Plantes amb flors blavesUna flor mostrant els cinc estams, l'estil i l'estigma.
L' anagall, herba de caderneres, herba de canari, herba sabonera, morró blau, morró vermell, pic de gallina o tinya[1] (Lysimachia arvensis) és una espècie de plantaamb flors del gènereLysimachia dins la família de les primulàcies (Primulaceae),[2] és una planta força coneguda, que pot presentar flors blaves o vermelloses i es ruderal i freqüent a les terres de conreu.[3]
El nom d'anagall prové d'Anagallis, el nom del gènere al que pertanyia aquesta espècie fins a l'any 2009, quan va ser integrat dins del gènere Lysimachia.[4]
Addicionalment pot rebre els noms d'alfàbrega borda, anagall blau, anagall de camp, anagall vermell, anagalls, borrissol, estrellada, gallinassa, herba de la pulmonia, marietes, mataconills, moragons, moragues, morró, morronets, morrons, morrons blaus, morrons vermells, morruts, pelosa blava, picapoll, sabonera i tinya borda. També s'han recollit les variants lingüístiques borró, borrons, morage, murró, murrons, murrons blaus i murrons vermells.[1]
És una petita planta herbàcia anual, les tiges, glabres, són quadrangulars i poden atènyer els 30 centímetres de llargària, les fulles són habitualment ovades, d'entre 5 i 25 mil·límetres de llarg, i es disposen de manera oposada. Les flors poden tenir la corol·la vermella o blava i amb cinc pètals. El fruit és una càpsula.[5][6]
El polimorfisme del color de la corol·la d'aquesta espècie[7] pot portar a confondre les plantes amb flors blaves amb l'espècie Lysimachia foemina, que havia estat considerada com una subespècie però que les anàlisis moleculars i morfològiques van portar al seu reconeixement com una espècie diferent.[8]
Aquesta espècie va ser publicada per primer cop l'any 1753 a l'obra Species Plantarum de Carl von Linné (1707-1778) dins del gènere Anagallis,[9] però l'any 2009 les investigacions dels botànics suecs Ulrika Manns i Arne A. Anderberg els van portar a incloure-la dins del gènere Lysimachia, i, en conseqüència, li van canviar el nom.[4][10]
↑«Anagallis arvensis L.» (en anglès). International Plant Names Index, The Royal Botanic Gardens, Kew, Harvard University Herbaria & Libraries and Australian National Botanic Gardens. [Consulta: 13 maig 2023].
↑«Lysimachia arvensis (L.) U.Manns & Anderb.» (en anglès). International Plant Names Index, The Royal Botanic Gardens, Kew, Harvard University Herbaria & Libraries and Australian National Botanic Gardens. [Consulta: 13 maig 2023].
Ortiz, P.L.; Berjano, R.; Talavera, M.; Rodríguez-Zayas, L.; Arista, M. «Flower colour polymorphism in Lysimachia arvensis: How is the red morph maintained in Mediterranean environments?» (en anglès). Perspectives in Plant Ecology, Evolution and Systematics, vol. 17, núm. 2, 4-2015, pàg. 142-150. DOI: 10.1016/j.ppees.2015.01.004.