Amaia Aberasturi Franco

Plantilla:Infotaula personaAmaia Aberasturi Franco
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement28 abril 1997 Modifica el valor a Wikidata (27 anys)
Gautegiz Arteaga (Biscaia) Modifica el valor a Wikidata
Alçada170 cm Modifica el valor a Wikidata
Pes51 kg Modifica el valor a Wikidata
Color dels ullsMarró Modifica el valor a Wikidata
Color de cabellsCabells marrons Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióactriu, ballarina, model Modifica el valor a Wikidata
Lloc webkurandaweb.com… Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm3766704 Allocine: 821228 Rottentomatoes: celebrity/amaia_aberasturi TMDB.org: 2294578
X: AmaiaAberasturi Instagram: amaiaaberasturi Spotify: 3ssIjPYGFDCkzdeHdWTISE Last fm: Amaia+Aberasturi Deezer: 118667022 Modifica el valor a Wikidata


Amaia Aberasturi Franco (Gautegiz-Arteaga, 28 d'abril de 1997) és una actriu basca que ha treballat en cinema, televisió i teatre.[1] Tot i estudiar magisteri, ja de ben jove combinà els estudis amb la interpretació.[2] El seu primer treball va ser a Zigortzailek, una pel·lícula sobre l'assetjament escolar en què Aberasturi tenia dotze anys quan va treballar-hi.[3]

Trajectòria

[modifica]

L'any 2018, protagonitzà el film Vitoria, 3 de marzo, dirigit per Víctor Cabaco, el qual retrata els tràgics successos del 3 de març de 1976 en què cinc treballadors van morir, i 150 van ser ferits de bala, quan la policia espanyola va llançar gasos lacrimògens per a desallotjar els vaguistes que estaven reunits en assemblea a l'Església de Sant Francesc d'Assís, situada al barri obrer de Zaramaga, i va disparar contra els que sortien de l'església. La pel·lícula va triomfar al Puglia International Film Festival essent mereixedora del Premi Chiave d'or 2020 al Millor llargmetratge, el premi a la Millor actriu protagonista per a Amaia Aberasturi, el premi a la Millor actriu de repartiment per a Ruth Díaz i el premi al Millor actor secundari per a Alberto Berzal.[4]

L'any 2020, protagonitzà, amb l'actor català Àlex Brendemühl, Akelarre, un drama històric sobre la persecució d'unes joves basques jutjades a principis del segle XVII acusades de bruixeria. La pel·lícula, estrenada a la Secció Oficial del Festival Internacional de Cinema de Sant Sebastià,[5] es capbussa en «les tradicions més ancestrals i la rica mitologia» del País Basc.[6] El film, rodat en la seva major part en basc, pretén donar una visió diferent de la caça de bruixes i convertir-la en una reivindicació femenina i una denúncia dels abusos comesos per la Inquisició.[7]

Filmografia

[modifica]

Cinema

[modifica]
  • 2009: Zigortzaileak, d'Arantza Ibarra i Alfonso Arandia
  • 2013: Umezurtzak, d'Ernesto del Río
  • 2017: Vitoria, 3 de marzo, de Víctor Cabaco
  • 2020: Akelarre, de Pablo Agüero[7]

Televisió

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Amaia Aberasturi: Iritzi nahiko onak iritsi zaizkit 'Akelarre' filmarengatik» (en basc). EiTB, 03-08-2020. [Consulta: 30 novembre 2020].
  2. ↑ «El embrujo de Amaia Aberasturi, la nueva promesa del cine español» (en castellà), 19-09-2020. [Consulta: 30 novembre 2020].
  3. ↑ «No eran brujas, sino chicas que se reunían para disfrutar», 14-09-2020.
  4. ↑ «'Vitoria 3 de marzo', participada por RTVE, triunfa en el Puglia International Film Festival» (en castellà). RTVE, 30-07-2020. [Consulta: 8 octubre 2020].
  5. ↑ Ramón, Esteban. «'Akelarre': el empoderamiento de las 'brujas vascas' de siglo XVII» (en castellà). RTVE, 19-09-2020. [Consulta: 8 octubre 2020].
  6. ↑ «Ya no hay caza de brujas, hay caza de personas» (en espanyol europeu). Diario de Sevilla, 03-10-2020. [Consulta: 8 octubre 2020].
  7. ↑ 7,0 7,1 de Vicente, Eduardo. «Los secretos del rodaje de 'Akelarre' explicados por su director, Pablo Agüero» (en castellà), 02-10-2020. [Consulta: 8 octubre 2020].