Andró (cambra)

Andron a Villa Kerillos, Beaulieu-sur-Mer (França)

L'andró o àndron (del grec ἀνδρών andrōn),[1] anomenat també andrònitis (ἀνδρωνῖτις andrōnitis),[2] era la cambra reservada per als homes en una casa a l'antiga Grècia, a diferència del gineceu (γυναικεῖον gynaikeion), d'ús exclusiu de les dones de la casa.[3]

L'andró s'utilitzava per entretenir convidats masculins.[4] Amb aquest propòsit, la sala contenia sofàs, normalment un nombre senar per deixar espai per a la porta; taules que es podien posar sota els sofàs, obres d'art i qualsevol altra parafernàlia necessària. No totes les cases gregues clàssiques eren prou grans per tenir un andró, i fins i tot aquelles que en tenien podrien haver utilitzat la sala per a esdeveniments de gènere mixt i haver-lo fet servir dones que rebien convidades femenines, així com homes que organitzaven simposis.[5]

A les excavacions d'Olint, les habitacions identificades com a androns contenien elements identificats amb activitats femenines, com a la resta de la casa.[5]

La definició d'andró va canviar de la literatura grega antiga d'Homer a la llatina de Vitruvi; aquest explica alguns dels canvis al llibre 6 de De Architectura;[6] el teòric de l'arquitectura Simon Weir ha explicat el context al voltant dels comentaris de Vitruvi.[7]

L'historiador de l'art Hallie Franks ha explicat les metàfores del moviment als androns grecs.[8]

Referències

[modifica]
  1. ↑ ἀνδρών. Liddell, Henry George; Scott, Robert; A Greek–English Lexicon del Projecte Perseus
  2. ↑ ἀνδρωνῖτις en Liddell i Scott
  3. ↑ Aquest article incorpora text d'una publicació actualment en domini públic: Chisholm, Hugh, ed. (1911). Encyclopædia Britannica (11a ed.). Cambridge University Press.
  4. ↑ Coucouzeli, Alexandra «From Megaron to Oikos at Zagora». British School at Athens Studies, 15, 2007, pàg. 173.
  5. ↑ 5,0 5,1 Coucouzeli, Alexandra «From Megaron to Oikos at Zagora». British School at Athens Studies, 15, 2007, pàg. 174.
  6. ↑ Vitruvius. «Book VI». A: Ten Books on Architecture. Harvard University Press, 1914. 
  7. ↑ Weir, Simon «Xenia in Vitruvius' Greek house: andron, ξείνία and xenia from Homer to Augustus». The Journal of Architecture, 20, 5, 03-09-2015, pàg. 868–883. DOI: 10.1080/13602365.2015.1098717. ISSN: 1360-2365.
  8. ↑ Franks, Hallie «Traveling, in Theory: Movement as Metaphor in the Ancient Greek Andron». The Art Bulletin, 96, 2, 03-04-2014, pàg. 156–169. DOI: 10.1080/00043079.2014.898995. ISSN: 0004-3079.

Vegeu també

[modifica]