Anahide Ter Minassia

Plantilla:Infotaula personaAnahide Ter Minassia
Biografia
Naixement(fr) Anaïs Kévonian Modifica el valor a Wikidata
26 agost 1929 Modifica el valor a Wikidata
6è districte de París (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort10 febrer 2019 Modifica el valor a Wikidata (89 anys)
Fresnes (França) Modifica el valor a Wikidata
Grup ètnicArmenis Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballHistòria contemporània, relacions internacionals, història d'Armènia i història Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióhistoriadora, professora d'universitat, professora, traductora, escriptora Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de París I Panteó-Sorbona (1969–)
École des hautes études en sciences sociales
France Culture Modifica el valor a Wikidata
Família
FillsTaline Ter Minassian Modifica el valor a Wikidata
ParentsDzovinar Kévonian, neboda
Ruben Ter-Minasian, sogre Modifica el valor a Wikidata
Premis

Anahide Ter Minassia (francès: Anahide Ter Minassian) (6è districte de París, 26 d'agost de 1929 - Fresnes, 10 de febrer de 2019) va ser una historiadora francesa d'origen armeni, professora a l'École des Hautes Etudes en Sciences Sociales. També fou maître de conférences de la Universitat de París I. Els seus principals camps d'estudi van ser la història dels armenis i la història contemporània de l'Armènia anterior i posterior a l'era soviètica.

És la mare de Taline Ter Minassian, també historiadora.

Biografia

[modifica]

Anahide Ter Minassian va néixer el 1933 a París, a la Place des Fêtes del barri de Belleville.

La seva àvia, Gulizar, una armènia que vivia a l'Imperi Otomà, va ser segrestada i obligada a casar-se en 1889 pel líder d'una tribu kurda veïna a finals del segle xix. Però com a resultat de la reacció de la comunitat camperola a la qual pertanyia, Gulizar va obtenir, com un fet excepcional de la justícia, l'anul·lació del matrimoni i el seu alliberament per poder tornar a la seva comunitat.[1][2]

Els seus pares, Levon Kevonian i Armenuhie Der-Garabedian, eren apàtrides armenis, titulars d'un passaport Nansen i refugiats al barri de Belleville de París en la dècada del 1920. La seva mare, Armenuhie, música i periodista, va escriure un llibre armeni publicat a 1946, La història de Gulizar. Aquest llibre es va traduir al francès el 1993 i es va tornar a publicar diverses vegades.[3]

Anahide Ter Minassian és educada voluntàriament pels seus pares als set anys per aprendre l'llengua armènia dins de l'àmbit de la seva família. Va continuar estudiant història, fins a l'agregació, sota la direcció especial d'Henri-Irénée Marrou, estudiant junt amb Pierre Vidal-Naquet.[4] Es va casar amb l'apàtrida armeni Leon Ter Minassian, fill d'un ministre de la precària República d'Armènia, Roupen Ter Minassian. Ella és nomenada professora d'història i exerceix durant tretze anys a l'escola secundària. Després es va convertir en maître de conférences de la Universitat de París-I. També acull el seminari sobre la història contemporània dels armenis a l'Ecole des Hautes Etudes en Sciences Sociales de París. Ha publicat diversos llibres sobre Armènia i el genocidi armeni.[3]

Principals publicacions

[modifica]
  • La question arménienne (en francès). Marseille: Editions Parenthèses, 1983. 
  • 1918-1920-La République d'Arménie (en francès). Bruxelles: Éditions Complexe, 1989. ISBN 280480092X. 
  • Histoires croisées : diaspora, Arménie, Transcaucasie (en francès), 1997. 
  • Smyrne, la ville oubliée? : mémoires d'un grand port ottoman, 1830-1930 (en francès), 2006. 
  • Nos terres d'enfance, l'Arménie des souvenirs (en francès). Marseille: Editions Parenthèses, 2010. 

Referències

[modifica]
  1. ↑ Vidal-Naquet, 1997, p. 10.
  2. ↑ Clair, 2006.
  3. ↑ 3,0 3,1 «Anahide Ter Minassian» (en francès). Association Culturelle Arménienne de Marne-la-Vallée.
  4. ↑ Vidal-Naquet, 1997, p. 7.

Bibliografia

[modifica]
  • Vidal-Naquet, Pierre. Réflexions sur l'imaginaire national. Histoires croisées: diaspora, Arménie, Transcaucasie, 1880-1990 (en francès). Parenthèses, 1997. 
  • «Débat : un entretien avec Anahide Ter-Minassian et Claude Mutafian» (en francès). Le Monde, 26-04-1994.
  • Lucie Clair «Les Noces noires de Gulizar» (en francès). Le Matricule des anges, gener 2006 (n. 69).

Vegeu també

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]