Amynodontidae | |
---|---|
Període | |
Estat de conservació | |
Fòssil | |
Taxonomia | |
Superregne | Holozoa |
Regne | Animalia |
Fílum | Chordata |
Classe | Mammalia |
Ordre | Perissodactyla |
Superfamília | Rhinocerotoidea |
Família | Amynodontidae Scott i Osborn, 1883 |
Distribució | |
Els aminodòntids (Amynodontidae) foren un grup de perissodàctils semblants als hipopòtams i relacionats amb els rinoceronts autèntics, que descendien dels hiracodòntids. S'estengueren per Nord-amèrica, Europa i Àsia entre l'Eocè superior i el Miocè, entra fa 46,2 i 7 milions d'anys.
Les últimes espècies s'extingiren durant el Miocè inferior de Nord-amèrica, a causa de la competició amb l'autèntic rinoceront Teleoceras. Tot i estar emparentats més properament amb els rinoceronts, el seu aspecte era més semblant al dels hipopòtams actuals, amb grans ullals corbats i probablement vivien en un hàbitat semiaquàtic.[1][2] Alguns aminodòntids, com ara Cadurcodon, tenien un aspecte similar al dels tapirs.
El gènere més cèlebre i longeu fou Metamynodon, que aparegué durant l'Eocè superior de l'Àsia central i s'acabà extingint a principis del Miocè a Nord-amèrica, molt després que els altres gèneres d'aminodòntids s'extingissin a Euràsia durant l'Oligocè.