Andreas Stähle
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 14 febrer 1965  (59 anys)Halle (Alemanya) |
| Alçada | 183 cm |
| Pes | 80 kg |
| Activitat | |
| Ocupació | piragüista |
| Esport | piragüisme |
| Participà en | |
| 1988 | Piragüisme als Jocs Olímpics d'estiu de 1988 - K-4 1.000 metres (medalla de bronze olímpica) |
| 1988 | Piragüisme als Jocs Olímpics d'estiu de 1988 - K-1 500 metres masculí (medalla d'argent olímpica) |
| Premis | |
| Medaller | |||
|---|---|---|---|
| Piragüisme | |||
Representa:  RDA
| |||
Jocs Olímpics 
| |||
|
Seül 1988 | K-1 500 metres | |
|
Seül 1988 | K-4 1.000 metres | |
| Campionat del Món en aigües tranquil·les | |||
|
Tampere 1983 | K-4 500 metres | |
|
|
Malines 1985 | K-1 500 metres | |
|
|
Mon-real 1986 | K-4 500 metres | |
|
|
Tampere 1983 | K-4 1.000 metres | |
|
|
Duisburg 1987 | K-1 500 metres | |
|
|
Poznań 1990 | K-4 500 metres | |
|
|
Tampere 1983 | K-1 500 metres | |
Andreas Stähle (Halle, 14 de febrer de 1965) és un piragüista alemany, ja retirat, que va competir sota bandera de la República Democràtica Alemanya durant la dècada de 1980.
El 1988 va prendre part en els Jocs Olímpics d'Estiu de Seül, on va disputar dues proves del programa de piragüisme. En la prova del K-1 500 metres guanyà la medalla de plata, mentre en la del K-4 1.000 metres, formant equip amb Kay Bluhm, André Wohllebe i Hans-Jörg Bliesener, guanyà la de bronze.[1]
En el seu palmarès també destaquen set medalles al Campionat del Món en aigües tranquil·les, tres d'or, tres de plata i una de bronze entre les edicions de 1983 i 1990.[1][2] A nivell nacional guanyà quatre campionats de la República Democràtica Alemanya.[1]
Bibliografia
[modifica]- Volker Kluge: Das große Lexikon der DDR-Sportler. Die 1000 erfolgreichsten und populärsten Sportlerinnen und Sportler aus der DDR, ihre Erfolge und Biographien. Schwarzkopf & Schwarzkopf, Berlín 2000, ISBN 3-89602-348-9.
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Olympedia – Andreas Stähle». [Consulta: 12 setembre 2022].
- ↑ «Medal Winners – Olympic Games and World Championships (1936–2007)» p. 1–83. International Canoe Federation, 2008. Arxivat de l'original el 18 maig 2018.