Biografia | |
---|---|
Naixement | 1r agost 1988 ![]() París ![]() |
Activitat | |
Ocupació | actriu, actriu de teatre, directora de cinema ![]() |
Activitat | 1992 ![]() |
Família | |
Pares | Hippolyte Girardot ![]() ![]() |
Germans | Sven Girardot Isaac Girardot Lillah Girardot ![]() |
![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() |
Ana Girardot (París, 1 d'agost de 1988) és una actriu francesa.
Ana Girardot és la filla de Hippolyte Girardot i d'Isabel Otero, i la neta dels pintors Antonio Otero i Clotilde Vautier (1939-1968).[1]No hi ha cap enllaç de parentiu amb l'artista Annie Girardot.
Va escollir de ser artista contra el parer inicial del seu pare i, durant dos anys, fa cursos de teatre a Nova York.[2][3] Després d'alguns papers secundaris a la televisió i al cinema, obté un paper principal particularment observat per la crítica al film Simon Werner ha desaparegut... de Fabrice Gobert presentat en el Festival de Canes 2010.[4]
El mateix any, fa una aparició a la televisió a la sèrie policíaca de TF1, Diane, dona policia, de la qual ha interpretat el paper del títol per la seva pròpia mare, Isabel Otero. L'any següent és a la pantalla petita interpretant aquesta vegada el paper principal de l'episodi Yvette, de la sèrie Chez Maupassant, sota la direcció d'Olivier Schatzky. Fabrice Gobert li proposa llavors incorporar-se al repartiment principal de la seva primera sèrie televisada, Les Revenants. La ficció es difosa l'any 2012 i coneix un èxit de critica i comercial internacional.
El mateix any, s'instal·la al cinema, sent al cartell de dos films igualment destacats: actua en el biopic Cloclo, de Florent Emilio Siri, i té un paper secundari a la comèdia dramàtica Radiostars, de Romain Levy.
L'any 2013, interpreta la filla d'un dels quinquagenaris de la comèdia dramàtica Amistats sinceres, de Stéphan Archinard i François Prévôt-Leygonie.
L'any següent serà més ric: és el cap de cartell del discret Le beau monde, de Julie Lopes-Curval, formant part de la Repartiment internacional de la coproducció Paradise Lost, escrita i dirigida per Andrea Di Stefano, permetent-li donar la rèplica a Benicio del Toro; finalment, evoluciona al thriller La prochaine fois je viserai le cœur, de Cédric Anger.
L'any 2015 és marcat per dos projectes: l'estrena de la segona temporada de Revenants, que aquesta vegada, deixa indiferent tothom, i el llargmetratge Un homme idéal, de Yann Gozlan, on l'actriu té el primer paper femení, enfront de Pierre Niney.
L'any 2016, interpreta unes bessones a Saint Amour, de Gustave Kervern i Benoît Delépine, i és membre del jurat del 42e Festival del cinema americà de Deauville.
L'any 2017, encarna la germana petita en la comèdia dramàtica La nostra vida a la Borgonya, de Cédric Klapisch. Treballarà a continuació enfront d'Omar Sy per a Knock, de Lorena Lévy.