Biografia | |
---|---|
Naixement | 1r agost 1867 Càsols de Besièrs (França) |
Mort | 15 setembre 1936 (69 anys) Càsols de Besièrs (França) |
Formació | Universitat de Montpeller |
Activitat | |
Camp de treball | Microbiologia |
Ocupació | metge, viròleg, professor d'universitat, botànic |
Ocupador | Universitat d'Estrasburg |
Membre de | |
Obra | |
Abrev. botànica | Borrel |
Premis | |
Amédée Marie Vincent Borrel (1 d'agost de 1867 – 14 de setembre de 1936) fou un metge i biòleg francès, últim alumne directe de Louis Pasteur
Borrel va estudiar ciències naturals a la Universitat de Montpeller, on va obtenir el seu títol en 1890. Entre 1892 i 1895, Borrel va treballar en el laboratori d'Ilià Métxnikov (1845-1916) a l'Institut Pasteur a París. Aquí dugué a terme la investigació de tuberculosi, i amb Alexandre Yersin (1863-1943) i Albert Calmette (1863-1933), va treballar en una vacuna contra la pesta bubònica. Amb Yersin i Calmette, va ser co-va publicar el tractat Le microbe de la peste à bubons en relació amb la plaga bacil. També se li atribueixen investigacions pioneres en el camp de la teoria viral del càncer.[1] Del 1896 a 1914 va exercir com a cap de laboratori de curs de microbiologia a l'Institut Pasteur. El 1919 va aconseguir la càtedra de bacteriologia a la Universitat d'Estrasburg.
Un gènere de bacteris anomenat Borrelia porta el seu nom, així com la borreliosi (és a dir, la malaltia de Lyme). D'altra banda, els "cossos Borrel", que són petits grànuls que contenen virus que s'agrupen per formar "cossos de Bollinger", es troben en les cèl·lules del teixit de la verola aviària. (Els cossos de Bollinger reben el seu nom pel patòleg alemany Otto Bollinger [1843-1909]).
El 1900 Borrel es va convertir en membre de la Société de Biologie. Durant la Primera Guerra Mundial, Borrel va desenvolupar una de les primeres caretes antigàs.