Andrej Plenković

Andrej Plenković

Biografia
Naixement	8 abril 1970 (54 anys) Zagreb (Croàcia)
Primer ministre de Croàcia
19 octubre 2016 – ← Tihomir Orešković ^(en)
Diputat del parlament croat
2016 – Legislatura: 9th Sabor ^(en) , 10th Sabor ^(en)
Diputat al Parlament Europeu
Representa: Unió Democràtica Croata 1r juliol 2014 – 13 octubre 2016 – Ivica Tolić ^(en)  → Legislatura: VIII legislatura del Parlament Europeu Circumscripció electoral: Croàcia Electe a: eleccions al Parlament Europeu de 2014
Diputat al Parlament Europeu
Representa: Unió Democràtica Croata 1r juliol 2013 – 30 juny 2014 Legislatura: VII legislatura del Parlament Europeu Circumscripció electoral: Croàcia
Diputat del parlament croat
2011 – 2014 Legislatura: Members of the 7th Sabor ^(en)
Primer conseller ambaixada de Croàcia a París
2005 – 2011
Dades personals
Religió	Catolicisme
Formació	Facultat de Dret de la Universitat de Zagreb
Activitat
Lloc de treball	Estrasburg Brussel·les Zagreb
Ocupació	polític, diplomàtic
Partit	Unió Democràtica Croata
Participà en
16 gener 2023	Trobada Anual del Fòrum Econòmic Mundial de 2023
20 gener 2020	Trobada Anual del Fòrum Econòmic Mundial de 2020
22 gener 2019	Trobada Anual del Fòrum Econòmic Mundial de 2019
23 gener 2018	Trobada Anual del Fòrum Econòmic Mundial de 2018
17 gener 2017	Trobada Anual del Fòrum Econòmic Mundial de 2017
Família
Cònjuge	Ana Maslać
Pare	Mario Plenkovich
Premis
Orde al Mèrit, 3a classe  Orde al Mèrit, 1a classe
Lloc web	andrejplenkovic.com

Andrej Plenković (Zagreb, Croàcia, 8 d'abril de 1970) és un polític croat de la Unió Democràtica Croata (HDZ), des del 19 d'octubre de 2016 Primer ministre de Croàcia.^[1]

Biografia

El 1992 es va graduar en Dret a la Facultat de la Universitat de Zagreb. Mentre va estar a la universitat, Plenković va participar activament en l'ELSA de la qual va ser president el 1991. Com a estudiant, va ser passant al bufet d'advocats de Londres Stephenson Harwood. En el Ministeri d'Afers exteriors va completar un programa per a convertir-se en un diplomàtic i el 1992 va passar l'examen de consulta a l'Acadèmia Diplomàtica a Zagreb. A la Facultat de Dret de la Universitat de Zagreb va acabar el seu mestratge en dret públic i dret internacional privat i va obtenir un mestratge en la Facultat de Ciències Polítiques a la Universitat de Zagreb l'any 2002.

De 1994 a 2002 va ocupar diversos càrrecs en el Ministeri d'Afers exteriors, inclòs el de cap del Departament d'Integració Europea i assessor del ministre d'Assumptes Europeus. De 2002 a 2005 va treballar per a la Unió Europea a Brussel·les. També va ser responsable de coordinar les activitats polítiques i, posteriorment, fins a 2010, s'exercia com a ambaixador adjunt a França, on va estar involucrat en qüestions polítiques i d'organització. De 2011 a 2013 va ser membre de la Unió Democràtica Croata per al Parlament de Croàcia, i en 2016 fou nomenat cap del partit després de la renúncia de Tomislav Karamarko.^[2]

Primer Ministre

A les eleccions legislatives croates de 2016, cap partit o coalició va aconseguir la majoria absoluta. La Coalició Popular, liderada pel Partit Socialdemòcrata de Croàcia (SDP) va admetre la seva derrota i el seu candidat Davor Bernardić va renunciar a formar part de cap majoria de govern durant la legislatura. Durant les setmanes posteriors, partits com el Partit Camperol (HSS) o Milan Bandić 365 van oferir el seu suport per aconseguir una majoria parlamentària i nomenar primer ministre a Andrej Plenković, i el 10 d'octubre de 2016 Plenković va presentar l'aval de 91 diputats a la presidenta Kolinda Grabar-Kitarović, que va encarregar-li la formació de govern en un termini de 30 dies, fent-se efectiva la votació el 19 d'octubre amb 91 vots a favor, 45 en contra i 3 abstencions. Plenković va rebre el suport de la coalició de la Unió Democràtica Croata (HDZ)-Partit Social Liberal Croat (HSLS-HDS), Most, Milan Bandić 365, HSS, HDSSB, SDSS i 5 representants de les minories nacionals.^[3] El govern va quedar tocat al mes d'abril de 2017, quan alguns partits l'hi van retirar el suport a causa de l'ocultació d'informació per part del ministre de finances Zdravko Marić, sobre irregularitats financeres d'Agrokr. L'oposició va presentar una moció de censura, que no va prosperar perquè va resultar en un empat a 75 vots.^[4] El govern va recuperar la majoria quan la direcció del Partit Popular Croat – Demòcrates Liberals (HNS-LD) va decidir entrar al govern provocant una forta tensió al partit, ja que la decisió havia estat presa per la direcció, i la meitat dels diputats de l'HNS-LD van donar-hi suport i els altres es van escindir del partit, creant l'Aliança Cívica-Liberal (GLAS) i quedant-se a l'oposició.^[5]

