Amizó (grec antic: Ἀμυζών, ῶνος; llatí: Amyzōn) a Cària (actual Mazin, província d'Aydın entre els pobles d'Akmescit i Gaffarlar, a la costa egea de Turquia) va ser una ciutat antiga 30 km al sud de l'actual Koçarlı.[1][2][3]
Sota els selèucides, Amizó va ser una de les ciutats de la Lliga Crisaoriana de ciutats càries que va durar almenys fins al 203 aC, quan Antíoc III va confirmar els privilegis d'Amizó.[5] La Lliga tenia una forma de ciutadania recíproca per la qual un ciutadà d'una ciutat membre tenia dret a certs drets i privilegis a qualsevol altra ciutat membre.[6][7]
La ciutat va ser desdenyada per Estrabó[8] com un simple peripòlion (‘suburbi’ o ‘ciutat’) d'Alabanda; Amizó va ser esmentada per Plini, Ptolemeu i Hièrocles. En les guerres entre els successors d'Alexandre, al segle iii aC, la ciutat es va aliar amb el poder que representava una amenaça menys imminent, primer amb els ptolemeus, després amb els selèucides. A la segona ciutat va concloure una aliança amb Heraclea sota Latmos. En una ocasió va enviar una delegació a l'oracle d'Apol·lo a Claros. Les poques monedes que s'identifiquen com a monedes de la moneda d'Amizó són hel·lenístiques i romanes imperials.
Un tram de la muralla de la ciutat fa 6 m d'alçada (de fet, el mur de terrassa del santuari); al seu interior hi ha uns quants edificis en ruïnes i no identificables, així com una filera d'una dotzena de grans cambres subterrànies amb volta, aparentment magatzems.[9] També hi ha estructures romanes d'Orient. Fora de la ciutat, una sèrie de terrasses en ruïnes marquen el lloc del temple dòric d'Àrtemis, que data de l'època dels hecatòmnides: s'ha trobat un bloc d'arquitrau amb una dedicatòria d'Idrieu. Abunden moltes altres inscripcions.
Amizó va ser excavada per Louis Robert.[10] Amizó va ser esmentat a les llistes romanes d'Orient de bisbes. Ja no és una diòcesi residencial, és avui catalogada per l'Església catòlica com a seu titular.[11]
↑George Ewart Bean: Amyzon (Mazın Kalesi) Turkey. In: Richard Stillwell u. a. (Hrsg.): The Princeton Encyclopedia of Classical Sites. Princeton University Press, Princeton, N.J. 1976, ISBN 0-691-03542-3.
↑Gernot Lang: Klassische antike Stätten Anatoliens. BoD, 2003, ISBN 3833000686, p 88–89.
↑Louis und Jeanne Robert: Fouilles d'Amyzon en Carie. Tome 1. Exploration, histoire, monnaies et inscriptions. de Boccard, Paris 1983.
↑Mogens Herman Hansen & Thomas Heine Nielsen, Caria, in An inventory of archaic and classical poleis, Nova York, (Oxford University Press, 2004), p. 1111–1112, ISBN 0-19-814099-1.
↑J. Ma, Antiochos III and the Cities of Western Asia Minor, :175.
↑María Marta González González, Cartas de la cancillería helenística (II) en la revista Memorias de historia antigua, ISSN 0210-2943, Nº 11-12, 1990–1991, págs. 127-146 (p.129)
↑Rosemary Morris, Monks and Laymen in Byzantium, 843-1118(Cambridge University Press, 2002)
↑Henry Mourice, A Defence of Diocesan Episcopacy, in answer to a book of Mr D. Clarkson ... entituled"Primitive Episcopacy.".(1691)
↑David Clarkson, Primitive Episcopacy, evincing from Scripture and ancient records, that a bishop in the Apostles times, and for the space of the first three centuries of the Gospel-Church, was no more than a pastor to one single church or congregation, etc. [With a prefatory epistle by Isaac Chauncy].(Nath. Ponder, 1688)
↑Joseph Bingham, Origines ecclesiasticæ; or, The antiquities of the Christian church, and other works. To which are now added, several sermons (Joseph Bingham, 1834) p 334
↑Robert Knaplock, The Works, Volume 1 (Robert Knaplock, 1726)p834