Alòs de Balaguer

Alòs de Balaguer

Tipus	municipi de Catalunya
Localització
41° 54′ 49″ N, 0° 57′ 44″ E / 41.913611111111°N,0.96222222222222°E / 41.913611111111; 0.96222222222222
Estat	Espanya
Comunitat autònoma	Catalunya
Província	província de Lleida
Àmbit funcional territorial	Ponent
Comarca	Noguera
Capital	Alòs de Balaguer
Població humana
Població	114 (2023) (1,65 hab./km²)
Llars	52 (1553)
Gentilici	Alosenc, alosenca
Idioma oficial	català
Geografia
Superfície	69,1 km²
Banyat per	Segre
Altitud	297 m
Limita amb	Artesa de Segre Foradada Cubells Camarasa Vilanova de Meià
Organització política
• Alcalde	Lluis Soldevila Cuadrat (2023–)
Identificador descriptiu
Codi postal	25737
Fus horari	UTC+01:00
Codi INE	25022
Codi IDESCAT	250220
Lloc web	alosbalaguer.cat

Alòs de Balaguer és un municipi de Catalunya situat la comarca de la Noguera, a les terres de Ponent.^[1] El 2019 tenia 130 habitants.

Geografia

• Llista de topònims d'Alòs de Balaguer (Orografia: muntanyes, serres, collades, indrets…; hidrografia: rius, fonts...; edificis: cases, masies, esglésies, etc.).

Alòs de Balaguer està ubicat en un paisatge geològic molt ric, marcat pel pas del riu Segre. El riu travessa, en primer lloc, un sector constituït per sediments terciaris que formen part del marge nord de la Depressió Central Catalana per introduir-se, posteriorment, en les serralades exteriors dels Pirineus a través d'un estret i profund congost (Congost del Mu) a partir d'Alòs de Balaguer i, finalment, sortir de nou a la depressió de l'Ebre al tram Camarasa-Balaguer.

El clima mediterrani de muntanya mitjana d'aquesta àrea, en la qual les precipitacions oscil·len entre els 500 i els 650 mm anuals, contrasta amb l'ambient més sec que l'envolta, ja fora de les serralades. Lògicament, aquestes característiques climàtiques i les roques que afloren tenen una gran influència en la vegetació que cobreix la zona, sobretot en l'ambient de l'estret d'Alòs de Balaguer.

L'aïllament de la zona, allunyada de les principals vies de comunicació i on hi ha pobles que han perdut gran part la població els darrers decennis, ha permès una conservació excel·lent del medi natural, molt recuperat de la intensa pressió que sens dubte el va afectar en èpoques anteriors.^[2]

Història

Castell àrab

Article principal: Castell d'Alòs

Vista frontal del castell d'Alòs de Balaguer

Construït pels àrabs vora l'any 1000 dC, el castell d'Alòs fou conquerit pel comte Ramon Borrell entre els anys 1015 i 1016, durant l'expedició contra els musulmans que el portà més enllà de Balaguer. Caigut de nou en domini àrab després de la mort del comte, no va ser fins a l'any 1024 que es va reconquerir definitivament i se'n donà el domini directe al comte d'Urgell.

Torre d'homenatge del castell d'Alòs de Balaguer.

S'estima que la construcció del castell va evolucionar al llarg dels segles des del disseny primerenc dels àrabs. A l'inici del segle xi s'afegí la característica torre circular, i al final del segle xii o xiii es construïren diverses sales meridionals. Finalment, a l'edat mitjana tardana, es degué bastir la fortificació de l'extrem de la serra.^[3]

Església parroquial de Sant Feliu

L'Església de Sant Feliu és d'origen romànic però transformada en temps moderns. Conserva dos notables retaules gòtics dels segles xiv-xv, un dedicat a Sant Feliu i l'altre a la Mare de Déu del Roser i Sant Pere Màrtir.

