L'andró o àndron (del grec ἀνδρών andrōn),[1] anomenat també andrònitis (ἀνδρωνῖτις andrōnitis),[2] era la cambra reservada per als homes en una casa a l'antiga Grècia, a diferència del gineceu (γυναικεῖον gynaikeion), d'ús exclusiu de les dones de la casa.[3]
L'andró s'utilitzava per entretenir convidats masculins.[4] Amb aquest propòsit, la sala contenia sofàs, normalment un nombre senar per deixar espai per a la porta; taules que es podien posar sota els sofàs, obres d'art i qualsevol altra parafernàlia necessària. No totes les cases gregues clàssiques eren prou grans per tenir un andró, i fins i tot aquelles que en tenien podrien haver utilitzat la sala per a esdeveniments de gènere mixt i haver-lo fet servir dones que rebien convidades femenines, així com homes que organitzaven simposis.[5]
A les excavacions d'Olint, les habitacions identificades com a androns contenien elements identificats amb activitats femenines, com a la resta de la casa.[5]
La definició d'andró va canviar de la literatura grega antiga d'Homer a la llatina de Vitruvi; aquest explica alguns dels canvis al llibre 6 de De Architectura;[6] el teòric de l'arquitectura Simon Weir ha explicat el context al voltant dels comentaris de Vitruvi.[7]
L'historiador de l'art Hallie Franks ha explicat les metàfores del moviment als androns grecs.[8]