Ancoratge és un terme amb un significat ampli. Es poden trobar tants tipus d'ancoratges, com necessitats d'ancorar, fixar, subjectar i penjar coses que hi hagin, per exemple pern d'ancoratge. Existeixen gammes molt variades d'ancoratges propis del món de la construcció en general, edificis, cases, ponts i tot tipus d'obra civil o els kits de moblatge. En el món de la mineria hi ha altres tipus d'ancoratges, hi ha ancoratges especials per a la construcció de túnels, ancoratges per a càrregues extremes, càrregues pesants i càrregues lleugeres.
En principi, tot el que l'home construeix i fabrica ha de ser ancorat o fixat d'alguna manera.
En la construcció en general es fabriquen amb una barra rodona amb rosca en un o els dos extrems, depenent si aquest és recte o té un extrem corbat, amb forma de L , J o U (brida), s'utilitza generalment en murs, pisos de formigó o altres elements constructius, per a la fixació, o subjecció de maquinàries o estructures (Des de prestatgeries, fins torres d'altura, coberts, muntatge de motors, generadors, bombes, etc...)
Hi ancoratges especials per a formigons fissurats i no fissurats, per a zones sísmiques. Hi ancoratges especials per a murs i envans (guix cartró). Ancoratges especials per a estructures metàl·liques, ancoratges per a fusta, entre d'altres.
Els ancoratges han de complir normes internacionals de qualitat per garantir diferents característiques segons el seu tipus i ús. Resistència a la tracció, al tall o cisallament, duresa, flexibilitat, entre altres característiques.
Són fabricats normalment amb acer d'un contingut de carboni baix i mitjà, sense recobriment (negre) o recoberts mitjançant galvanitzat en fred, per immersió o altres procediments afins. Els ancoratges per a majors exigències són fabricats amb acers aliats, SAE 4140, SAE 4340, etc. Per a l'obtenció de la qualitat requerida en la fabricació d'un ancoratge, cal tenir en compte procediments o normes com ASTM, AISI, SAI, DIN, entre d'altres.
Hi ha tres tipus d'acer principals que s'utilitzen a les indústries: acer inoxidable, acer al carboni i acer aliat. El grau principal utilitzat en cargols d'acer inoxidable: sèries 200, sèries 300 i sèries 400. El titani, l'alumini i diversos aliatges també són materials de construcció habituals per als cargols metàl·lics. En molts casos, es poden aplicar recobriments o xapats especials als cargols metàl·lics per millorar-ne les característiques de rendiment, per exemple, millorant la resistència a la corrosió. Els revestiments/xapats comuns inclouen zinc, crom i galvanitzat en calent.[2][3]
En seleccionar un cargol per a aplicacions industrials, és important considerar una varietat de factors. Cal tenir en compte el roscat, la càrrega aplicada sobre el cargol, la rigidesa del cargol i la quantitat de cargols necessaris.
En triar un cargol per a una aplicació determinada, és important conèixer els detalls d'aquesta aplicació per ajudar a seleccionar el material adequat per a lús previst. Els factors que cal considerar inclouen:
Accessibilitat
Entorn on s'utilitzarà, inclosa la temperatura, l'exposició a l'aigua i elements potencialment corrosius
Històricament, per exemple, els cargols, perns i femelles nord-americans no eren completament intercanviables amb els seus homòlegs britànics i, per tant, no encaixaven correctament als equips britànics. Això, en part, va ajudar al desenvolupament de nombroses normes i especificacions militars dels Estats Units (United States Military Standards) per a la fabricació de pràcticament qualsevol peça d'equip que s'utilitzi amb fins militars o de defensa, inclosos els cargols. La Segona Guerra Mundial va ser un factor important en aquest canvi.
Un component clau de la majoria de les normes militars és la traçabilitat. En poques paraules, els fabricants de material han de poder rastrejar els seus materials fins a l'origen i proporcionar traçabilitat de les peces que ingressen a la cadena de subministrament, generalment mitjançant codis de barres o mètodes similars. Aquesta traçabilitat té com a objectiu ajudar a garantir que es facin servir les peces correctes i que es compleixin els estàndards de qualitat en cada pas del procés de fabricació; A més, així les peces de qualitat inferior poden rastrejar-se fins a l'origen.[8]
Com a exemple, el 2005, es va estimar que la indústria de cargols dels Estats Units operava 350 plantes de fabricació i feia servir 40.000 treballadors. La indústria està fortament lligada a la producció d'automòbils, avions, electrodomèstics, maquinària agrícola, construcció comercial i infraestructura. Als Estats Units s'utilitzen més de 200 mil milions de cargols a l'any, 26 mil milions a la indústria automotriu. El distribuïdor de cargols més gran a Amèrica del Nord és Fastenal Company.[9]
Dins dels tipus d'unions es poden considerar la unió de forma, [11] la unió de força i la unió amb element d'unió. Hi ha unions combinades de les tres anteriors (de dos en dos o totes tres).
Els elements d’unió, ancoratges o similars són peces auxiliars que permeten la unió de dues o més peces formant un conjunt (que integra les dues peces i la peça auxiliar).
Elements d'unió roscats.
Un element d’unió roscat té una rosca externa o interna.[12] Els tipus més freqüents són el cargol, i la femella, amb la presència de volandera.
↑«The industry today» (en anglès). The North American fastener industry. Industrial Fasteners Institute. Arxivat de l'original el 2008-06-13. [Consulta: 8 febrer 2009].
↑«Bridas y Sujeción de Cables» (en castellà). Soluciones para el cableado, 01-01-1970. [Consulta: 1r setembre 2024].
↑Cardona Foix, S.; Clos Costa, D. Teoria de màquines. Universitat Politècnica de Catalunya. Iniciativa Digital Politècnica, 2010, p. 23 (Libros UPC en acceso abierto). ISBN 978-84-9880-379-2.