Església de Sant Miquel

L'Església de Sant Miquel és romànica i fou restaurada el 2002. Com que l'absis es feu servir de cup d'oli va perdre la majoria de pintures murals.

Restes prehistòriques i fòssils

Article principal: Les Aparets

Dins el terme municipal s'han trobat unes mostres excepcionals: les pintures rupestres prehistòriques, les pintures del Tallat de les Aparets I-IV, integrades dins el que es coneix com a art esquemàtic, una expressió creencial dels primers productors neolítics. S'estima que foren pintades per grups productors neolítics entre 4500 i 1200 anys aC. És per aquest valuós i important patrimoni d'art rupestre prehistòric pel qual aquesta petita població està inscrita en el llistat del Patrimoni de la Humanitat (1998). Aquestes pintures foren descobertes l'any 1976 per Enric Sunyer i Antoni Borrell, amb la col·laboració de Lluís Trepat.^[4]

A final dels anys noranta, entre les muntanyes de Carbonera i Sant Jordi, varen ser trobades les restes fòssils d'un ictiosaure de més de sis metres de llargària, que devia viure fa uns 190 milions d'anys, al període Juràssic. La troballa de disset vèrtebres de la cua compon el vestigi més complet d'un ictiosaure dins l'Estat Espanyol.^[5]

Des de l'any 2002 es pot visitar, a l'ajuntament d'Alòs de Balaguer, una reproducció d'un Stenopterygius quadriscissus, gènere de l'ictiosaure trobat.

Economia

L'agricultura de secà i de regadiu, juntament amb la ramaderia en granja de porcs, constitueixen la principal font d'ingrés dels alosencs. El turisme és també un eix fonamental en l'economia del poble, sobretot a l'estiu, on s'arriba a triplicar el nombre d'habitants habituals.

Lleure

La geomorfologia d'Alòs de Balaguer ofereix paisatges on es pot practicar un gran nombre d'activitats esportives. Hi han rutes BTT definides, zones d'escalada, zones de senderisme, com ara els congosts de Mu[r], un dels trams menys coneguts del Segre i, probablement, el més impressionant del seu curs^[6] i possibilitat de practicar caiac pel riu Segre.

El poble compta amb diverses cases rurals i apartaments per llogar, una piscina municipal i un poliesportiu.

Festes Locals

Alòs de Balaguer celebra diverses festes locals al llarg de l'any, essent la més important la Festa Major d'estiu, que se celebra el segon cap de setmana d'agost. Per Setmana Santa s'ofereix un petit ball el dissabte, i al gener s'hi dona lloc la Festa Major d'hivern.

Demografia

Evolució demogràfica

1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910 33 - 52 351 140 1.017 1.026 939 780 645

1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994 650 523 393 295 244 165 180 179 164 164

1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014 188 177 187 174 166 174 153 144 134 126

2016 2018 2020 2022 2024 2026 2028 2030 2032 2034 125 131 132 121 - - - - - -

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

Referències

1. «Alòs de Balaguer». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
2. «Geomorfologia d'Alòs». Arxivat de l'original el 17 de juliol 2012. [Consulta: 9 abril 2013].
3. «Història d'Alòs de Balaguer». Arxivat de l'original el 8 de juliol 2013. [Consulta: 9 abril 2013].
4. «Art Rupestre del Tallat de Les Asparets. Alòs de Balaguer, La Noguera». Serra del Montsec. Arxivat de l'original el 2018-10-31. [Consulta: 31 octubre 2018].
5. «Article sobre l'Ictiosaure». Arxivat de l'original el 18 de desembre 2013. [Consulta: 9 abril 2013].
6. Avellaneda, Jordi. «Els congosts del Mu i de Camarasa». Descobrir, s.d. [Consulta: 31 octubre 2018].

Vegeu també

• Tossal de la Secalla.
• Tossal Perdiguer.

Enllaços externs

• Alòs de Balaguer - Lloc web oficial
• «Infos a Municat». Municat.
• «Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya».