Amphibamidae | |
---|---|
Amphibamus grandiceps | |
Període | |
Estat de conservació | |
Fòssil | |
Taxonomia | |
Superregne | Holozoa |
Regne | Animalia |
Fílum | Chordata |
Classe | Amphibia |
Ordre | Temnospondyli |
Superfamília | Dissorophoidea |
Família | Amphibamidae Moodie, 1916 |
Gèneres | |
Els amfibàmids (Amphibamidae) és una família extinta de tetràpodes temnospòndils que visqueren des de finals del període Carbonífer fins a començaments del període Permià, en el que avui és Europa, Amèrica del Nord i Àfrica.[1][2]
Els amphibamidae han inclòs tradicionalment dissorofoïdeus terrestres de cos petit. El nom s'atribueix a Moodie (1909),[3] però poques vegades es va utilitzar perquè originalment només es referia a Amphibamus.
Presentaven grandàries menors a 40 cm, caracteritzant-se a més per posseir extremitats robustes i proporcionalment llargues, cues curtes, ossos palatals molt reduïts i costelles indiferenciades i curtes.
Clack i Milner (1993) van revisar els amphibamidae per incloure Amphibamus, Platyrhinops, Doleserpeton i Tersomius. Daly (1994) va ampliar encara més la composició dels Amphibamidae per incloure el recentment descrit Eoscopus així com la forma del Triàsic primerenc Micropholis.[4][3]