Biografia | |
---|---|
Naixement | 1721 Venècia (Itàlia) |
Mort | 28 octubre 1760 (38/39 anys) Pàdua (Itàlia) |
Mestre de capella Catedral de Pàdua | |
30 maig 1760 – | |
Mestre de capella | |
1748 – | |
Mestre de capella de la cort | |
Mestre de capella | |
1745 | |
Activitat | |
Ocupació | compositor |
Gènere | Òpera |
Moviment | Música barroca |
Professors | Baldassare Galuppi |
Instrument | Violí |
Andrea Adolfati (1721 o 1722, Venècia – Pàdua (Vèneto), 28 d'octubre, 1760), va ser un compositor italià que és especialment recordat per la seva producció en el gènere de l'òpera seria. Les seves obres són generalment convencionals i estilísticament semblants a les òperes del seu mestre Baldassare Galuppi. Tot i que la seva música seguia en gran manera la moda de la seva època, sí que va compondre dues melodies amb signes de temps inusuals per al seu dia: un aire en compasos e 5/4 i un altre en 7/4.
Adolfati va estudiar composició musical a Venècia amb el compositor Galuppi. Després d'acabar els seus estudis va esdevenir mestre de capella a la "Santa Maria della Salute", càrrec que va ocupar fins al 1745. Després va treballar en el mateix càrrec a la cort de Mòdena, on va fer el seu divertimento da camera "La pace fra la virtù e la bellezza", estrenada l'any 1746. Al voltant de la mateixa època va compondre algunes cançons i àries per a Lo starnuto di Ercole de Johann Adolph Hasse, que es van oferir al "Teatro San Girolamo" (un petit teatre situat al Palazzo Labia) el 1745 i durant el Carnaval de 1746.
El 1748 Adolfati va esdevenir mestre de capella a la Basílica de la "Santissima Annunziata del Vastato" de Gènova. El 30 de maig de 1760 va esdevenir mestre de capella de la catedral de Pàdua, succeint en aquest càrrec a Giacomo Rampini, que havia mort tres dies abans. Hi va romandre només un curt període, ja que també va morir només cinc mesos després.
Aquest article té bibliografia, però no se sap quina referència verifica cada part. Podeu millorar aquest article assignant cadascuna d'aquestes obres a frases o paràgrafs concrets. |