Wisteria | |
---|---|
Wisteria florint | |
Taxonomia | |
Superregne | Eukaryota |
Regne | Plantae |
Ordre | Fabales |
Família | Fabaceae |
Subfamília | Faboideae |
Gènere | Wisteria Nutt., 1818 |
Nomenclatura | |
Estatus | Nomen conservandum |
Epònim | Caspar Wistar |
Sinònims |
Anglesina o glicina és el nom comú d'un gènere que científicament s'anomena Wisteria. Abraça unes deu espècies d'enfiladisses. Són originàries de Nord-amèrica i de diversos països de l'est d'Àsia, com la Xina, Corea i el Japó.
Són plantes de fulla caduca, llenyoses i de creixement ràpid. S'enfilen damunt d'altres plantes enrotllant les branques en sentit igual o contrari a les busques del rellotge. Poden arribar a escalar fins a una alçada de vint metres del terra i obrir-se fins a deu metres lateralment. Les fulles broten en parelles al voltant d'una branca central bastant rígida. Són de color verd clar al principi de la primavera, encara que de mica en mica es van enfosquint. Les flors són molt semblants a les de les pesoleres i les faveres, i apareixen sempre reunides en grups com les del raïm. En general, són oloroses, i presenten diversos colors, que van del blanc al violeta i al celeste lavanda, o del rosa al rosa púrpura.
Wisteria sinensis entre abril i maig; Wisteria floribunda entre maig i juny, i Wisteria venusta entre juny i juliol.
Es fa servir com a enfiladissa en jardins i balcons, encara que també es pot cultivar en forma d'arbret al centre de la gespa.
A ple sol.
El normal de jardí.
Es fa en les temporades de tardor i primavera. La multiplicació és per estaca al juny o per esqueix llenyós a l'abril o a l'agost.