Andoque

Aquest article o secció necessita millorar una traducció deficient. Podeu col·laborar-hi si coneixeu prou la llengua d'origen. Comproveu en la pàgina de discussió si ja s'ha comentat aquest problema. En cas contrari podeu iniciar un fil de discussió per consultar com es pot millorar. Elimineu aquest avís si creieu que està solucionat sense objeccions en la discussió.

Andoque

Tipus	llengua i llengua viva
Ús
Parlants nadius	370  (2007 )
Autòcton de	Departament de l'Amazones i Caquetá
Estat	Colòmbia
Classificació lingüística
llengua humana llengua indígena llengües ameríndies llengües andoque-urequena
Característiques
Nivell de vulnerabilitat	4 en perill sever
Codis
ISO 639-3	ano
Glottolog	ando1256
Ethnologue	ano
UNESCO	568
IETF	ano
Endangered languages	676

L'andoque és una llengua indígena americana parlada per uns pocs centenars d'indígenes andoques al curs del riu Caquetá a Colòmbia, i actualment en declivi.^[1] Pertany al grup de llengües andoque-urequena.

En 2000 es va censar que hi havia 610 parlants en l'àrea del riu Anduche, aigües avall d'Araracuara (Amazones, Colòmbia); 50 d'ells eren monolingües en aquesta llengua. Anteriorment la llengua també es parlava al Perú. El 80% dels parlants parlen fluidament espanyol. El 2007 havien baixat a 370 parlants.

Parentiu

Generalment es considera que l'andoque és una llengua aïllada,^[2] encara que uns certs autors com Kaufman (1994), hagin proposat que podria estar llunyanament emparentat amb les llengües bora-witoto.

Descripció

Fonologia

Vocals

	Anteriors	Centrals	Posteriors
Tancades	i î	ɨ	o
Mitjanes	e ê	ə ~ə	o ô
Oberta	a â	ʌ ~ʌ	ɒ

Son nou vocals orals i sis nasals, que poden tenir to alt o baix.

Consonants

	labial	alveolar	palatal	velar	glotal
Oclusives sordes	p	t		k	ʔ
Oclusives sonores	b	d	j (i)
nasals	m	n	ɲ (ñ)
fricativa sordes	f	s			h

Classificadors

El subjecte no apareix com un nom o substantiu nu, sinó que va acompanyat de marques de gènere o classificadors nominals (que indiquen coses relatives a la geometria). Aquests classificadors nominals són:

animades

masculines

presents (-ja-)

absents (-o-)

femenines

presents (-î-)

absents (-ô-)

col·lectiu (-ə-)

inanimades

tou (-o-)

rígid o allargat (-o-)

uns altres (-ʌ-)

Les marques de persona subjecte poden ser o- ("jo"), ha- ("tu"), ca- ("nosaltres") kə- ("vosaltres").

El predicat verbal adjectiu té un sufix que concorda amb l'índex del subjecte: -ʌ per a animats i tous; -o per a rígid o allargat; -i per als altres. A més es marca amb prefixos que indiquen manera, direcció o aspecte i infixos de temps. El predicat nominal (el que alguna cosa és en si mateix) no tenen sufix de concordança ni prefix dinàmic, però sí que poden presentar infix de temps i manera, com verb. Les altres funcions argumentals (beneficiari, instrumental, locatius) apareixen fora del verb sota la forma d'índexs sufijados per una marca de cas. Hi ha 11 sufixos casuals.

Epistèmics

D'altra banda l'oració té marques de coneixement o epistèmics segons l'emissor sap del fet per coneixement propi, o si per haver-ho sentit d'una altra persona, o bé per deducció, etc.

A més existeix una marca -nokó de focalització del relat, bé sigui destacant els protagonistes o indicant el moment cúlmine del relat. En la llengua existeixen recursos per a representar l'acció des del punt de vista del subjecte o un altre dels participants, o bé des del punt de vista d'un observador exterior.

