Montmorency

Alícia de Montmorency

Nom original	(fr) Alix de Montmorency
Biografia
Naixement	segle XII
Mort	25 febrer 1221 ^(Gregorià)
Activitat
Ocupació	aristòcrata
Família
Família	Casa de Montmorency
Cònjuge	Simó IV de Montfort (1190 ^(Gregorià)–1218)
Fills	Laura de Montfòrt, Amaurí IV de Montfort, Guiu de Montfort, Simó V de Montfort, Amícia de Montfort
Pares	Bouchard V de Montmorency   i Llorença d'Hainaut
Germans	Mathieu II de Montmorency

Alícia de Montmorency (c. 1173 † 25 de febrer de 1220 o 1221) va ser una noble francesa. Era filla de Bouchard V de Montmorency i de Laurence de Hainaut, filla del comte Balduí IV d'Hainaut. El seu germà gran, Mateu de Montmorency, va ser conestable de França el període 1218-1230.

Biografia

El 1190 es va casar amb Simó de Montfort (c. 1175 - 25 de juny de 1218), un net de Simó III de Montfort, que era descendent dels senyors de Montfort-Amaury, prop de París, i comte de Leicester. Va acompanyar el seu marit en les seves campanyes durant la croada albigesa. Tan ella com el seu marit tenien profundes conviccions catòliques; tots dos havien estat seguidors de Folquet de Neuilly i eren patrons de l'Orde Dominicana.^[1]

Croada albigesa

Alícia de Montmorency va tenir un paper actiu en la croada albigesa que el seu marit capitanejava. Hi va arribar el 1210 conduint una tropa de reforços per a la croada; aquesta serà una funció important d'Alícia de Montmorency, ja que se sap que els anys 1212, 1213 i 1218 també aconseguirà tropes de suport per als croats que lluitaven al Llenguadoc.^[2] També va participar en consells militars de Simó de Montfort.^[2] El 1217 va perseguir als jueus de Tolosa en absència del seu marit, el qual estava lluitant a la Provença per a sufocar la revolta del jove Ramon VII.^[3][4]

El juny del 1218, quan Simó de Montfort va morir en el setge de Tolosa, ella es trobava a la ciutat. Davant d'aquesta desgràcia se'n va anar a la cort de París amb Folquet de Marsella, bisbe de Tolosa per a demanar al rei suport per a la lluita que comandava ara el seu fill Amaurí.^[2]

Després d'això, va tornar a les finques de la seva família a prop de París.^[5]

Núpcies i descendència

Alícia de Montmorency i Simó de Montfort van tenir 7 fillsː

• Amaurí (1192 - 1241), que va succeir al seu pare el 1218
• Guiu (c. 1195 - 27 de juliol de 1220), iure uxoris comte de Bigorra
• Robert († 1226), mort sense fills
• Simó (c. 1208 - 4 d'agost de 1265), que va succeir al seu pare a títol de Comte de Leicester
• Amícia († 20 de febrer de 1253), casada amb Gaucher de Joigny, senyor de Château-Renard; va fundar un monestir dominic a Montargis
• Laura († 1227), casada amb Gerard III de Picquigny, vidami d'Amiens,
• Peronella, monja i després abadessa a l'abadia de Sant Antoni de París

Referències

1. Maddicott, 1994, p. 5.
2. Alvira, 2019, p. 52.
3. Maddicott, 1994, p. 5-6.
4. Alvira, 2019, p. 53.
5. Maddicott, 1994, p. 6.

Bibliografia

• Alvira, Martín «Presencia política y participación militar de las mujeres en la Cruzada Albigense». Revista de historia Jerónimo Zurita, núm. 94, 2019, pàg. 27-66. ISSN: 0214-0993.
• Maddicott, John Robert. Simon de Montfort (en anglès). Cambridge University Press, 1994. ISBN 978-0521376365. 
• Roquebert, Michel. Simon de Montfort: Bourreau et martyr (en francès). Tempus Perrin, 2010. ISBN 978-2262033521. 
• Sarrand, Jean «Alix de Montmorency et Marguerite de Marly». Bulletin de la Commission archéologique de Narbonne, vol. 32, 1970, pàg. 173-175.
• Sumption, Jonathan. The Albigensian Crusade (en anglès). Faber & Faber, 1999.