El 14 de maig de 2020 es va anunciar que el govern havia arribat a un acord amb l'oposició parlamentària i el 18 de maig es va dissoldre el Sabor croat (parlament) a causa de la incertesa creada per la pandèmia de COVID-19, que amb prou feines ha deixat un centenar de morts al país,^[6] i es van convocar les eleccions pel 5 de juliol,^[7] en les què la Unió Democràtica Croata (HDZ) encapçalada per Plenković van obtenir la victòria sense acostar-se a la majoria absoluta, amb 66 dels 151 escons del Sabor, 25 seients més que la coalició opositora RESTART, liderada pels socialdemòcrates.^[6] El segon gabinet de Plenković va ser confirmat pel Sabort el 23 de juliol de 2020 amb el suport dels 76 diputats necessaris per formar govern i el suport del seu partit i aliats HNS-LD, Partit Popular – Reformistes (NS-R) i els 8 representants de les minories nacionals. Del seu govern, que va superar una segona moció de censura el 3 de març de 2023^[4] es destaca el creixement econòmic, l'entrada a la zona euro i a l'espai Schengen l'1 de gener del 2023.^[8] Amb la seva política atlantista es va enfrontar al president socialdemòcrata Zoran Milanović, escollit a les eleccions presidencials croates de 2019-2020 per les seves posicions euroescèptiques, en contra d'enviar suport militar a Ucraïna, i la seva oposició a l'ingrés de Suècia i Finlàndia a la OTAN.^[9]

Les eleccions legislatives croates de 2024 es van haver d'avançar per les protestes ciutadanes contra la corrupció,^[10] tot i això, la coalició liderada per la HDZ encapçalada per Plenkovic va guanyar les eleccions sense obtenir la majoria absoluta,^[11] havent de formar un govern de coalició amb l'extrema dreta Moviment de la Pàtria, que incorporaria tres ministres en un govern de 18 membres.^[12]

Referències

1. «La presidenta de Croacia nombra primer ministro al líder del partido conservador HDZ». Europa Press, 10-10-2016 [Consulta: 11 octubre 2016].
2. Milekic, Sven. «Plenkovic Named Head of Croatian Democratic Union» (en anglès). Balkan Insight, 18-07-2016. [Consulta: 21 juliol 2024].
3. «Dobili smo Vladu, Plenković je postao novi premijer, podržao ga je 91 zastupnik dok je 45 bilo protiv» (en croat), 19-10-2016. [Consulta: 5 juliol 2020].
4. «El Gobierno conservador croata supera cómodamente una moción de censura» (en castellà). Swiss Info, 03-03-2023. [Consulta: 21 juliol 2024].
5. Mihaljević, Jerko. «Anka Mrak Taritaš upravo je objavila da će s bivšim HNS-ovcima osnovati novu stranku» (en croat), 14-06-2017. [Consulta: 21 juliol 2024].
6. «Croacia premia en las urnas la gestión de la pandemia del conservador Andrej Plenkovic» (en castellà). Euronews, 06-07-2020. [Consulta: 21 juliol 2024].
7. «Izbori najkasnije 12. srpnja. Plenković: Čuo sam se s Milanovićem, sve je na njemu» (en croat). Index. [Consulta: 5 juliol 2020].
8. «Croàcia rep el 2023 amb la incorporació a l'euro i a l'espai Schengen». Ara, 01-01-2023. [Consulta: 1r gener 2023].
9. Marrades, Àngel. «Croacia decide su futuro político entre los dos hombres fuertes y la extrema derecha» (en castellà). Descifrando la Guerra, 24-04-2024. [Consulta: 21 juliol 2024].
10. Bandic, Darko. «Thousands at anti-government rally in Croatia allege high-level corruption and demand an election» (en anglès). The Independent, 17-02-2024. [Consulta: 21 juliol 2024].
11. Deloy, Corinne. «Unió Democràtica Croata» (en anglès). Foundation Robert Schuman, 23-04-2024. [Consulta: 21 juliol 2024].
12. «Croatia gets third government led by pro-EU PM Plenkovic» (en anglès). Reuters, 18-05-2024. [Consulta: 21 juliol 2024].

Enllaços externs

• Biografía por CIDOB (en español)