Una ampolla de busseig o ampolla de gas comprimit, és un dipòsit (o ampolla), normalment metàl·lic, en forma de cilindre que es fa servir per emmagatzemar aire o una altra barreja de gasos, per poder respirar sota l'aigua mentre es practica el submarinisme. L'ampolla de busseig va ser inventada el 1839 per James Elliot i McAvity Alexander de Saint John a Nova Brunswick.[1]
Es pot construir de diversos aliatges metàl·lics, per exemple: acer al carboni, alumini, ferro, etc. Normalment totes les ampolles tenen una capacitat típica i una pressió màxima de treball.
Tant la construcció[2] com el seu ús han de seguir unes estrictes normes de seguretat, i tanmateix la seva utilització en el busseig s'autoritza només a persones que han passat un examen després d'haver seguit el corresponent curs de busseig.