Ampolla de Nansen
Una ampolla de Nansen és un dispositiu per obtenir mostres d'aigua de mar en una profunditat específica.[1] Va ser dissenyada el 1894 per l'explorador i oceanògraf Fridtjof Nansen i millorada per Shale Niskin el 1910 (vegeu ampolla de Niskin).
L'ampolla, més precisament un cilindre de metall o de plàstic, es submergeix lligada un cable a l'oceà i, quan arriba a la profunditat requerida, es deixa caure pel cable un pes de llautó anomenat «missatger». Quan el pes arriba a l'ampolla, l'impacte posa l'ampolla cap per avall i tanca una vàlvula de moll que hi ha al final de l'ampolla, capturant la mostra d'aigua a l'interior. L'ampolla i la mostra es recuperen al recollir el cable.
Es pot disposar un segon «missatger» per ser alliberat per a invertir el mecanisme, i baixar-lo pel cable fins que arriba a una altra ampolla de Nansen. Preparant una seqüència d'ampolles i missatgers a intervals al llarg del cable, es poden prendre una sèrie de mostres a una profunditat més gran amb una sola acció.
La temperatura de l'aigua a la profunditat de mostreig es registra mitjançant un termòmetre d'inversió fixat a l'ampolla Nansen. Es tracta d'un termòmetre de mercuri amb una constricció en el seu tub capil·lar que, quan el termòmetre s'inverteix, fa que el fil es trenqui i atrapi el mercuri, quedant fixada la lectura de la temperatura. Atès que la pressió en aigües profundes comprimeix les parets del termòmetre i afecta la indicació de la temperatura, el termòmetre està protegit per un recinte rígid. Es vincula un termòmetre no protegit amb un termòmetre protegit, i la comparació de les dues lectures de temperatura permet determinar la temperatura i la pressió en el punt de mostreig.
L'ampolla de Nansen ha estat àmpliament substituïda per l'ampolla de Niskin i actualment ja no es fabriquen, tot i que encara s'utilitzen.
Referències
[modifica]- ↑ Ampolla de Nansen[Enllaç no actiu], en Enciclopèdia.cat