Els anguil·liformes (Anguilliformes) són un ordre de peixos del superordre Elopomorpha .
L'ordre dels Anguil·liformes comprèn quatre subordres, 19 famílies , 110 gèneres i aproximadament 600 espècies . La majoria dels anguil·liformes són depredadors .
Són peixos allargats, amb una longitud que va de 5 cm a 3,75 m.[ 2] No tenen aleta pelviana i moltes espècies tampoc tenen aletes pectorals. Estan fusionades les aletes dorsal i anal amb l'aleta caudal.[ 1]
Només els membres de la família Anguillidae habiten en aigües dolces però tornen al mar per a reproduir-se.
Subordre Anguilloidei [ 3]
Subordre Congroidei [ 10]
Subordre Nemichthyoidei [ 19]
Subordre Synaphobranchoidei [ 22]
Unagi (kabayaki ) amb arròs
Els unagi són anguil·liformes usuals en la cuina japonesa. També en la cuina xinesa i coreana són populars els anguil·liformes.
Les anguiles són molt apreciades en la cuina europea i són objecte de la piscicultura
A Espanya era tradicional en les gastronomies de Biscaia i Guipúscoa però la seva popularitat s'ha estès a altres parts del territori. El plat més conegut és angules a la bilbaïna, servit en una cassola de fang amb all i bitxo fumat. Es coneix, però també en la cuina francesa de les comarques de Nantes , La Rochelle i Bordeus .[ 27]
Les angules es compren ja precuinades , generalment envasades al buit, en aquest cas tenen un color blanc o lleugerament negre. Depèn fonamentalment del temps que han passat al riu, les negres han passat més temps i són generalment menys valorades. En el cas d'adquirir-les vives se solen matar amb tabac dissolt en aigua, després es renten (amb l'objecte principal de treure la bava) i posteriorment es couen en una salmorra on adquireixen el color blanc habitual.[ 28]
Les angules precuinades anteriors es poden preparar de diverses maneres. Una recepta típica és amb nyora i all.[ 29]
A les Terres de l’Ebre les anguiles són la base de diverses preparacions culinàries. Una de les especialitats és l’anguila fumada.[ 30] [ 31]
↑ 1,0 1,1 Plantilla:FishBase order
↑ McCosker, John F.. Paxton, J.R. & Eschmeyer, W.N.. Encyclopedia of Fishes . San Diego: Academic Press, 1998, p. 86-90. ISBN 0-12-547665-5 .
↑ Jack Stein Grove; Robert J. Lavenberg The Fishes of the Galapagos Islands . Stanford University Press, 1997, p. 141–. ISBN 978-0-8047-2289-6 .
↑ Development of Fishes of the Mid-Atlantic Bight: Anguillidae through Syngnathidae . Fish and Wildlife Service, U.S. Department of the Interior, 1978, p. 17–.
↑ Animal biodiversity: An outline of higher-level classification and survey of taxonomic richness . Magnolia Press, 2011, p. 28–. ISBN 978-1-86977-849-1 .
↑ Guia de Campo de Las Especies Comerciales Marinas Y de Aguas Salobres de la Costa Septentrional de Syr America . Food & Agriculture Org., p. 216–. GGKEY:UFF6FREK0QJ.
↑ John McEachran; Janice D. Fechhelm Fishes of the Gulf of Mexico, Vol. 1: Myxiniformes to Gasterosteiformes . University of Texas Press, 1998, p. 1098–. ISBN 978-0-292-75206-1 .
↑ Albert William Herre. Notes on a Collection of Fishes from Antigua and Barbados, British West Indies . Stanford University Press, 1942, p. 287–. GGKEY:1TUAAA3Q8B5.
↑ Pierre-Paul Grassé. Traité de zoologie: Agnathes et poissons . Masson, 1958.
↑ Eugenia B. Böhlke; James E. Böhlke; Mark M. Leiby Orders Anguilliformes and Saccopharyngiformes: Part 9, Volume 1 . Yale University Press, 23 octubre 2018, p. 19–. ISBN 978-1-933789-19-4 .
↑ Alberto Brito. Peces de las Islas Canarias: catálogo comentado e ilustrado . Francisco Lemus, 2002. ISBN 978-84-87973-16-1 .
↑ Fernando Lozano Cabo. Ictiología del Mar Menor (Murcia): los fisóstomos . EDITUM, 1979, p. 68–. ISBN 978-84-600-1524-6 .
↑ Macrocephenchelyidae
↑ James H. Soper; Claude E. Garton; David R. Given Flora of the North Shore of Lake Superior: Vascular Plants of the Ontario Portion of the Lake Superior Drainage Basin . National Museums of Natural Sciences, National Museums of Canada, 1989. ISBN 978-0-660-13053-8 .
↑ Nessorhamphidae
↑ Darío J. Guitart. Sinopsis de los peces marinos de Cuba . Academia de Ciencias de Cuba, Instituto de Oceanología, 1979.
↑ Cybium . Muséum national d'histoire naturelle, Laboratoire d'ichtyologie générale et appliquée, 1997.
↑ John Edward McCosker. The Osteology, Classification, and Relationships of the Eel Family Ophichthidae (Pisces: Anguilliformes) . University of California, San Diego, 1973.
↑ The New Encyclopaedia Britannica: Macropaedia : Knowledge in depth . Encyclopaedia Britannica, 1998. ISBN 978-0-85229-663-9 .
↑ Carlsbergfondets oceanografiske ekspedition omkring jorden. The Carlsberg Foundation's Oceanographical Expedition Round the World 1928-30 and Previous "Dana"-expeditons, Under the Leadership of the Late Professor Johannes Schmidt: Dana Report. no. 1- . C. A. Reitzels forlag, 1975.
↑ Ciencia y tecnología del mar . El Comité, 2001.
↑ Joseph S. Nelson; Terry C. Grande; Mark V. H. Wilson Fishes of the World . Wiley, 25 abril 2016, p. 196–. ISBN 978-1-119-22082-4 .
↑ Theodore Gill; United States National Museum The Osteological Characteristics of the Family Synaphobranchidae . U.S. Government Printing Office, 1890.
↑ Dysommidae
↑ Proceedings of The Academy of Natural Sciences (Vol. 122, 1970) . Academy of Natural Sciences, p. 293–. ISBN 978-1-4379-5519-4 .
↑ Theodore Gill; United States National Museum The Osteological Characteristics of the Family Simenchelyidae . U.S. Government Printing Office, 1890.
↑ Javier García Ropero El pescado vasco que nació lejos de la ría , Cinco Días, 30 de desembre de 2016
↑ Angula Arxivat 2017-03-25 a Wayback Machine . a pescaderiascorunesas.es
↑ CINTA BORRÀS PÀMIES; JOSEP MARIA FRANQUET BERNIS CULTIVO INTENSIVO DE LA ANGUILA EUROPEA: (Anguilla anguilla, L., 1758) . José María Franquet Bernis, 15 juny 2007, p. 336–. ISBN 978-84-96331-44-0 .
↑ Vicent Pellicer Ollés. Guia de les Terres de l'Ebre . Cossetània Edicions, 2007, p. 130–. ISBN 978-84-9791-274-7 .
↑ Sergio Torres; Javier Torres Cuina a casa amb els germans Torres . RBA Libros, 23 març 2017, p. 142–. ISBN 978-84-9056-825-5 .
Bases de dades taxonòmiques