Amígdala faríngia

Infotaula anatomiaAmígdala faríngia
Les adenoides (de color verd) a la seva ubicació anatòmica en la nasofaringe. Tall sagital de cara i coll.
Detalls
Llatítonsilla pharyngealis Modifica el valor a Wikidata
Identificadors
MeSHD000234 Modifica el valor a Wikidata
TAA05.3.01.006 Modifica el valor a Wikidata
FMAModifica el valor a Wikidata 54970 Modifica el valor a Wikidata : multiaxial – Modifica el valor a Wikidata jeràrquic
Recursos externs
EB Onlinescience/adenoids Modifica el valor a Wikidata
Terminologia anatòmica

Les vegetacions adenoides, també anomenades amígdales faríngies, tonsiles faríngies o simplement adenoides -col·loquialment carnots-, són dues masses de teixit limfoide situades prop de l'orifici intern de les fosses nasals, al sostre de la nasofaringe, just on el nas s'uneix amb la boca. Formen part de les amígdales.

Embriologia

[modifica]

Les adenoides comencen a créixer als nou mesos de vida, després de la depressió inmunofisiològica que succeeix al vuitè mes de vida. Produeixen el plor en ser colpejades.

Patologia

[modifica]

En la infància, les adenoides representen un òrgan de defensa que pot patir malalties. Les dues més freqüents són l'adenoïditis i la hipertròfia adenoidal.

La formació de biofilms bacterians sobre el teixit adenoidal es correlaciona sovint amb episodis recurrents d'otitis mitjana durant la infantesa i el desenvolupament de sinusitis crònica.[1]

La hipertròfia adenoidal en els adults acostuma a ser resultat d'una infecció crònica o de la inhalació continuada d'agents irritants i pot comportar dificultats respiratòries nasals.[2] Quan afecta els nens,[3] pot alterar el seu normal desenvolupament maxil·lofacial,[4] ser l'origen d'una pèrdua d'audició conductiva permanent[5] o condicionar a llarg termini l'aparició de diverses afeccions cardiopulmonars.[6]

La inflamació infecciosa, al·lergica o irritativa d'aquesta amígdala rep el nom d'adenoïditis.[7] Moltes vegades, l'adenoïditis crònica és causa de limfadenitis cervical, rinosinusitis pediàtrica,[8] sindrome tussigen de la via aèria superior[9] i/o halitosi.[10]

Quadre clínic

[modifica]
  • Respiració bucal o dificultat per a la respiració pel nas (respiració sense dificultats per la boca)
  • Rinolàlia (parlar com si el nas fos obstruït)
  • Respiració sorollosa
  • Ronc durant el son
  • Possibles pauses d'apnea (interrupció de la respiració durant uns pocs segons durant el somni)
  • Refredats nasals, amb moc permanentment al nas
  • Faringitis granulosa: tos nocturna i tos faríngia
  • Otitis agudes amb freqüència
  • Mals de cap
  • Trastorns del desenvolupament esquelètic
  • Trastorns d'altres reflexos, com temors nocturns, malsons, etc.
  • Cremor en respirar, només es respira amb una fossa nasal

Tractament

[modifica]

La típica operació de carnots és, ni més ni menys, que l'extirpació de l'amígdala faríngia.[11]

Vegeu també

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Marseglia, GL; Caimmi, D; Pagella, F; Matti, E; Labó, E; Licari, A; Salpietro, A; et al «Adenoids during childhood: the facts» (en anglès). Int J Immunopathol Pharmacol, 2011 Oct; 24 (Supl 4), pp: 1-5. DOI: 10.1177/03946320110240S401. ISSN: 2058-7384. PMID: 22032778 [Consulta: 16 novembre 2022].
  2. ↑ Yildirim, N; Sahan, M; Karslioğlu, Y «Adenoid hypertrophy in adults: clinical and morphological characteristics» (en anglès). J Int Med Res, 2008 Gen-Feb; 36 (1), pp: 157-162. DOI: 10.1177/147323000803600120. ISSN: 1473-2300. PMID: 18304415 [Consulta: 1r novembre 2022].
  3. ↑ Zwierz, A; Domagalski, K; Masna, K; Burduk, P «Siblings' Risk of Adenoid Hypertrophy: A Cohort Study in Children» (en anglès). Int J Environ Res Public Health, 2023 Feb 7; 20 (4), pp: 2910. DOI: 10.3390/ijerph20042910. PMC: 9961137. PMID: 36833607 [Consulta: 30 maig 2023].
  4. ↑ Koca, CF; Erdem, T; Bayındır, T «The effect of adenoid hypertrophy on maxillofacial development: an objective photographic analysis» (en anglès). J Otolaryngol Head Neck Surg, 2016 Set 20; 45 (1), pp: 48. DOI: 10.1186/s40463-016-0161-3. PMC: 5029043. PMID: 5029043 [Consulta: 30 abril 2023].
  5. ↑ Niedzielski, A; Chmielik, LP; Mielnik-Niedzielska, G; Kasprzyk, A; Bogusławska, J «Adenoid hypertrophy in children: a narrative review of pathogenesis and clinical relevance» (en anglès). BMJ Paediatr Open, 2023 Abr; 7 (1), pp: e001710. DOI: 10.1136/bmjpo-2022-001710. PMC: 10106074. PMID: 37045541 [Consulta: 30 abril 2023].
  6. ↑ Deshmukh, P; Lakhotia, P; Gaurkar, SS; Ranjan, A; Dash, M «Adenotonsillar Hypertrophy and Cardiopulmonary Status: A Correlative Study» (en anglès). Cureus, 2022 Nov 6; 14 (11), pp: e31175. DOI: 10.7759/cureus.31175. PMC: 9726659. PMID: 36483896 [Consulta: 9 maig 2023].
  7. ↑ Bowers, I; Shermetaro, C «Adenoiditis» (en anglès). StatPearls [Internet]. StatPearls Publishing LLC, 2023 Gen 12; NBK536931 (rev), pàgs: 8. PMID: 30725616 [Consulta: 19 maig 2023].
  8. ↑ Belcher, R; Virgin, F «The Role of the Adenoids in Pediatric Chronic Rhinosinusitis» (en anglès). Med Sci (Basel), 2019 Feb 25; 7 (2), pp: 35. DOI: 10.3390/medsci7020035. PMC: 6410137. PMID: 30823617 [Consulta: 30 maig 2023].
  9. ↑ Yu, L; Xu, X; Lv, H; Qiu, Z «Advances in upper airway cough syndrome» (en anglès). Kaohsiung J Med Sci, 2015 Maig; 31 (5), pp: 223-228. DOI: 10.1016/j.kjms.2015.01.005. ISSN: 1473-2300. PMID: 25910556 [Consulta: 17 novembre 2022].
  10. ↑ Wang, H «Chronic adenoiditis» (en anglès). J Int Med Res, 2020 Nov; 48 (11), pp: 1-8. DOI: 10.1177/0300060520971458. PMC: 7708702. PMID: 33251901 [Consulta: 17 novembre 2022].
  11. ↑ Babakurban, ST; Aydın, E «Adenoidectomy: current approaches and review of the literature» (en anglès). Kulak Burun Bogaz Ihtis Derg, 2016 Maig-Jun; 26 (3), pp: 181-190. DOI: 10.5606/kbbihtisas.2016.32815. ISSN: 1300-7475. PMID: 27107607 [Consulta: 6 novembre 2022].

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Amígdala faríngia