Vocabulari

Llista Swadesh de l'andoque segons Landaburu (2000):^[3]

№	Català	Andoque
1.	jo	o-ʔɤ
2.	tu	ha-ʔɤ
3.	nosaltres	kẽ-ʔɤ̃
4.	això	ʌɲẽ́
5.	fulla	-sedɤ̃
6.	aquell	ʌdí
7.	qui?	kó-i
8.	què?	hi-ʌ
g.	no	hʌ́ʌ-bã́
10.	tots	sí-õ-kɤ̃
11.	molts	hʌ́ʌ-pãã́, ɯ́ɯ-kɤ̃
12.	llarg	bɤ̃kɤ̃-
13.	un	ʌisidé
14.	dos	ʌ-ʌ́hʌbã́
15.	gran	ĩʔõ-kɤ̃
16.	gos	ĩɲõ
17.	uʔ-pãã́-ɲé-ʌ
18.	dona	tiʔi
19.	home	ʝóʔhʌ
20.	peix	bei
21.	ocell	hiʌɸo
22.	poll	táʔsi
23.	cua	-dɤ̃ta
24.	arbre	kɤ̃́ʔɤ̃dɤ
25.	llavor	-tapi
26.	arrel	-ɲeko
27.	escorça	-tasi
28.	pell	-tasi
29.	carn	-ɤ̃ta
30.	sang	-duʔs
31.	os	-tadɤ̃
32.	greix	kẽɤ̃i
33.	ou	-hádɤ
34.	banya	-si
35.	ploma	-ɲeɸʌ
36.	aturat	taɲe-
37.	cabell	ka-tai ʌka-be
38.	cap	-tai
39.	orella	-bei
40.	ull	-ʔákʌ
41.	nas	-pɤta
42.	boca	-ɸi
43.	dent	-kódi
44.	llengua	-sodɤ̃
45.	genoll	-kodoi
46.	urpa, ungla	-sikopɤ
47.	peu	-dʌka
48.	mà	-dobi
49.	panxa	-tura
50.	coll	-ɲekɤ̃́i
51.	pits	-ɲeé
52.	cor	-pĩ́tú
53.	fetge	-tú
54.	beure	-kóʔ-
55.	menjar	-baʔi-
56.	mossegar	-ʝu-
57.	veure	-do-
58.	escoltar	-tó-
59.	saber	-do-
60.	dormir	-pʌ-
61.	morir	ĩ-hʌ́ʌ-
62.	matar	-buʔ-
63.	nedar	-ɲṍẽi-
64.	volar	-bu-
65.	caminar	-tá-
66.	venir	da-ɤ̃-
67.	allitat	se-aɲe-
68.	donar	-ĩ-
69.	sentat	ʝi-ɸɤʌ́-aɲe-
70.	dir	-kɤ̃-/-ẽʔ-
71.	sol	ĩɒ̃
72.	lluna	pódɤɤ̃
73	estrella	ɸʌʔko
74.	aigua	dúʔu
75	pluja	dɤ-i
76.	pedra	ɸisi
77.	arena	poʔsɒ̃ɤ̃
78.	terra	ɲṍʔĩ
79.	núvol	bóasiakʌi dɤ̃kɤ̃
80.	fum	bóasiakʌi
81.	foc	ʌʔpa
82.	cendra	pʌtakoi
83.	cremar	-du-
84.	camí	dubɤ, õbɤ
85.	turó	toʌ́i
86.	vermell	peo-
87.	verd	paʝo-
88.	groc	dóɒ-
89.	blanc	poʔté
90.	negre	uo-
91.	nit	hʌʔpʌ́ʌ
92.	calent	pã-
93.	fred	dõsi-ko-
94.	ple	ɸiʔ
95.	nou	pá-
96.	bo	ɸɤɲe-
97.	rodó	-tude ('bola')
98.	sec	ʝɒʔɒ-
99.	nom	-ti

Notes

1. Ethnologue
2. Aschmann, 1993
3. Landaburu, Jon. 2000. La Lengua Andoque. In González de Pérez, María Stella and Rodríguez de Montes, María Luisa (eds.), Lenguas indígenas de Colombia: una visión descriptiva, 275-288. Santafé de Bogotá: Instituto Caro y Cuervo.

Bibliografia

• Aschmann, Richard P. (1993). Proto Witotoan. Publications in linguistics (No. 114). Arlington, TX: SIL & the University of Texas at Arlington.
• Campbell, Lyle. (1997). American Indian languages: The historical linguistics of Native America. New York: Oxford University Press. ISBN 0-19-509427-1.
• Gordon, Raymond G., Jr. (Ed.). (2005). Ethnologue: Languages of the world (15th ed.). Dallas, TX: SIL International. ISBN 1-55671-159-X. (Online version: http://www.ethnologue.com).
• Greenberg, Joseph H. (1987). Language in the Americas. Stanford: Stanford University Press.
• Kaufman, Terrence. (1994). The native languages of South America. In C. Mosley & R. E. Asher (Eds.), Atlas of the world's languages (pp. 46-76). London: Routledge.