Biografia | |
---|---|
Naixement | 1949 (74/75 anys) Schmargendorf (Alemanya) |
Activitat | |
Ocupació | flautista |
Membre de | |
Instrument | Flauta |
Andreas Blau (Berlín, 6 de febrer, 1949) és un músic alemany i ex flautista principal de la Berliner Philharmoniker.[1][2]
En Blau prové d'una família de músics –el seu pare era músic (violí) de la Berliner Philharmoniker– i va començar a rebre classes de flauta als 13 anys. Més tard, va estudiar música a la Universität der Künste Berlin (actualment Universitat de les Arts).[3][1]
Com a solista, va actuar amb Herbert von Karajan, David Oistrach, Yehudi Menuhin, Claudio Abbado i Sir Simon Rattle.
És el fundador i director de "The 14 Berlin Flutes", un conjunt format l'any 1996 format íntegrament per flautistas de diverses orquestres de Berlín.[3] El conjunt toca diversos instruments de la família de la flauta, des del flautí fins a la flauta contrabaix.
Blau va ser la flauta principal de la Filharmònica de Berlín des de 1969 abans de retirar-se el juny de 2015 després de 46 anys. Va ser succeït per Mathieu Dufour de la Chicago Symphony.[4]
Des de 1973, és professor de flauta i molts dels seus estudiants estan actius a les principals orquestres d'arreu del món. També imparteix classes magistrals a molts països i ha estat convidat a nombrosos concursos internacionals com a membre del jurat. El 2005, Blau va ser nomenat professor honorari al Conservatori de Música de Xangai.[5]
El sogre de Blau era Fritz Wesenigk (24 d'abril de 1923 - 7 de març de 2009), un trompetista que també era a la Filharmònica de Berlín. La filla de Blau, Alexandra, està casada amb Albrecht Mayer, l'oboista principal de l'orquestra.[1]