天照大御神 i 天照大神 | |
---|---|
Tipus | amatsukami (en) deïtat solar ésser humà possiblement fictici imperial ancestral kami (en) |
Context | |
Present a l'obra | Kojiki i Nihon Shoki |
Mitologia | xintoisme |
Dades | |
Sobrenom | 大日孁貴神 |
Gènere | femení |
Ocupació | monarca |
Residència | Takamagahara |
Naixement | província de Hyūga , valor desconegut |
Família | |
Mare | Izanami |
Pare | Izanagi |
Fills | Oshihomimi, Amenohohi, Amatsuhikone, Ikutsuhikone, Kumanokusubi, Takiribime, Tagitsuhime i Ichikishimahime |
Germans | Tsukiyomi, Hiruko, Susanowo i Kagu-tsuchi |
Altres | |
Part de | Chijin Godai (en) |
Domini | Sol |
Càrrec | Chiten no kimi (en) |
Amaterasu (kanji: 天照,[1] katakana: アマテラス) o Amateratsu és la dea del Sol en el xintoisme i la mítica avantpassada de la família reial del Japó[2] i fundadora de l'Imperi nipó.[3] El seu nom complet és Amaterasu Ō-Mikami (天照大神[3]) i significa 'deessa gloriosa que brilla en el cel'.[4] En la religió del xintoisme és representada com a l'epítom de la perfecció i és exemple de les qualitats d'intel·ligència, bellesa, fertilitat i puresa.[5]
Ameratsu, juntament amb Tsuki-yomi (déu de la Lluna) i Susano (déu de les tempestes), els principals déus del panteó xintoista, n'és la principal.[6] Nasqué del riu on Izanagi es rentà la brutícia de la seva incursió a l'infern japonès, per tal de cercar la seva esposa Izanami morta, la qual no va poder rescatar.[7] Al santuari del Tse, és on se li ret veneració de manera especial.[6]
Protagonitza el cicle mític Takama no Hara o «Planúria de la Part Alta»,[1] on s'enfada amb el seu germà Susano perquè havia deixat de ser benigne i perquè volia tornar amb sa mare a l'inframon.[8] S'oculta dins una cova, i queda el món sumit en l'obscuritat. Aconsegueixen que isca amb l'estratagema de fer una festa fora de la cova divertint-se alhora que deixen un espill i una joia penjats d'una branca d'un arbre.[1]
Segons el mite, envià el seu fill Ninigi a governar el Japó com a reacció al caos.[6]
Actualment, Amaterasu, suprema divinitat solar del xintoisme japonès, és la dea protectora de la nació japonesa; contrasta amb l'aclaparadora majoria de les religions politeistes del món en les quals la divinitat solar era un home.[1]
La mitologia al voltant d'aquesta deessa, segons la historiadora Mallary A. Silva-Grondin, creà un Japó matriarcal on el clan dels Yamato va aparèixer i es dictava un comportament de respecte cap a les dones fins al segle vi.[5] Va néixer de l'ull esquerre del seu pare.